Poema visual transitable en tres temps

Poema visual transitable en tres temps

Poema visual transitable en tres temps,[1][2][3] segons algunes fonts Poema visual transitable en tres fases[4] i segons d'altres Poema visual transitable en tres parts,[5] és un poema visual corpori del poeta català Joan Brossa situada a la zona enjardinada entre el Velòdrom d'Horta i el Laberint d'Horta de la ciutat de Barcelona. Els arquitectes del velòdrom, Esteve Bonell i Francesc Rius, van encarregar-li a Brossa l'obra l'any 1984. Hi una làpida explicativa al monument que diu: «naixença, el camí, pauses i entonacions i final».[6] Quant al nom, el mateix Brossa es refereix a la peça com a "poema visual, en tres temps" a la memòria del project,[7] i "poema visual transitable, en tres parts" en el títol de la sextina feta a propòsit del projecte.[8]

El poema està dividit en tres parts o fases: naixement, camí i destrucció.[1] Alguns interpreten la segona fase com a camí amb pauses i entonacions, d'altres com als accidents trobats pel camí (de la vida). Les tres parts estan representades visualment amb una lletra A majúscula de pal sec de grans dimensions per la primera, amb el jardí amb un seguit d'interrogants i d'altres signes de puntuació per la segona, i finalment, amb la mateixa lletra "A" però aquest cop destruïda pel desenllaç.[4][6] El mateix Brossa explica, en la memòria del projecte feta a proposta dels arquitectes Esteve Bonell i Quico Rius, que urbanitzaven l'espai del velòdrom:

« Possible significació? La vida dels éssers és sotmesa a una evolució degradant que acaba en destrucció.[9] »

Brossa explicà excepcionalment el significat del seu itinerari en una sextina que duu el mateix nom del poema urbà. Alhora, a petició dels arquitectes, Brossa féu un comentari explicatiu sobre aquest poema: "Impacte i sorpresa suposa l'aventura d'unes lletres i uns signes que busquen llur significat allunyats de qualsevol text i enmig de la vegetació, símbol de la vida mateixa"[6] Va ser la primera peça que va fer l'autor de dimensió urbana; a aquesta obra la seguirien d'altres a la ciutat comtal com el Rellotge il·lusori, Barcino o el Poema visual per a una façana.,[4] i una llarga sèrie a tot Catalunya, les Illes, Andorra, Alemanya i Cuba[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 "Poema visual transitable en tres temps", a la pàgina de la Fundació Brossa. Accedit el 22 de febrer del 2014.
  2. Bordons, Glòria i Giralt-Miracle, Daniel: Fundació Joan Brossa: Itineraris Brossians (Barcelona: Fundació Joan Brossa, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, 2006, 2008). La Glòria Bordons és considerada la màxima especialista en Joan Brossa i és patrona de la Fundació Brossa per expressa voluntat de l'artista.
  3. 3,0 3,1 Bordons, Glòria. «El universo heterodoxo de Joan Brossa: las seis manos del destino» (en espanyol). [Consulta: 27 desembre 2011]. Article publicat a Bverso Brossa. Madrid: Instituto Cervantes, 2008 ISBN 9788488252418
  4. 4,0 4,1 4,2 Dempere, Josep Maria. «Les petjades de Brossa a Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 18-11-2008. [Consulta: 27 desembre 2011].
  5. «Joan Brossa - Biografia». Escriptors.cat. [Consulta: 27 desembre 2011].
  6. 6,0 6,1 6,2 Vallès i Rovira, Isidre. «L'obra pública de Joan Brossa: Els poemes corporis». Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2011].
  7. Joan Brossa, "Projecte per a un poema visual, en tres temps", 1984, dins Bordons, Glòria i Giralt-Miracle, Daniel: Itineraris Brossians (Barcelona: Fundació Joan Brossa, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, 2006, 2008, p.68
  8. Joan Brossa, "Sextina per a un poema visual transitable, en tres parts, situat en un espai urbà, a l'entorn del Velòdrom d'Horta", 1984, dins Bordons, Glòria i Giralt-Miracle, Daniel: Itineraris Brossians (Barcelona: Fundació Joan Brossa, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, 2006, 2008, p.70
  9. Joan Brossa, "Projecte per a un poema visual, en tres temps", dins Bordons, Glòria i Giralt-Miracle, Daniel: Itineraris Brossians (Barcelona: Fundació Joan Brossa, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, 2006, 2008, p.68

BibliografiaModifica