La planta o sola del peu és la seva part inferior, que posa el cos en contacte amb el terra.

Infotaula anatomiaPlanta
Plantes d'Homo sapiens
Detalls
Llatíplanta
Part depeu Modifica el valor a Wikidata
Artèria plantar medial
Artèria plantar lateral
InnervacióNervi plantar medial
Nervi plantar lateral
Identificadors
TAA01.1.00.044 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 25000 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Terminologia anatòmica

El terme «plantar» es refereix a allò relatiu a la cara inferior del peu.

Funcions modifica

És sobre aquesta part del peu que el cos es recolza quan un individu està dempeus, camina, salta o corre. La planta del peu té un paper important «en la percepció del moviment i el control postural».[1]

És una zona reflex (particularment marcada pel reflex de Babinski en l'infant de 0 a 6 anys).[2] La xarxa nerviosa de la planta del peu també informa el cervell sobre la naturalesa del terra, el seu pendent, la seva naturalesa més o menys relliscosa, la seva temperatura, etc.

Característiques modifica

La planta del peu és espessa, però també localment[3] molt innervada, particularment a l'àpex de la volta plantar, cosa que en fa la part del cos humà més sensible, o gairebé (tot depèn dels individus) (pessigolles).

La forma de la planta de peu humana és única en els primats, principalment a causa d'un hàl·lux que no és prènsil i la posició erecta adoptada per Homo sapiens.[4]

En general, la planta del peu de la dona és més llisa i sensible a les pessigolles i menys arrugada que la de l'home.

Els venes són més profundes i estan més ben protegides sota el peu que a la part superior del peu.[5]

La seva pell pot ser més o menys humida o transpirant segons els individus i la manera com van calçats i vestits.

Massatges modifica

Segons la reflexologia, el massatge de la planta dels peus tindria virtuts curatives: alliberaria toxines[cal citació] capables d'alleujar diversos òrgans del cos humà.

Cultura modifica

En certes cultures, la planta del peu té una certa atracció sexual[6]

A certs països orientals i d'Àsia és de mala educació mostrar la planta del peu d'un individu.[7]

Patologies modifica

  • Durícies
  • Descamació, a causa de certes malalties o intoxicacions (amb mercuri, per exemple) o carències alimentàries[8]
  • Lesions ulceronecròtiques (particularment en els diabètics i leprosos)
  • Pian[9]

Il·lustracions modifica

Referències modifica

  1. André-Deshays, C., i Revel, M. (1988). Rôle sensoriel de la plante du pied dans la perception du mouvement et le contrôle postural. Méd Chir Pied, 4(4), 217-223.
  2. Walshe, F. (1956). The Babinski plantar response, its forms and its physiological and pathological significance. Brain, 79(4), 529-556.
  3. Gerthoffer, J. (1982). Cartographie du seuil de perception de la pression de la plante des pieds. Ann Kiné, 9, 469-474.
  4. Volkov, T. (1905). Variations squelettiques du pied chez les primates et dans les races humaines[Enllaç no actiu]. Laffray fils et gendre ; Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris, 1903 Vol 4, núm. 4 pàg. 632-708
  5. Lejars, F. (1980). Les veïnes de la plante du pied. Archives de physiologie, 5.
  6. Kreiger Publishing. The Sex Life of the Foot and Shoe, 1993. 
  7. (anglès) Worth Publishing. Communicating in Groups and Teams: Sharing Leadership, 2009, p. 223. ISBN 978-0495570462. [Enllaç no actiu]
  8. VAN DAELE, G. (1938). http://lib.itg.be/open/ASBMT/1938/1938asbm0653.pdf[Enllaç no actiu] Sur une affection de carence et de déséquilibre diététique observée au Congo (buaki des indigènes)] (PDF, 17 pàgines)
  9. Hermans, E. H. (1939). Pian de la plante du pied et de la paume de la main. Acta leidensia, 14, 111-118.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Planta
  • Loth, E. (1913). Étude anthropologique sur l'aponévrose plantaire. Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris, 4(6), 601-609.
  • WALSHE, F. (1956). The Babinski plantar response, its forms and its physiological and pathological significance. Brain, 79(4), 529-556.

Vegeu també modifica