Plasmopara viticola

Plasmopara viticola, és l'agent causant del míldiu de la vinya. És un oomicet heterotàl·lic que sobreviu en forma d'oòspores en les fulles caigudes a terra i en el sòl. A la primavera, les oòspores germinen i produeixen macrosporangis, els quals sota condicions humides alliberen zoòspores. La pluja esquitxa les zoòspores a la part superior de la vinya, on neden i infecten els estomes. Després de 7-10 dies apareixen lesions a les fulles. Amb una meteorologia favorable, les lesions esporulen i es presenten noves infeccions secundàries.[5]

Infotaula d'ésser viuPlasmopara viticola Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiamíldiu de la vinya Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
ClassePeronosporea
OrdrePeronosporales
FamíliaPeronosporaceae
GènerePlasmopara
EspèciePlasmopara viticola Modifica el valor a Wikidata
(Berk. & M.A. Curtis) Berl. & De Toni, (1888)
Nomenclatura
Sinònims
  • Botrytis viticola Berk. & M.A. Curtis, (1848)
  • Peronospora viticola (Berk. & M.A. Curtis) de Bary, (1863)
  • Plasmopara amurensis Prots., (1946)
  • Rhysotheca viticola (Berk. & M.A. Curtis) G.W. Wilson, (1907)[1][2][3][4]

Descripció

modifica

Plasmopara viticola es considera el patogen més important i devastador de la vinya a Europa i Amèrica del Nord. Aquest fong va ser primer observat als Estats Units cap a 1834 i poc després va ser introduït a Europa, començant per França on segons els anys fa perdre el 50%, o més, de la producció de vi.[6][7]

Els símptomes del míldiu de la vinya inclouen la necrosi de la tija i dels brots, decoloració incloent taques marrons (lesions) i puntes de color verd groguenc a les fulles. Els grans de raïm poden mostrar esporangis o micelis que apareixen com una capa de blanca a grisa en les fulles.

Aquest míldiu requereix condicions òptimes per a la seva reproducció i infecció. Cal un ambient calent i humit que no és el que predomina en un clima mediterrani, excepte en les tempestes d'estiu.[8]

Producció de fitoalexines

modifica

Delta-viniferin és una fitoalexina que es produeix en el raïm a continuació d'una infecció fúngica en la vinya per P. viticola.[9]

Referències

modifica
  1. Hesler, R. Lex, 1917, Manual of Fruit Diseases, Macmillan Company, New york city, page 237
  2. Salzar, D.M. 1994 Enfermedades Criptogamicas:El mildiu 1.Sem. Vitiv. 2.487, 1051-1053
  3. Perez-Salas J. 1988 Defensa contra el mildiu: Caracteristicas de la enfermedad Sem. Vitiv. 2. 191, 3385-3387
  4. Burruano S. and Ciofalo G. (1990) Studio della dinamica di germinazione delle oosporei plasmopara viticola (Berk et Curt) Berl. et De toni. Notiziario delle Mallattie delle piante, ser.3, 38:274-286
  5. (Kennelly et al., 2006).
  6. (Hesler, 1917)
  7. (Perez-salas, 1998; Perez Martin, 1989; Salazar, 1994)
  8. (Burruano and Ciofalo, 1990)
  9. Timperio, Anna Maria; d'Alessandro, Angelo; Fagioni, Marco; Magro, Paolo; Zolla, Lello «Production of the phytoalexins trans-resveratrol and delta-viniferin in two economy-relevant grape cultivars upon infection with Botrytis cinerea in field conditions». Plant Physiology and Biochemistry, 50, 1, 2012, pàg. 65–71. DOI: 10.1016/j.plaphy.2011.07.008. PMID: 21821423.

Bibliografia

modifica
  • Perez Marin, J.L. 1989 Mildiu de la vid victic. Enol. 2,22-25.
  • Salzar, D.M. 1994 Enfermedades Criptogamicas:El mildiu 1.Sem. Vitiv. 2.487, 1051-1053
  • Hesler, R. Lex, 1917, Manual of Fruie Diseases, page 237, Macmillan Company, New yorik
  • Salas J. 1988 Defensa contra el mildiu: Caracteristicas de la enfermedad sEM. vITIV. 2.191, 3385- 3387.
  • 059.2005.01208.x Population genetic structure of Plasmopara viticola after 125 years of colonization in European vineyards

Enllaços externs

modifica