Obre el menú principal

La política de Nova Zelanda té lloc en un sistema de democràcia representativa parlamentària monàrquica. El sistema bàsic és similar al del sistema de Westminster, tot i que hi ha un nombre de modificacions fetes. El cap d'estat és el monarca de la Commonwealth, actualment la reina Elisabet II, qui és representada pel Governador General, i el cap de govern és el Primer Ministre qui s'encarrega de dirigir el gabinet del parlament electe.

Contingut

ConstitucióModifica

Nova Zelanda no té cap constitució codificada formal; el marc constitucional consisteix d'una varietat de documents (incloent certes lleis dels parlaments de Nova Zelanda i el Regne Unit), el Tractat de Waitangi i convencions constitucionals. L'Acta Constitucional de 1852 va establir el sistema de govern el qual seria modificat amb l'Acta Constitucional de 1986. Els drets constitucionals són protegits i enforçats per l'Acta de Declaració de Drets de 1990 i l'Acta de Drets Humans de 1993, tot i que aquests no són formals i poden ser bolcats pel parlament amb una majoria simple.[1] L'Acta Constitucional descriu les tres branques del govern neozelandès: l'executiu (el sobirà i el gabinet), la legislatura (parlament) i el judicial (corts).

ExecutiuModifica

Cap d'estatModifica

La reina Elisabet II és l'actual reina de Nova Zelanda i la cap d'estat del reialme de Nova Zelanda.[2][3] La monarquia neozelandesa ha estat diferent a la monarquia britànica des de l'Acta d'Adopció de l'Estatut de Westminster de 1947, i quan Elisabet II es troba a Nova Zelanda és coneguda oficialment com a la Reina de Nova Zelanda i no la Reina del Regne Unit. El consentiment reial la signatura de la monarca són requerits per a promulgar lleis, cartes patents i ordres en consell, l'autoritat per aquestes és donada al poble neozelandès. En pràctica les funcions del monarca són conduïdes pel Governador General, qui és nomenat pel monarca per part del consell del Primer Ministre. Des de 2011 el Governador General és Jerry Mateparae. Els càrrecs del Governador General són principalment simbòlics i formals. Formalment el Governador General té la capacitat de nomenar i acomiadar Primers Ministres i dissoldre el parlament; i també formalment signa legislatura per a promulgar-la després de ser aprovada pel parlament. El Governador General s'encarrega del Consell Executiu, el qual és el comitè formal consistint dels ministres de La Corona. Els membres del Consell Executiu han de ser diputats, i la majoria també es troben al gabinet.[4]

Cap de governModifica

El gabinet és la junta executiva liderada pel Primer Ministre, qui també és convencionalment el líder parlamentari del partit governant o coalició, i és conegut com el cap de govern. El gabinet de Nova Zelanda és responsable al Parlament de Nova Zelanda, d'on provenen els seus membres. Tots els ministres del gabinet han de ser diputats.

Cada tres anys tenen lloc eleccions generals, amb l'última tenint lloc el 2011 i la pròxima tenint lloc el 2014. El 2008 el Partit Nacional guanyaria les eleccions generals després de nou anys de govern per part del Partit Laborista. El líder del Partit Nacional forma pactes i coalicions amb els partits ACT, Unit Futur i el Partit Maori.[5] Els líders de cadascun d'aquests partits són ministres fora del gabinet. Hi ha actualment quatre partits en l'oposició: el Partit Laborista, el Partit Verd, Nova Zelanda Primer i el Partit Mana. El líder de l'oposició és David Cunliffe, qui reemplaçà a David Shearer el 2013 com a líder del Partit Laborista.

Càrrec Nom Fotografia Des de Temps en el càrrec
Reina Elisabet II   6 de febrer de 1952 &000000000000006700000067 anys, &0000000000000193000000193 dies
Governador General Jerry Mateparae   31 d'agost de 2011 &00000000000000070000007 anys, &0000000000000352000000352 dies
Primer Ministre John Key   19 de novembre de 2008 &000000000000001000000010 anys, &0000000000000272000000272 dies

LegislaturaModifica

Nova Zelanda té un parlament unicameral conegut com la Cambra de Representants. Fins al 1950 Nova Zelanda era bicameral amb cambra alta coneguda com el Consell Legislatiu. El sufragi s'estén a tothom de 18 anys o més, amb les dones conseguint el sufragi el 1893. El parlament té un termini de fins a tres anys, tot i que una elecció pot tenir lloc abans. La Cambra de Representants es reuneix a la Parliament House.

Hi ha posicions reservades per al poble maori. Els maoris tenen l'opció de votar en les posicions reservades maoris o en les posicions generals des de 1996 (prèviament no tenien l'opció).

Quasi totes les eleccions generals eleccions entre 1853 i 1993 utilitzaren el sistema electoral d'escrutini majoritari uninominal. En aquest sistema el candidat amb més vots en una circumscripció electoral és elegit com a diputat. En les eleccions de 1908 i 1911 hi va haver un sistema de segona volta electoral. Amb el sistema d'escrutini majoritari uninominal es creà un duopoli polític entre el Partit Nacional i el Partit Laborista.[6]

A començaments de la dècada de 1950 hi va haver les primeres crítiques d'aquest sistema electoral i això intensificà després de les pèrdues per part del Partit Laborista en les eleccions de 1978 i 1981, ja que aquest partit va rebre més vots però menys escons que el Partit Nacional. Dos referèndums varen tenir lloc el 1992 i 1993 en els quals el sistema de representació proporcional mixta i des de les eleccions de 1996 s'ha utilitzat aquest sistema. En aquest sistema cada diputat del parlament és elegit per l'electorat d'una circumscripció electoral o elegit per la llista electoral d'un partit. Oficialment la Cambra de Representants té 120 escons, tot i que això pot canviar amb la possibilitat d'un escó sobresortit.

JudicialModifica

Nova Zelanda té quatre corts principals diferents:[7]

La Cort Suprema fou establerta el 2004, sota l'Acta de la Cort Suprema de 2003, i reemplaçava el Comitè Judicial del Consell Privat a Londres com a l'última cort d'apel·latge neozelandesa. Els casos rebuts a la Cort d'Apel·latge són els casos apel·lats després de la Cort Alta. La Cort Alta rep casos sobre ofenses criminals i altres disputes civils, i són els apel·lats després de les Corts de Districtes.

El Cap de Justícia de Nova Zelanda presedeix la Cort Suprema i és nomenat per part del Primer Ministre. L'actual cap és Sian Ellias. Tots els altres jutges superiors són nomenats pel Governador General per part del Fiscal General, el Cap de Justícia i el Fiscal General Segon.

El dret neozelandès té tres orígens principals: la llei comuna anglesa, certes lleis del Parlament del Regne Unit promulgades abans de 1947 (notablement la Declaració de Drets de 1689) i lleis promulgades pel Parlament de Nova Zelanda.

Govern local i divisions administrativesModifica

Nova Zelanda és un estat centralista i no una federació: les regions són creades per l'autoritat del govern central, i no a l'inrevés. El govern local a Nova Zelanda tan sols té l'autoritat que li és conferida pel parlament. Aquests poders tradicionalment han estat menys que en altres països. Per exemple, la policia i l'educació són a càrrec del govern central, mentre que la provisió d'habitatges barats és opcional per consells locals. Molts d'aquests en el passat tenien l'autoritat de controlar el gas i l'electricitat, però tot fou privatitzat o centralitzat en la dècada de 1990.

Cada tres anys tenen lloc eleccions locals per a elegir alcaldes, regidors, membres comunitaris i membres de salut de districte.

Eleccions i partitsModifica

El primer partit polític neozelandès fou fundat el 1891, i el seu partit rival principal seria fundat el 1909. Des d'aleshores fins al 1996 Nova Zelanda tingué un sistema bipartidista. Avui en dia Nova Zelanda té un sistema multipartidista, amb vuit partits actualment representats al parlament. Des del 1996 cap dels dos partits principals han estat capaços de governar sols, el qual significa que calen governs de coalició.

Els dos partits principals, i més antics, són el Partit Laborista (centreesquerra i progressista) i el Partit Nacional (centredreta i conservador). Altres partits incloen ACT (mercat lliure), el Partit Verd (d'esquerra i ecologista), Nova Zelanda Primer (centrista i nacionalista), Unit Futur (centrista), el Partit Maori (ètnic) i el Partit Mana (socialista i ètnic).

Resultat de les eleccions a la Cambra de Representants de Nova Zelanda del 26 de novembre de 2011[8]
Partit Vots % de vots Escons
% Canvi Circumscripció Llista Total Canvi
Nacional 1.058.636 47,31 +2,38 42 17 59 +1
Laborista 614.937 27,48 -6,50 22 12 34 -9
Verd 247.372 11,06 +4,33 0 14 14 +5
NZ Primer 147.544 6,59 +2,53 0 8 8 +8
Maori 31.982 1,43 -0,96 3 0 3 -2
Mana 24.168 1,08 +1,08 1 0 1 +1
ACT 23.889 1,07 -2,58 1 0 1 -4
Unit Futur 13.443 0,60 -0,27 1 0 1 ±0
altres partits 75.493 3,37 -3,17 0 0 0 -1[nota 1]
total 2.237.464[9] 100,00 70 51 121 -1[nota 2]
vots per partit rebutjats 19.872[9]
vots especials rebutjats 21.263[9]
vots ordinaris rebutjats 390[9]
total de vots realitzats 2.278.989[9]
participació electoral 74,21%[9]
ciutadans totals amb dret a votar 3.070.847[9]

ReferènciesModifica

  1. (anglès) Wilson, John: «Story: Nation and government». Te Ara: The Encyclopedia of New Zealand. [Publicació: 03/2009.] [Consulta: 07/07/2013.]
  2. (anglès) «Queen and New Zealand». Royal.gov.uk. [Consulta: 07/07/2013.]
  3. (anglès) «Constitution Act 1986». Legislation.govt.nz. [Publicació: 17/05/2005.] [Consulta: 07/07/2013.]
  4. (anglès) «Executive Council». CabinetOffice.govt.nz. [Consulta: 07/07/2013.]
  5. (anglès) «Key announces shape of new National-led government». National Business Review. [Publicació: 16/11/2008.] [Consulta: 07/07/2013.]
  6. (anglès) «First past the post - the road to MMP». New Zealand History Online. [Consulta: 07/07/2013.]
  7. (anglès) «New Zealand». Association of Commonwealth Criminal Lawyers. [Consulta: 07/07/2013.]
  8. «Official Count Results – Overall Status». Comissió Electoral. [Consulta: 4 agost 2012].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Party Votes and Turnout by Electorate – Statistics – 2011 General Election». Comissió Electoral. [Consulta: 4 agost 2012].

NotesModifica

  1. La reducció d'un diputat es deu al fet que el Partit Progressista no participà en les eleccions.
  2. La reducció d'un escó es deu a la reducció dels escons «sobresortits», amb el Partit Maori guanyant tres escons de circumscripció tot i tenir un vot pel partit que els hagués donat tant sols dos escons si no haguessin guanyat en cap circumscripció.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica