Polarita
La polarita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fou fa referència als Monts Urals Polars de Rússia on fou descoberta per primer cop el 1969 per A.D. Genkin, T.L. Evstigneeva, N.V. Troneva i L.N. Vyal'sov[3]
 Polarita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pd,(Bi,Pb) |
| Epònim | Polar Ural (en)  |
| Localitat tipus | Mayak mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.AC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.20 |
| Dana | 2.8.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | grans disseminats (microscòpics) |
| Estructura cristal·lina | a = 7.19 Å, b = 8.69 Å, c = 10.68 Å; Z = 16 |
| Grup puntual | ortoròmbica piramidal (mm2) Ccm21 |
| Color | blanc amb reflexos grocs |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 12,51 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1969-032 |
| Símbol | Plr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La polarita és un mineral de pal·ladi, plom i bismut, és un aliatge de fórmula química Pd,(Bi,Pb), de color blanc. La seva densitat és de 12,51 g/cm³, i cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de grans disseminats, amb una lluentor metàl·lica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la polarita pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieita-II, stillwaterita, isomertieita, mertieita-I, miessiita, palarstanur, estibiopaladinita, menshikovita, majakita, paladoarseniat, paladobismutarseniat, paladodymita, rhodarseniat, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
Formació i jaciments modifica
Es troba en filons hidrotermals de sulfurs de Cu-Ni-Fe. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcopirita, talnakhita, cubanita, estannopalladinita, paolovita, sobolevskita, sperrylita, cabriita, palarstanida, platí, esfalerita i plata.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polarita |
- ↑ «Polarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Polarite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ «Polarite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 7 març 2015].