Obre el menú principal

El Pla d'Iguala, també conegut com el Pla de les Tres Garanties, fou un tractat de pau proclamat per Agustín de Iturbide—coronel de les forces reialistes— i Vicente Guerrero, líder independentista— el 24 de febrer de 1821 a la ciutat d'Iguala, de l'estat actual de Guerrero. El pla establia un fonament constitucional per a l'establiment de l'Imperi Mexicà independent. Entre les estipulacions del pla, hi havia tres "garanties" fonamentals:

Infotaula d'esdevenimentPla d'Iguala
Plan de Iguala foja 1.jpg
Tipus tractat de pau
Epònim Iguala
Data 24 febrer 1821
Lloc Iguala
Estat Mèxic
Modifica les dades a Wikidata
Document històric del Pla d'Iguala

Segons el Pla d'Iguala, Mèxic havia de convertir-se en monarquia constitucional, segons el model de les monarquies europees d'aleshores. El Pla també atorgava a tots els habitants de Mèxic els mateixos drets a les Corts i en tots els aspectes civils. El Pla establí l'Exèrcit de les Tres Garanties per defensar els ideals del Pla i estava integrat per les forces reialistes i independentistes. El 24 d'agost de 1821, el virrei espanyol, Juan O'Donojú signà el Tractat de Córdoba ratificant el Pla d'Iguala i confirmant la independència de Mèxic.

El Pla sorgí com a reacció als moviment liberals d'Espanya, del Trienni Liberal. Després d'un pronunciament liberal a Sevilla encapçalat per Rafael de Riego, s'obligà a Ferran VII d'Espanya a signar una constitució parlamentària liberal. Els reialistes i conservadors mexicans, que s'oposaven a la independència de Mèxic, i que havien pogut dominar les forces independentistes que s'havien replegat a les muntanyes del sud del país, temien que llurs privilegis fossin afectats per les lleis liberals d'Espanya, i que l'única manera de conservar l'statu quo i contenir el republicanisme era proclamar la independència de Mèxic i constituir la nació com a monarquia parlamentària sota el mateix Ferran VII—en una espècie de Commonwealth—o algun altre príncep europeu.

Document històric del Pla d'IgualaModifica