Obre el menú principal

El Poble Andorrà. Diari independent va ser un diari d'actualitat publicat a Andorra, del que s'editaren un total de 1611 números. El primer número sortí al carrer l'1 de desembre del 1974 i el darrer el 30 d'abril del 1993.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesPoble Andorrà. Diari independent
Tipus periòdic
Fitxa
Estat Andorra
Modifica les dades a Wikidata

Fou el primer gran diari en llengua catalana després de la dictadura franquista a l'estat espanyol. Fou l'únic diari en català durant dos anys fins a la fundació del diari Avui.[2][3][4]

El fet que fou editat en català impossibilitava poder aconseguir els permisos necessaris per poder-lo distribuir lliurement a Catalunya, i els turistes eren retinguts a la duana quan intentaven passar-lo.[3]

S'edità diàriament fins a l'1 de maig del 1977,[5] quan decideixen fer una pausa per fer una reorganització del diari. A partir del 16 de juny del 1977 torna a editar-se com a setmanari.[6]

El principal editor fou Ricard Fité, i el seu primer director Antoni Sementé, tot i que s'atribueix l'inici del projecte al periodista català Enric Bastardes, que no podia figurar com a director donat que les lleis andorranes no permetien un director de nacionalitat no andorrana.[7]

Altres directors foren: Amadeu Nadal i Duró, Josep Mateu i Alseda, Adolf Raich, Candi Reñé, Josep Carles Clemente, Joan Pere Yaniz, Antoni Cornella i Maria Carme Grau Ribot.[8]

Durant alguns anys es va distribuir encartat a diverses publicacions catalanes com ara el Diari de Barcelona, el diari Avui, amb la publicació TeleXpres i amb el diari El Periódico.[8]

ReferènciesModifica

  1. Viusà, Joana «La premsa andorrana, de l'infinit al zero». Capçalera, 1993-06, pàg. 24pp.
  2. Bertrana, Univers «L’espai comunicatiu d’Andorra». A: Bertrana, Univers (coord.). L’entorn comunicatiu d’Andorra. Andorra: Universitat d’Andorra, 2015.. «[...] Andorra, emparant-se en la seva pròpia legalitat, era el país on sortia per primer cop des del 1939 un diari íntegrament en llengua catalana, afegint un cert impuls, pel seu caràcter simbòlic d’exemple, a la campanya d’adhesions que va culminar amb l’aparició del diari Avui, a Barcelona, el dia de Sant Jordi del 1976.»
  3. 3,0 3,1 Sorribes, Rosa Mari «L'evolució del a premsa a Andorra i la relació amb els països veïns». Andorra i la catalanitat. Societat Andorrana de Ciències [Andorra], 1995, p. 53-60.
  4. «El Català ocupa el 82% de la premsa del Principat». Radiocatalunya.ca. [Consulta: 1r gener 2011].
  5. Diari de Balears, 16-08-2009
  6. «El Poble Andorrà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Pont Sorribes, Carles «Un modelo de prensa singuar y tardío. El principado de Andorra». Zer, 19-37, 2014, p. 123-135.
  8. 8,0 8,1 Pont Sorribes, Carles. Història de la premsa andorrana. 1917-2005 (en català). Andorra: Biblioteca Nacional d'Andorra, 2009. ISBN 978-99920-0-500-2. 

BibliografiaModifica

  • Bertrana, Univers (coord.). L'entorn comunicatiu d'Andorra. Andorra: Universitat d'Andorra, 2015.