Mallerenga de Lapònia
La mallerenga de Lapònia[1] (Poecile cinctus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids (Paridae) que habita els boscos boreals de coníferes des d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins Txukotka i Kamtxatka, arribant cap al sud fins al llac Baikal, Mongòlia i Sakhalín; també a Alaska i zones limítrofes del Canadà.
Poecile cinctus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22711750 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paridae |
| Gènere | Poecile |
| Espècie | Poecile cinctus (Boddaert, 1783) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Parus cinctus |
És una "especialista" en coníferes. És resident i la majoria dels ocells no migren. El cap és negre, blanc i marró.
És una mallerenga força grossa, de 13,5 a 14 cm de llarg i un pes d'11 a 14,3 g. El cap és marró fosc amb les galtes blanques, el dors marró, les plomes de les ales negres amb serrells pàl·lids i les parts inferiors blanquinoses amb els flancs marró pàl·lid.
El 2011, els ecologistes de Folldal, Hedmark, Noruega van trobar que aquestes mallerengues representaven només l'1% de tots els individus de mallerengues a la pineda dominada per líquens, en comparació amb el 64% el 1982. Aquesta reducció espectacular s'atribueix a la competència entre espècies amb la mallerenga capnegra europea i la mallerenga carbonera, a la disminució de la vegetació a causa del canvi climàtic i tala d'arbres vells que es prefereixen als arbres de nou creixement.[2]
Taxonomia modifica
Va ser descrit pel naturalista i científic Georges-Louis Leclerc el 1779 a la seva Histoire Naturelle des Oiseaux a partir d'un exemplar recollit a Sibèria.[3] L'ocell també va ser il·lustrat en una planxa pintada a mà gravada per François-Nicolas Martinet a les Planches Enluminées D'Histoire Naturelle que va ser produïda sota la supervisió d'Edme-Louis Daubenton per acompanyar el text de Leclerc.[4] Ni la llegenda de la placa ni la descripció de Leclerc incloïen un nom científic però el 1783 el naturalista holandès Pieter Boddaert va encunyar el nom binomial Parus cinctus al seu catàleg de les Planches Enluminées.[5]
La mallerenga de Lapònia és ara una de les 15 espècies del gènere Poecile que va ser introduït pel naturalista alemany Johann Jakob Kaup el 1829.[6][7] El nom del gènere prové del grec antic «poikilos» "colorit". Una paraula relacionada «poikilidos» denotava un ocell petit no identificat.[8] L'epítet específic «cinctus» és llatí per a "banda".[9]
Antigament, la mallerenga de Lapònias'incloïa en el gènere Parus amb la majoria de mallerengues, però les dades i la morfologia de la seqüència del citocrom b de l'ADNmt suggereixen que la separació de Poecile expressa de manera més adequada les relacions d'aquests ocells.[10]
Es reconeixen quatre subespècies:[11]
- P. c. lapponicus (Lundahl, 1848) – Escandinàvia fins al nord d'Europa de Rússia.
- P. c. cinctus (Boddaert, 1783) - nord-est de Rússia europea a través de Sibèria fins a Kamtxatka i el centre nord de Mongòlia.
- P. c. sayanus (Sushkin, 1904) - sud de Sibèria i nord-oest de Mongòlia.
- P. c. lathami (Stephens, 1817) - nord i oest d'Alaska i nord-oest del Canadà.
Referències modifica
- ↑ Mallerenga de Lapònia a Termcat Rev. 21/11/2012
- ↑ Dale, Svein; Andreassen, Ellen T. «Population decline of the Siberian Tit (Poecile cinctus) in southern Norway and an assessment of possible causes - ProQuest» (en anglès) p. 77-87. Ornis Fennica. 93 (2), abril 2016. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ Buffon, Georges Louis Leclerc; Buffon, Georges Louis Leclerc. Histoire naturelle des oiseaux (en francès). 10. París: De l'imprimerie royale, 1779, p. 173–174.
- ↑ Martinet, François Nicolas; Daubenton; Daubenton, Edme-Louis; Buffon, Georges Louis Leclerc. Planches enluminées d'histoire naturelle. vol.8. París: De L'Imprimerie Royale (Plate 708 Fig. 3).
- ↑ Boddaert, Pieter; Daubenton, Edme-Louis. Table des planches enluminéez d'histoire naturelle de M. D'Aubenton : avec les denominations de M.M. de Buffon, Brisson, Edwards, Linnaeus et Latham, precedé d'une notice des principaux ouvrages zoologiques enluminés (en francès). Utrecht: Utrecht. p. 44, Number 708 Fig. 3., 1783, p. 44 (Number 708 Fig. 3.).
- ↑ Kaup, Johann Jacob. Skizzirte Entwickelungs-Geschichte und natürliches System der europäischen Thierwelt : Erster Theil welcher die Vogelsäugethiere und Vögel nebst Andeutung der Entstehung der letzteren aus Amphibien enthält (en alemany). Darmstadt: In commission bei Carl Wilhelm Leske, p. 114.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Waxwings and allies, tits, penduline tits» (en anglès). IOC World Bird List v13.1. [Consulta: 14 febrer 2023].
- ↑ Jobling, J.A. (2018). del Hoyo, J.; Elliott, A.; Sargatal, J.; Christie, D.A.; de Juana, E.. «Birds of the World - Comprehensive life histories for all bird species and families» (en anglès). Lynx Edicions. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names : from aalge to zusii (en anglès). Londres: Christopher Helm, 2010, p. 107. ISBN 978-1-4081-3326-2.
- ↑ Gill, Frank B.; Slikas, Beth; Sheldon, Frederick H. «Phylogeny of Titmice (Paridae): II. Species Relationships Based on Sequences of the Mitochondrial Cytochrome-B Gene» (en anglès). The Auk, 122, 1, 01-01-2005, pàg. 121–143. DOI: 10.1093/auk/122.1.121. ISSN: 1938-4254.
- ↑ Clements, J. F.; Schulenberg, T. S.; Iliff, B.L. Sullivan i C. L. Wood, M. J. «The Clements checklist of birds of the world: Version 6.6» (XLS) (en anglès). Cornell University, 04-12-2011. Arxivat de l'original el 2011-12-04. [Consulta: 18 febrer 2023].
