Plataforma Cívica

partit polític polonès

La Plataforma Cívica (polonès: Platforma Obywatelska, PO) és el principal partit polític de centredreta de Polònia, que defensa idees europeistes, liberals i democristianes.

Infotaula d'organitzacióPlataforma Cívica
(pl) Platforma Obywatelska Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPO Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme liberal
democràcia cristiana Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaAliança Democràtica de la Dreta Modifica el valor a Wikidata
Creació24 gener 2001
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu Modifica el valor a Wikidata
Membres17.000 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaBorys Budka (2020–2021) Modifica el valor a Wikidata
Joventuts"Young Democrats" movement (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sejm (2023)
122 / 460
Parlament Europeu (2019)
14 / 720
Senat de Polònia (2023)
36 / 100 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webplatforma.org Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El partit fou fundat el 19 de gener de 2001, i la major part dels seus membres havien estat membres de la Unió de la Llibertat (Unia Wolności, UW),[1]) i la AWS (Solidaritat-Aliança Democràtica de la Dreta - Akcja Wyborcza Solidarność). El partit estava format per Donald Tusk UW, Maciej Płażyński (Solidaritat-AWS) i Andrzej Olechowski. El president de la Plataforma Cívica és Donald Tusk. En el partit també hi militen Jan Rokita, Bronisław Komorowski, Małgorzata Handzlik, Zbigniew Chlebowski, Hanna Gronkiewicz-Waltz, Stefan Niesiołowski, Grzegorz Schetyna i Jerzy Buzek.

A les eleccions parlamentàries poloneses de 2001 la Plataforma Cívica va obtenir un 12,68% dels vots i 65 escons al Sejm (el parlament polonès, Sejm, té 460 escons). A les Eleccions parlamentàries poloneses de 2005 va obtenir un 24,14%, 133 escons i 34 senadors (sobre 100).

Tusk va ser nomenat primer ministre de Polònia després de les eleccions parlamentàries poloneses de 2007.[2] La relació entre Tusk i el president Lech Kaczyński van ser dolentes per les diferents ideologies polítiques i l'ús del veto presidencial, amb el què Kaczyński va bloquejar la legislació redactada pel govern de Tusk, incloent la reforma de les pensions, els plans de zonificació agrícola i urbana i la reestructuració de la televisió estatal.[3]

La mort del president Kaczyński en un accident d'avió, el 10 d'abril de 2010 va fer Bronisław Komorowski, de Plataforma Cívica, el president interí de Polònia,[4] i guanyà les eleccions presidencials anticipades a la segona volta contra Jarosław Kaczyński, el 4 de juliol de 2010.[5] En 2011, Tusk es va convertir el primer en guanyar la reelecció[6] després de la caiguda del règim comunista al país, mantenint-se en el càrrec fins que l'agost de 2014 va ser designat per a succeir Herman Van Rompuy com a President del Consell Europeu,[7] renunciant al càrrec de Primer Ministre, que va ocupar la seva companya de la Plataforma Cívica Ewa Kopacz,[8] i va ser President del Consell Europeu fins el 30 de novembre de 2019.

Llei i Justícia va poder formar un govern amb majoria absoluta després d'aconseguir 235 escons eleccions parlamentàries poloneses de 2015, davant dels 138 de Plataforma Cívica, que va passar a l'oposició fins que a les eleccions parlamentàries poloneses de 2023 els tres principals partits de l'oposició van obtenir la majoria d'escons al Sejm però Mateusz Morawiecki, de Llei i Justícia es va convertir en Primer Ministre de Polònia i Plataforma Cívica va passar a l'oposició.

L'11 de desembre de 2023 Morawiecki va perdre una moció de confiança, i d'acord a l'establert a la Constitució de Polònia, un grup d'almenys 46 diputats podia presentar un altre candidat a primer ministre, que fou Donald Tusk de Plataforma Cívica, qui es va convertir en nou Primer Ministre.[9]

El programa

modifica

La Plataforma Cívica defensa l'economia liberal. Les seves propostes econòmiques van orientades a abaixar els impostos i introduir l'impost lineal (en polonès podatek liniowy). Vol liquidar el Senat i limitar la burocràcia. Postula la lluita contra la corrupció i la delinqüència. El partit també dona suport la integració en la Unió Europea (UE).

En l'àmbit social, s'oposa a l'eutanàsia, el matrimoni homosexual i la legalització de les drogues.

Resultats electorals

modifica
Any Lider Vots % Escons +/– Govern
2001 Maciej Płażyński 1,651,099 12.7 (#2)
65 / 460
Nou Oposició (2001-03)
Oposició (2003-04)
Oposició (2004-05)
2005 Donald Tusk 2,849,259 24.1 (#2)
133 / 460
  68 Oposició (2005-06)
Oposició (2006-07)
2007 6,701,010 41.5 (#1)
209 / 460
  76 Govern de Coalició
2011 5,629,773 39.2 (#1)
207 / 460
  2 Govern de Coalició
2015 Ewa Kopacz 3,661,474 24.1 (#2)
138 / 460
  69 Oposició
2019 Grzegorz Schetyna 5,060,355 27.4 (#2)
102 / 460
[a]
  36 Oposició
2023 Donald Tusk 6,629,402 30.7 (#2)
127 / 460
[b]
  25 Govern de Coalició
Any Escons +/–
2001
2 / 100
Nou[c]
2005
34 / 100
  32
2007
60 / 100
  26
2011
63 / 100
  3
2015
34 / 100
  29
2019
43 / 100
  9
2023
36 / 100
  7[d]

Presidencials

modifica
Any Candidat 1a volta 2a volta
Vots % Vots %
2005 Donald Tusk 5,429,666 36.3 (#1) 7,022,319 46.0 (#2)
2010 Bronisław Komorowski 6,981,319 41.5 (#1) 8,933,887 53.0 (#1)
2015 Suport a Bronisław Komorowski 5,031,060 33.8 (#2) 8,112,311 48.5 (#2)
2020 Rafał Trzaskowski 5,917,340 30.5 (#2) 10,018,263 48.9 (#2)

Assemblees regionals

modifica
Any % Escons +/–
2002 12.1 (#4)
79 / 561
En coalició amb Llei i Justícia (POPiS).
2006 27.2 (#1)
186 / 561
2010 30.9 (#1)
222 / 561
  36
2014 26.3 (#2)
179 / 555
  43
2018 27.1 (#2)
194 / 552
  15
Dins de la Coalició Cívica.

Parlament Europeu

modifica
Any Vots % Escons +/–
2004 1,467,775 24.1 (#1)
15 / 54
2009 3,271,852 44.4 (#1)
25 / 50
  10
2014 2,271,215 32.1 (#1)
19 / 51
  6
2019 5,249 935 38,47 (#2)
14 / 51
  5
Dins de la Coalició Europea
  1. Dins de la Coalició Cívica, que va guanyar 134 escons en total
  2. Dins de la Coalició Cívica, que va guanyar 157 escons en total
  3. Dins de la coalició Senat 2001, que va guanyar 15 escons en total
  4. Dins de la coalició Pacte del Senat 2023, que va guanyar 41 escons en total

Referències

modifica
  1. «Introducing Poland's prime minister: Donald Tusk» (en anglès). Eye on Poland. CNN, 06-10-2008. [Consulta: 29 juliol 2024].
  2. «Polonia vota por el cambio tras dos años de gobierno de Jaroslaw Kaczynski» (en castellà). El Correo, 22-10-2007. [Consulta: 8 agost 2024].
  3. Cienski, Jan. «Polish president, prime minister at loggerheads» (en anglès). The World, 09-03-2017. [Consulta: 30 juliol 2024].
  4. «El president en funció de Polònia anuncia aquest dimecres la data de les eleccions». 324, 13-04-2010. [Consulta: 30 juliol 2024].
  5. «El president en funcions Bronislaw Komorowski guanya las eleccions». Diari de Girona, 05-07-2010. [Consulta: 30 juliol 2024].
  6. «El partido liberal de Donald Tusk proclama una victoria histórica en Polonia» (en castellà). RTVE, 10-10-2011. [Consulta: 27 juliol 2024].
  7. «El primer ministre polonès, Donald Tusk, nou president del Consell Europeu». Vilaweb. [Consulta: 30 agost 2014].
  8. Quingles, Mireia. «Qui és Donald Tusk?». Ara Andorra, 01-12-2014. [Consulta: 26 juliol 2024].
  9. «Polònia tanca vuit anys de govern ultraconservador amb el retorn de Donald Tusk al poder». 324, 11-12-2023. [Consulta: 12 desembre 2023].

Enllaços externs

modifica