Plaça del Mercat (Palma)
La plaça del Mercat de Palma es troba al centre de la ciutat, davant l'església de Sant Nicolau, a l'antic llit de la Riera. Abans de la construcció del segon recinte de murades de Madina Mayurqa, el segle xii, estava coberta per les aigües d'una cala que conformava la desembocadura del torrent Exequin o al-Wadi, noms en àrab de la Riera.[1] Aquest tercer recinte incloïa la plaça i més enllà, quan ja s'havia dessecat la cala i s'havia convertit en el llit del torrent que continuava pel passeig del Born i desembocava a l'Hort del Rei. Ja en temps dels almoràvits s'hi realitzava el mercat principal de la ciutat.
  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palma (Mallorca) | |||
| ||||
El nom està documentat del segle xiv ençà, i probablement ja es deia així dels primers anys de la Conquista i en temps dels musulmans. El 1930, l'any de la canonització de la beata Caterina Thomàs, l'Ajuntament imposà el nom de la santa a la plaça, la qual no recuperà el nom antic i tradicional fins al 1990. El segle xiii també rebé el nom de Santa Margalida perquè, just després de la Conquista fins al 1278, a l'actual casal de Can Berga s'hi instal·là un convent de religioses agustines de Santa Margalida.[2]
Pren el nom, naturalment, del fet que aquí se situava el mercat de la ciutat, ja en temps dels moros. L'any 1302, per privilegi del rei Jaume II de Mallorca, s'instituí oficialment el dit mercat, que se celebrava cada dissabte fins al segle xix. El 1868, el mercat fou traslladat a la nova plaça Major, on se celebrava, sempre els dissabtes, fins al 1951, quan es bastí el Mercat de l'Olivar i el mercat dels dissabtes passà a l'avinguda de Gabriel Alomar. Fins al 1613, quan es desvià la Riera per la part de fora de la ciutat, la major part de l'espai era ocupat pel llit del torrent, cosa que dificultava el comerç.[2]
D'ençà de 1712 hi ha notícies sobre el tancat de bous, antigues curses de toros, en aquest espai. Durant el segle xviii i part del xix fou un lloc d'execucions públiques, ja que hi havia les forques, que abans eren al moll, a tocar amb la Llonja. A començament del segle xix s'hi sembraren arbres, de tal manera que constituïa un passeig que enllaçava la Rambla i el Born.
En aquesta plaça hi ha l'església de Sant Nicolau. El centre de la plaça hi ha el conjunt escultòric en homenatge a Antoni Maura (1853-1925), president del Govern espanyol en diverses ocasions, col·locada el 1929. També s'hi pot trobar, aferrada a l'església, la dita Pedra de la Beata, la roca sobre la qual, segons la tradició, pregava la Beata esperant a ser admesa dins qualque convent de la ciutat.[2]
Referències modifica
- ↑ Rosselló Bordoy, Guillem. El Islam en las Islas Baleares. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2007, p. 53. ISBN 8483840049.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 711. ISBN 978-84-616-2222-1.
Bibliografia modifica
- Valero, Gaspar. Itineraris pel centre històric de Palma. Palma: Ajuntament de Palma, 2012. ISBN 84-87159-49-4
- Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012. ISBN 978-84-616-2222-1.