Daurada grossa
La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.
Pluvialis apricaria  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 32,8 g (pes al naixement) 175 g (pes adult) |
| Envergadura | 72 cm |
| Nombre de cries | 4 |
| Període d'incubació de l'ou | 29 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693727 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Charadriidae |
| Gènere | Pluvialis |
| Espècie | Pluvialis apricaria Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
A les Balears tant Pluvialis apricaria com Pluvialis auratus reben el nom de xillot, xirlot, i xillot siulaire per a aquest darrer.
Morfologia modifica
- Fa 28-30 cm de longitud total.
- Té un plomatge molt vistós: la cara i les parts inferiors negres, mentre que les superiors són fosques amb una infinitat de petites taques daurades a l'estiu. A l'hivern el plomatge negre deixa lloc a un de més blanc, també tacat de daurat, que es confon a la perfecció amb el cereal dels camps, on s'alimenta.
Subespècies modifica
- Pluvialis apricaria altifrons
- Pluvialis apricaria apricaria
Reproducció modifica
No és nidificant als Països Catalans. La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d'herba.
Alimentació modifica
Menja, principalment de nit, cucs, insectes, cargols, aranyes, molsa i algues que troba en camps conreats, en prats i en arrossars.[1]
Hàbitat modifica
Viu a llocs humits.
Distribució geogràfica modifica
Durant el bon temps viu al nord d'Euràsia però, en arribar l'estiu, emigra cap al sud d'aquest continent i també cap a l'Àfrica, on atenyen el capdavall del continent.
Als Països Catalans se'n pot veure en migració i a l'hivern, i sempre al litoral, on pot arribar a ser localment abundant (com ara l'Alt Empordà, el Delta de l'Ebre i el del Llobregat). El nombre dels que hivernen pot augmentar sensiblement si es produeixen onades de fred a Europa.
Referències modifica
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 48-49. ISBN 84-315-0434-X
