Obre el menú principal

El Polígon de Son Castelló és un polígon industrial de la ciutat de Mallorca situat entre el camí de Sóller, el camí de Bunyola i el torrent d'en Barberà. Existeix de 1967 ençà i pren el nom de l'antiga possessió de Son Castelló, la més important de les que es trobaven a les terres que ocupa. Juntament amb la part més moderna de la Indioteria, el Polígon de Son Fusteret, Son Hugo, el Polígon de Son Rossinyol i l'hipòdrom de Son Pardo, forma allò que l'Ajuntament anomena barri de La Indioteria (urbà).

Infotaula de geografia físicaPolígon de Son Castelló
Ubicació
Modifica les dades a Wikidata

Ocupa una superfície de més de dos quilòmetres quadrats, dels quals devers 200.000 m2 són destinats a zones verdes i esportives i més d'un quilòmetre quadrat i mig a les parcel·les industrials, mentre que la resta és via pública. Les seves cotes oscil·len entre els 35 i els 54m sobre el nivell del mar[1]. Compta amb quatre estacions de metro: l'estació de Son Fuster Vell, l'estació de Son Castelló, l'estació de Gran Via Asima i l'estació del Camí dels Reis.

HistòriaModifica

Abans de la construcció del polígon, a les terres que ocupa hi havia diverses possessions: Son Llorenç, Son Daviu, Son Orpina, Son Estaca, Son Rigo i, principalment, Son Castelló[2]. La urbanització fou promoguda per l'Associació Sindical d'Industrials de Mallorca, Asima, fundada el 1964 amb l'objectiu de crear una infrastructura industrial moderna a Mallorca. El 1966 hom aprovà el pla parcial i les obres acabaren el 1967; dos anys més tard s'havien acabat de vendre les parcel·les[1]. Inicialment prengué el nom franquista de Polígono de la Victoria, però en realitat popularment s'imposà el nom de Polígon de Son Castelló, que feia referència a la principal de les possessions que hi havia hagut. El 1984 rebé el nom oficial de Polígon de Ramon Esteban Fabra, president d'Asima fins a 1970, si bé és un nom que no es fa servir gairebé mai[3].

Son CastellóModifica

La possessió de Son Castelló està documentada de força antic. Primer s'anomenava Son Perera, fins que prengué el nom de Joan Castelló, el qual apareix documentat com a propietari entre 1578 i 1609[3][1]. Fou propietat dels Castelló fins a la seva urbanització: Antònia Castelló i Siquier, usufructuària de l'herència de sa germana Maria Josepa, morí el 1952, i Son Castelló passà a un dels seus néts (fills de sa filla, Concepció Montis i Castelló, prematurament morta), Josep Roses Montis, qui en fou propietari entre 1955 i 1965[3].

Abans de ser urbanitzat, la possessió era dedicada principalment a ametlerars i cereals, però també hi havia un hort amb tarongers i una guarda d'ovelles. No obstant això, entre el moment de la mort de Maria Josepa Castelló el 1932 i el moment del repartiment de la seva herència el 1955 havien passat molts d'anys, i la possessió es trobava en un estat de cert abandonament. Era llogat als Rigo, una família d'amos especialitzada en ramaderia ovina, i per això l’explotació agrícola visqué un dels seus pitjors moments. Cap a 1960, passaren a ser amitgers els pollencins Antoni Capllonch Torrandell i la seva esposa, Maria Muntaner Nadal, els quals vivien a les cases de la possessió[3].

En el moment de vendre la possessió, Josep Roses Montis pretenia d'aturar-se vint quarterades de terra devora el torrent, però finalment acabà per cedir i també ho va vendre. No obstant això, els antics amitgers, Antoni Capllonch i Maria Muntaner, habitaren dins les cases que tenien llogades fins que foren esbucades l'any 1978. Eren situades al cap de cantó dels carrers Gremi de Teixidors amb Gremi de Sabaters[3].

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Castelló, Son». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 216. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Ginard Bujosa, Antoni «Una relació de noms de casa de sa Indioteria i del Pla de Son Nebot». Jornades d'Antroponímia i Toponímia [Selva], XVII, 2005, pàg. 45-59.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Son Castelló - Notes històriques». Possessionsdepalma.net. [Consulta: 2 setembre 2019].