Plana

extensió de terra plana
(S'ha redirigit des de: Pla (geografia))
Aquest article tracta sobre el concepte geogràfic. Vegeu-ne altres significats a «Plana (desambiguació)».

En geografia, una plana, planura o planúria és una àrea amb un relleu relativament pla i principalment no té arbres. Les planes solen ser més aptes per l'agricultura que els altiplans o les muntanyes. Les planes poden ser les restes de trets geogràfics molt més grans que han estat erosionats, com ara muntanyes o volcans. Aquestes es poden presentar com a superfícies al llarg de valls o a la base de les muntanyes, com a planes costaneres o com a altiplans o terres altes. Són una de les formes de relleu més importants de la terra, estan presents a tots els continents i cobreixen més d'un terç de la superfície terrestre del món. Les planes de moltes zones són importants per a l'agricultura..[2]

Plana d'inundació a l'illa de Wight,[1] davant les ciutats de Southampton i Portsmouth d'Anglaterra.

Segons l'extensió i els llenguatges locals, la plana és també anomenada pla o planell,[3] tant en singular com en plural.

Descripció modifica

Una plana o terra plana és una extensió plana de terra amb una capa d'herba quan està en el seu estat natural (sense intervenció de l'humà) que generalment no canvia gaire d'elevació.

En una vall, una plana està tancada per dos costats, però en altres casos una plana pot estar delimitada per un anell total o parcial de turons, per muntanyes o per penya-segats. Quan una regió geològica conté més d'una plana, poden estar connectades per un pas (de vegades s'anomena bretxa). Les planes costaneres s'eleven majoritàriament des del nivell del mar fins que s'enfronten a característiques elevades com ara muntanyes o altiplans. Les planes es poden formar a partir de lava que flueix; de la deposició de sediments per aigua, gel o vent; o format per l'erosió dels agents procedents de turons o muntanyes.[4]

Els biomes de les planes inclouen pastures (temperades o subtropicals), estepes (semiàrides), sabanes (tropicals) o tundra (polars). En alguns casos, els deserts també es poden considerar planes.

Les planes de moltes zones són importants per a l'agricultura, sobretot quan són superfícies grans i fèrtils, i la planitud facilita la mecanització de la producció de cultius; o perquè suporten pastures que proporcionen un bon pasturatge per al bestiar.

És comú en algunes planes que hi aparegui boira d'irradiació en èpoques fredes de l'any a causa del refredament del sòl, la nul·la ventilació i l’elevada humitat. A les primeres hores de la nit, el sòl es refreda permetent una forta irradiació. Si la calma és total, no hi ha vent i la humitat de l’aire és prou elevada, aquest refredament nocturn es tradueix en la formació de la boira.[5]

 
La Plana de Vic està totalment envoltada de muntanyes; les del Ripollès i la Garrotxa cap al nord; les Guilleries a l'est; el Montseny al sud-est; el Moianès i el Lluçanès cap a ponent, i queda tancada per un cercle de serralades. A causa de la seva situació, a la plana es dona el fenomen atmosfèric de la inversió tèrmica.[6]

Tipus de planes modifica

Paràmetres d’estudi modifica

Per a cada plana hi ha una sèrie de dades que la defineixen i que han de ser considerades en qualsevol estudi fet amb rigor. Vegeu, a continuació, alguns dels paràmetres esmentats. Segons el tipus d’estudi, els paràmetres poden ser més nombrosos.

La terminologia emprada segueix (quan s'escau) les directrius de l'obra Aportació a la terminologia geogràfica catalana de Marc-Aureli Vila i Comaposada.[11]

Denominació modifica

El nom de la plana permet identificar-la i fer-ne referència. Al llarg de la història la denominació pot variar. Una mateixa plana pot tenir noms diferents en diferents llengües.[12]

Situació geogràfica, extensió i límits modifica

La situació geogràfica (longitud geogràfica, latitud geogràfica i altitud), a més de l’interès informatiu, determina la climatologia: temperatures, pluviositat, ...etc.

Geologia modifica

Els aspectes geològics tenen aspectes diversos. Un aspecte científic i informatiu, i un aspecte utilitari. L’explotació dels recursos minerals o la facilitat per a construir infraestructures.

Climatologia modifica

La situació geogràfica determina, de forma fonamental, el clima de la plana.[13] Pluja, vents, insolació, glaçades anuals, ...

Hidrologia modifica

Cursos d’aigua: rius, llacs, aigües subterrànies,...

Característiques del sòl modifica

Terra fèrtil, roca erma,... Problemàtica de la erosió. Fertilitat, salinitat, ...

Flora modifica

El sòl i el clima determinen la vida vegetal (natural i artificial).

Fauna modifica

La vida animal natural ve determinada per paràmetres esmentats més amunt. La vida salvatge pot estar amenaçada.

Població modifica

Tots els aspectes relacionats amb la vida humana són importants. La població total i la densitat de població són les xifres més immediates a considerar. La seva variació al llarg del temps és fonamental.

Infraestructures modifica

Carreteres, ferrocarrils, autopistes, ponts, túnels i similars són de construcció artificial però configuren molts aspectes importants d’una plana.

Història modifica

Hi ha planes amb molt aspectes històrics importants al costat de planes remotes i desconegudes. En cada cas són interessants les detalls o la manca d'informació prèvia.

Importància de les planes modifica

Les planes han tingut un paper fonamental per a l'evolució humana per tal com són zones que permeten fer grans ciutats o infraestructures, produir aliments o per altra banda, ser un bon lloc per a escenaris bèl·lics a gran escala. Ja des de l'existència d'assentaments humans pel descobriment de l'agricultura els humans ens hem agrupat en civilitzacions i pobles situats en una zona propera als conreus, amb accés a elements bàsics com l'aigua o boscos i que permeti construir amb relativa facilitat, aquestes zones eren sobretot planes. La gran majoria de grans ciutats estan construïdes en planes (Barcelona, Tòquio, Vancouver...). Aquells països que tenen en la seva gran majoria terreny escarpat tenen dificultats per a comunicar-se amb els països veïns (Andorra, Mònaco, Bhutan) o desenvolupar infraestructures com el ferrocarril o aeroports.[14]

Planes a Catalunya modifica

 
Relleu de Catalunya

Article principal: Llista de planes de Catalunya

Planes notables al món modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plana
  1. Downes, J. Isle of Wight: Landscape and Geology. Crowood Press, 2021, p. 163. ISBN 978-1-78500-893-1 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  2. «plana - Diccionari Català - WordReference.com» (en anglès). [Consulta: 12 juliol 2023].
  3. «planell - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 16 agost 2023].
  4. «Paisatge de plana» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2023].
  5. «ALTRES FENÒMENS METEOROLÒGICS A CATALUNYA | meteotecadecatalunya.cat», 21-04-2020. [Consulta: 12 juliol 2023].
  6. E. Fontseré, L'anomalia tèrmica a la Plana de Vic. Servei Meteorològic de Catalunya. 1937
  7. Adams, C.K.. Johnson's Universal Cyclopaedia. A.J. Johnson, 1895, p. 635 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  8. Frye, A.E.. Complete Geography. Ginn, 1895, p. 38 [Consulta: 17 juliol 2023]. 
  9. Geological Survey (U.S.). Water-supply Paper. U.S. Government Printing Office, 1947, p. 37 [Consulta: 16 juliol 2023]. 
  10. Technical Development Report. U.S. Government Printing Office, 1946, p. 104 [Consulta: 17 juliol 2023]. 
  11. Comaposada, M.A.V.; Catalans, I.E.. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans, 1998. ISBN 978-84-7283-400-2 [Consulta: 16 juliol 2023]. 
  12. Lomholt, J. Syntaxe des noms géographiques en français contemporain (en francès). Munksgaard, 1983, p. 85. ISBN 978-87-16-09583-1 [Consulta: 16 juliol 2023]. 
  13. M, F.S.; Biesuz, B.V.; Dalence, Z.H.. Ventajas comparativas y competitivas del comercio regional orureño (en castellà). PIEB, 2002, p. 86. ISBN 978-99905-68-04-2 [Consulta: 16 juliol 2023]. 
  14. Pérez, A.Á.. Enciclopedia Álvarez Segundo Grado (en castellà). Editorial Edaf, S.L., 1998, p. 288. ISBN 978-84-414-0419-9 [Consulta: 16 juliol 2023]. 
  15. Wordsworth, C. Greece: Pictorial, Descriptive, and Historical. W. S. Orr and Company, 1839, p. 108 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  16. Smith, W. A Dictionary of Greek and Roman Geography. John Murray, 1873, p. 269 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  17. Coulborn, R. Origin of Civilized Societies. Princeton University Press, 2015, p. 123. ISBN 978-1-4008-7834-5 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  18. Carlsen, J.; Ørsted, P.; Skydsgaard, J.E.; Accademia di Danimarca. Landuse in the Roman Empire. L'Erma di Bretschneider, 1994, p. 17. ISBN 978-88-7062-866-1 [Consulta: 16 juliol 2023]. 
  19. Marshall Cavendish Corporation. World and Its Peoples. Marshall Cavendish Reference, 2010, p. 873. ISBN 978-0-7614-7894-2 [Consulta: 14 juliol 2023]. 
  20. Madden, J. The region of the great plains. The great forest region of the temperate zone. The arctic or polar zone. The region of the great mountain ranges. The great river systems. Simpkin, Marshall, Hamilton, Kent, & Company, Limited, 1897 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  21. Commercial Directory of the American Republics: Comprising the Manufacturers, Merchants, Shippers, and Banks and Bankers Engaged in Foreign Trade; Together with the Names of Officials, Maps, Commercial Statistics, Industrial Data, and Other Information Concerning the Countries of the International Union of American Republics, the American Colonies, and Hawaii .... U.S. Government Printing Office, 1898, p. 921 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  22. Arthur, J.K.; Geological Survey (U.S.). Hydrogeology, Model Description, and Flow Analysis of the Mississippi River Alluvial Aquifer in Northwestern Mississippi. U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey, 2001, p. 2 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  23. Marcou, J. Geology of North America: With Two Reports on the Prairies of Arkansas and Texas, the Rocky Mountains of New Mexico, and the Sierra Nevada of California, Originally Made for the United States Government. author, 1858, p. 30. ISBN 978-0-608-41310-5 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  24. Ackerman, D.J.; United States. Department of Energy; Geological Survey (U.S.). Transmissivity of the Snake River Plain Aquifer at the Idaho National Engineering Laboratory, Idaho. U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey, 1991 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  25. Figueroa, R. Agenda Geografica Venezuela (en occità). Alfadil, 1995, p. 19. ISBN 978-980-354-005-0 [Consulta: 14 juliol 2023]. 
  26. Paoli, C.; Schreider, M. El río Paraná en su tramo medio: contribución al conocimiento y prácticas ingenieriles en un gran río de Ilanura (en castellà). Centro de Publicaciones, Universidad Nacional del Litoral., 2000, p. 37. ISBN 978-987-508-121-5 [Consulta: 14 juliol 2023].