Presó
Una presó és un edifici o conjunt d'edificis on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de països aquestes normes són definides per les lleis).[1]
Història modifica
L'empresonament no ha sigut un càstig en si mateix, sinó més aviat una manera de limitar els criminals fins que el càstig corporal o el capital es va administrar. Hi va haver presons utilitzats per a la detenció a Jerusalem al temps de l'Antic Testament i la Bíblia detalla la detenció de Josep a Egipte. Els cellers de les torres mestres als castells medievals es van utilitzar per mantenir als presoners que no van morir. En altres casos, els deutors van ser llançats amb freqüència a les presons del creditor, fins que pagaven els seus carcellers prou diners a canvi d'un grau limitat de llibertat.
Només en el segle xix, a partir de la Gran Bretanya, es va fer les presons com es coneixen avui. El sistema penitenciari modern va néixer a Londres, influït per l'utilitarisme de Jeremy Bentham. Al Panòptic de Bentham es va introduir el principi de l'observació i el control en què es basa el disseny de la presó moderna.[2] La noció de presó com a eina de càstig i no simplement com un estat d'espera fins al judici o penjolls va ser un canvi revolucionari. A poc a poc, es va afegir la noció de centre de rehabilitació que permeti la resocialització.
El Regne Unit practica el transport penal dels condemnats a la colònia penal en les colònies britàniques a Amèrica, a partir de la dècada de 1610, a través de la Revolució Americana a la dècada de 1770 i a les colònies penals d'Austràlia entre 1788 i 1868. França va enviar als criminals de les regions tropicals a les presons com Louisiana al segle xviii. En les presons a la Guaiana Francesa en funcionament fins al 1951 (en particular, la infame Île du Diable (l'Illa del Diable)). El sistema Katorga es va establir al segle xvii al tsarisme de Rússia en regions poc poblades de Sibèria i l'Extrem Orient rus, on hi havia poques ciutats o fonts d'aliments. Des d'aquells temps, Sibèria va obtenir la seva connotació temorosa del càstig.
Objectius modifica
Els objectius de les presons varien segons les èpoques i sobretot les societats. En general es tracta de:
- Protegir la societat d'individus que hom considera perillosos.
- Desencoratjar o dissuadir la gent de cometre actes prohibits per la llei.
- Reeducar el detingut de manera que pugui reinserir-se.
- Silenciar els adversaris polítics. Aquest objectiu és especialment important a les dictadures, però les democràcies també l'empren i l'han emprat.
- Impedir la fugida de detinguts (que n'impossibilitaria el futur procés judicial).
Població presa al món modifica
Més de nou milions de persones estan en presons arreu del món. La població presa s'ha incrementat notablement des de començaments dels anys 90. A partir de 2006, s'estima que almenys 9.250.000 de persones estan actualment empresonats a tot el món. És probable que aquest nombre és molt superior, tenint en compte la tendència general de subregistre i la manca de dades de diversos països, especialment els règims autoritaris.
Per països, els Estats Units tenen la població reclusa més gran del món, amb més de 2 milions de presos, el 70% dels quals per raons relacionades amb l'anomenada "guerra contra les drogues", que penalitza el consum personal, la possessió i la comercialització d'aquests substàncies. Tant la Xina com Rússia tenen també més d'un milió de persones a la presó.
A Catalunya, el 2014 hi havia 9.818 interns, dels quals un 55,68% eren espanyols i un 44,32% estrangers. Per sexes, un 93,44% eren homes i un 6,56%, dones[3]
Règims penitenciaris modifica
Un Règim penitenciari refereix les normes que regulen la vida a les presons i busquen aconseguir una bóna convivència entre els presos. Hi ha tres tipus d'aquests règims prenitenciaris, els quals corresponen a cadascun dels graus de classificació.
- Règim ordinari: S'aplica als penats classificats al segon grau, als penats sense classificar i als detinguts i presos.
- Règim obert: S'aplica a les persones penades, classificades al tercer grau, que poden continuar el seu tractament rehabilitacional en un entorn social menys restrictiu.
- Règim tancat: S'aplica als penats classificats en primer grau, bé per la seva perillositat extrema o per manifesta inaptació als règims ordinari i obert, i als preventius, als quals succeeixen idèntiques circumstàncies.
Documents modifica
Al llarg de la història hi ha diversos casos relacionats amb presons i estances similars. Vegeu una mostra aleatòria, necessàriament incompleta, ordenada cronològicament a continuació.
El profeta Daniel modifica
Daniel fou tancat en el recinte dels lleons. Aquest recinte és anomenat «llac» o «ou». El que queda clar és que, segons la narració, la porta del recinte fou bloquejada amb una pedra i precintada amb el segell de Darios.[4]
c.640 aC. Presó Mamertina modifica
Jaume I el Conqueridor modifica
S'ha estudiat la reclusió del príncep Jaume al castell de Montsó.[6]
Jaume II de Mallorca modifica
Fra Luís de León modifica
Presoner durant cinc anys de la presó de la Inquisición de Valladolid.[8]
Giacomo Casanova modifica
1809. Joan Gallifa i Arqués modifica
Presó de la Ciutadella.[12]
1808. Illa de Cabrera. Camp de presoners durant les guerres napoleòniques modifica
Al segle xix, durant les guerres napoleòniques, l'illa va ser feta servir com a camp de reclusió per a presoners francesos capturats en la Batalla de Bailén.[13] Tot i que n'hi entraren entre 6 o 9 mil, només 3.600 presoners retornaren a França.
1818. Vaixell presó al Regne Unit modifica
1851. La Bastilla. modifica
L'any indicat correspon a la publicació d'una història de la Bastilla.[15]
- La llista de persones empresonades a la Bastilla és molt llarga.
- La presó tradicional no era pas per a castigar. Més aviat per a prevenir.
| « | ... La Bastille était une prison d'État. Le gouvernement n'y enfermait pas pour punir, mais par mesure de prudence, par précaution ...Les prisonniers de la Bastille se divisent pour l'historien en deux classes bien distinctes les uns, vrais prisonniers d'État, vrais prisonniers de Bastille , y étaient entrés en vertu d'un ordre du roi , et y attendaient un autre ordre du roi pour en sortir. Ces prisonniers ont été de beaucoup les plus nombreux... | » |
| — La vie à la Bastille: étude historique.[16] | ||
1867. Torre de Londres modifica
L'any indicat és el de l'edició d'una obra sobre la Torre de Londres, també com a presó.[17]
- La llista de persones empresonades a la Torre és notablement llarga. Una mostra a continuació:
1888. Torre de Pilats. Presó de Tarragona modifica
| « | En la antigua torre de Pilatos destinada á cárcel, tiene su calabozo situado en la parte mas alta del edificio; la prisión de Aldomar es desahogada pues el calabozo es grande relativamente, para lo que suelen ser los cuartos de procesados de cierta importancia en la carceles ds antiguo sistema como es la de Tarragona, con la ventaja de que el cuarto de Aldomar tiene una gran ventana que dá á los muros de la vetusta torre. Un catre de madera, con jergón y colchón de lana, una mesa de pino y una silla, componen el mobiliario del calabozo: sobre la mesa tiene siempre varios libros, pues es muy aficionado á la lectura, la mayor parte religiosos , y de los que más elocuentemente hablan al espíritu , como Las Confesiones de San Agustin, lectura que alterna con obras más alegres, principalmente con la novela, que entretiene mucho al preso, y con los periódicos de la localidad que con frecuencia pide. | » |
| — Procesos célebres: crónicas de tribunales españoles.[21] | ||
1934. Vaixell-presó Uruguay modifica
1940. Lluís Companys i Jover modifica
Presó del castell de Montjuic.
c1944. Castell de Colditz modifica
202. Guantanamo Bay detention camp modifica
Referències modifica
- ↑ «Presó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bentham, J. Panopticon Or the Inspection House. T. Payne, 1791 (Panopticon Or the Inspection House).
- ↑ «Catalunya en xifres», Diari Ara, 11 de setembre de 2014, p.32
- ↑ Ullastre, J. Exercici del Christiá: per encomenarse á Deu. Tenir un rato de oració tots los dias. Ajudar y contemplar la Missa. Y confesar y combregar ... (en castellà). Ja. Generas, 1794, p. 144.
- ↑ Ferreiroa, U. La Transformacion de la Roma pagana estudiada en la Roma actual (en castellà). la Libr. Religiosa, 1882, p. 75.
- ↑ Belenguer, E. Jaume I i el seu regnat. Pagès Editors, 2010, p. 44. ISBN 978-84-9779-918-8.
- ↑ Besse, G. Histoire des Ducs, Marquis et Comtes de Narbonne (etc.) (en francès). De Sommaville, 1660, p. 407.
- ↑ de Cueto, L.A.. Poetas líricos del siglo XVIII: Tomo segundo (en castellà). M. Rivadeneyra, 1871, p. 239 (Biblioteca de autores españoles desde la formacion del lenguaje hasta nuestros dias).
- ↑ Tivaroni, C. L'Italia prima della rivoluzione francese 1735-1789 (en italià). L. Roux e c., 1888, p. 463 (Storia critica del Risorgimento italiano).
- ↑ Griffiths, A.G.F.. The History and Romance of Crime: Italian Prisons. Library of Alexandria, 2020, p. 128 (Library of Alexandria). ISBN 978-1-4656-0803-1.
- ↑ Damrosch, L. Adventurer: The Life and Times of Giacomo Casanova. Yale University Press, 2022, p. 491. ISBN 978-0-300-26508-8.
- ↑ Balaguer, V. Las calles de Barcelona (en castellà). S. Manero, 1865, p. 486 (Las calles de Barcelona: origen de sus nombres, sus recuerdos, sus tradiciónes y leyendas).
- ↑ Moliner i Prada, Antoni. La Guerra de la Independencia en España: 1808-1814 (en castellà). Nabla Ediciones, 2007, p. 197. ISBN 8493592625.
- ↑ «Prison Ship (Hulk) Registers». findmypast.co.uk. [Consulta: 2 setembre 2023].
- ↑ Maquet, A. Histoire de la Bastille depuis sa fondation 1374 jusqu'à sa destruction 1789: ses prisonniers, ses gouverneurs, ses archives; détails des tortures et supplices usités envers les prisonniers; révélations sur le régime intérieur de la Bastille; aventures dramatiques, lugubres, scandaleuses; évasions; archives de la police (en francès). Administration de Librairie, 1851 (Histoire de la Bastille depuis sa fondation 1374 jusqu'à sa destruction 1789).
- ↑ Funck-Brentano, F. La vie à la Bastille: étude historique (en francès). Au Secrétariat de la Société d'économie sociale, 1889, p. 3.
- ↑ Royal Armouries (London); Harman, A. Sketches of the Tower of London, as a Fortress, a Prison, and a Palace. Wheeler, 1867 (Guide to the Tower of London).
- ↑ Cooke, R. Catholic Memories of the Tower of London. First Series. I. Bishop Fisher. II. Sir Thomas More. Being the Substance of Two Lectures Delivered at the Temporary Church of the English Martyrs, Tower Hill ... With an Appendix Containing Bishop Fisher's Spiritual Consolation to His Sister Written in the Tower on the Eve of His Martyrdom. Burns&Oates, 1875.
- ↑ Hui, R. Anne Boleyn, An Illustrated Life of Henry VIII's Queen. Pen and Sword History, 2023. ISBN 978-1-3990-8758-2.
- ↑ Havelin, K. Queen Elizabeth I. Lerner, 2002, p. 9 (Biography (A & E)). ISBN 978-0-8225-0029-2.
- ↑ Procesos célebres: crónicas de tribunales españoles (en castellà), 1884, p. 18 (Procesos célebres: crónicas de tribunales españoles).
- ↑ Hoskins, A. Flight from Colditz: Would the Second World War's Most Audacious Escape Plan Have Succeeded?. Pen & Sword Books, 2016. ISBN 978-1-4738-4855-9.
- ↑ Margulies, J. Guantanamo and the Abuse of Presidential Power. Simon & Schuster, 2007. ISBN 978-0-7432-8686-2.
- ↑ de l'Europe, C. Guantánamo: une violation des droits de l'homme et du droit international ? (en francès). Editions du Conseil de l'Europe, 2007, p. 10 (Point De Vue - Point De Droit/ View Point of Law). ISBN 978-92-871-6293-9.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Presó |
- SIRECOVI Sistema de Registre i Comunicació per a la protecció de víctimes de Violència Institucional de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i el Centre de Recerca de la Universitat de Barcelona
- Observatori Internacional de Presons (francès)
- Llista de població reclusa al món (anglès)
- El bloc com a parcel·la de llibertat a la presó, Jorge Franganillo, 2006-2008. Descripció d'un taller d'extensió cultural desenvolupat a una presó de joves. (castellà)