Daurada grossa

(S'ha redirigit des de: Pluvialis apricaria)

La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Infotaula d'ésser viuDaurada grossa
Pluvialis apricaria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes32,8 g
175 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura72 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou29 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22693727 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaCharadriidae
GènerePluvialis
EspèciePluvialis apricaria Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

A les Balears tant Pluvialis apricaria com Pluvialis auratus reben el nom de xillot, xirlot, i xillot siulaire per a aquest darrer.

Morfologia

modifica
  • Fa 28-30 cm de longitud total.
  • Té un plomatge molt vistós: la cara i les parts inferiors negres, mentre que les superiors són fosques amb una infinitat de petites taques daurades a l'estiu. A l'hivern el plomatge negre deixa lloc a un de més blanc, també tacat de daurat, que es confon a la perfecció amb el cereal dels camps, on s'alimenta.

Subespècies

modifica
  • Pluvialis apricaria altifrons
  • Pluvialis apricaria apricaria

Reproducció

modifica
 
Ou

No és nidificant als Països Catalans. La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d'herba.

Alimentació

modifica

Menja, principalment de nit, cucs, insectes, cargols, aranyes, molsa i algues que troba en camps conreats, en prats i en arrossars.[1]

Hàbitat

modifica

Viu a llocs humits.

Distribució geogràfica

modifica
 
Segell emès per les illes Fèroe l'any 2002 mostrant un pollet i ous d'aquest ocell.

Durant el bon temps viu al nord d'Euràsia però, en arribar l'estiu, emigra cap al sud d'aquest continent i també cap a l'Àfrica, on atenyen el capdavall del continent.

Als Països Catalans se'n pot veure en migració i a l'hivern, i sempre al litoral, on pot arribar a ser localment abundant (com ara l'Alt Empordà, el Delta de l'Ebre i el del Llobregat). El nombre dels que hivernen pot augmentar sensiblement si es produeixen onades de fred a Europa.

Referències

modifica
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 48-49. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

modifica