Please Don't Eat the Daisies

pel·lícula de 1960 dirigida per Charles Walters

Please Don't Eat the Daisies és una pel·lícula estatunidenca de Charles Walters, estrenada el 1960. El guió cinematogràfic, en part inspirat pel llibre Please Don't Eat The Daisies de Jean Kerr, un recull d'assajos humorístics, va ser de Isobel Lennart. La pel·lícula també presenta Janis Paige, Spring Byington, Richard Haydn, Patsy Kelly, i Jack Weston.

Infotaula de pel·lículaPlease Don't Eat the Daisies
Please Don't Eat the Daisies poster.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCharles Walters
Protagonistes
Doris Day
David Niven
Janis Paige
Richard Haydn
Spring Byington
Director artísticGeorge W. Davis i Hans Peters
ProduccióJoe Pasternak i Martin Melcher
GuióIsobel Lennart a partir d'un llibre de Jean Kerr
MúsicaDavid Rose
FotografiaRobert J. Bronner
MuntatgeJohn McSweeney Jr.
VestuariMorton Haack
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1960
Durada112 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeNova York Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0054188 Filmaffinity: 128540 Allocine: 108831 Rottentomatoes: m/please_dont_eat_the_daisies Allmovie: v38478 TCM: 23877 Modifica el valor a Wikidata

La sèrie de televisió del mateix nom la protagonitzava Patricia Crowley i Mark Miller i va ser estrenada cinc anys després, realitzant-se 58 episodis.

ArgumentModifica

Un crític teatral i la seva família (dona, quatre fills i un gos) es veuen obligats a abandonar Nova York, en vèncer el seu contracte de lloguer, i busquen una casa als afores lluny del renou de la gran ciutat. El problema és que el canvi d'ambient afecta les relacions familiars. Allà esclataran els problemes derivats del que l'esposa considera una postura despietada del seu marit en l'exercici de la seva professió i intentarà donar-li una lliçó d'humilitat.

RepartimentModifica

CriticaModifica

Una comèdia inclinada cap al vessant domèstic, bastant poca-solta i llarga en excés. Només les estimulants intervencions de Janis Paige poden arribar a justificar el seu visionat.[1]

BibliografiaModifica

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

ReferènciesModifica

  1. Calderon, pàg. 383