Plutarco Elías Calles

Francisco Plutarco Elías Campuzano[1] (25 de setembre de 187719 d'octubre de 1945) va ser un mestre, militar i polític mexicà; més conegut com a Plutarco Elías Calles, el «Cap Màxim de la Revolució».

Infotaula de personaFrancisco Plutarco Elías Campuzano
General PE Calles.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Plutarco Elías Calles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Guaymas (Mèxic) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1945 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of Mexico.svg  48è President de Mèxic
1 de desembre de 1924 – 30 de novembre de 1928
Dades personals
NacionalitatMexicà
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, mestre i polític
PartitPartit Revolucionari Institucional
Carrera militar
Branca militarConstitutional Army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolució Mexicana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNatalia Chacón
Leonor Llorente

IMDB: nm1747410 Find a Grave: 18882 Modifica els identificadors a Wikidata

Elías Calles va ser un destacat militar i polític de l'estat de Sonora; fill d'un buròcrata alcohòlic vingut a menys, la seva mare va morir quan tenia tres anys i va quedar sota la tutela dels seus oncles materns a Hermosillo.[2]

Va treballar com a administrador d'un hotel a Guaymas, en un molí a Fronteras, periodista, i mestre i inspector d'escoles. El 1911 va ser nomenat comissari d'Agua Prieta, on va sufocar un aixecament magonista. El 1912 es va sumar a les forces del govern de Francisco I. Madero per enfrontar la rebel·lió de Pascual Orozco. A la caiguda de Madero, el 1913 es va unir al constitucionalisme encapçalat per Venustiano Carranza i va estar sota el comandament d'Álvaro Obregón. En finalitzar la lluita contra Victoriano Huerta, va enfrontar amb èxit els atacs de Francisco Villa a Sonora, des d'Agua Prieta.

1915, va ser nomenat governador interí de Sonora. Després va ser nomenat secretari (ministre) de Foment i Treball en el gabinet del president Venustiano Carranza. El 1920 es va adherir a la campanya electoral d'Álvaro Obregón. En triomfar el Pla d'Agua Prieta, va ocupar la secretaria (ministeri) de Guerra del govern de Adolfo de la Huerta i, posteriorment va ser secretari de Governació (ministre d'Interior) del govern d'Obregón.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plutarco Elías Calles
  1. "Acta de bautizo de Plutarco Elías Campuzano", Guaymas, 1878.
  2. SEFCHOVICH, Sara, " La Suerte de la Consorte". México, Oceano, 2001.