Marc Antoni Polemó
Polemó (grec antic: Πολέμων), conegut també pel seu nom romà Marc Antoni Polemó (grec antic: Μάρκος Αντώνιος Πολέμων, llatí: Marcus Antonius Polemon) va ser un sofista i retòric grec que va florir sota Trajà i Hadrià, i encara després d'aquest.
 Bust de Polemó, en marbre pentèlic, trobat al Temple de Zeus Olímpic d'Atenes. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 90 dC  Laodicea del Licos |
| Mort | c. 144 (53/54 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, polític |
| Període | Imperi Romà |
| Professors | Dió Crisòstom i Apol·lòfanes de Selèucia |
| Alumnes | Publi Eli Aristides |
Filòstrat dona una biografia seva prou extensa. Va néixer en una família de rang consular de Laodicea del Licos, però va viure la major part de la seva vida a Esmirna, on va rebre diversos honors locals de ben molt jove, a canvi dels quals va usar la seva influència davant dels emperadors per a aconseguir beneficis per la ciutat. Va ser deixeble de Timòcrates, Escopelià, Dió Crisòstom i Apol·lòfanes. Publi Eli Aristides va ser deixeble seu, potser el més destacat. Els oradors més importants contemporanis seus eren Herodes Àtic, Marc Bizantí, Dionís de Milet i Favorí d'Arle, que era el seu principal rival. Entre els seus imitadors en èpoques posteriors, destaca Gregori de Nazianz. El seu estil d'oratòria era més imponent que agradable, i el seu caràcter era arrogant i reservat. Durant la darrera part de la seva vida es va veure tan afectat per la gota que es va deixar morir de gana, tancat a la tomba dels seus avantpassats a Laodicea, poc després de l'any 143, a 65 anys.
Les úniques obres preservades de Polemó són una oració funerària per Cinègir i per Cal·límac, generals grecs morts a la batalla de Marató l'any 490 aC. Filòstrat menciona diverses composicions retòriques, principalment sobre història atenesa; a tall d'exemple, Hadrià li va encarregar un discurs per l'obertura del temple del Zeus Olímpic a Atenes l'any 135.[1] Per altra banda, també es conserva un tractat seu de fisiognomia en una traducció a l'àrab del segle xiv.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 435.
- ↑ Publicat en traducció al llatí per Hoffmann, G., «Polemonis de Physiognomonia liber arabice et latine», en Foerster, R., Scriptores physiognomici graecis et latini, 1893, Leipzig.
BibliografiaModifica
- M. W. Gleason, Making Men: Sophists and Self-Presentation in Ancient Rome, Princeton (1995).
- M. D. Campanile, Note sul bios de Polemone, Studi ellenistici XII (1999), 269-315.
- Simon Swain (ed.), Seeing the Face, Seeing the Soul: Polemon's Physiognomy from Classical Antiquity to Medieval Islam. Oxford: Oxford University Press, 2007. Pp. ix, 699.
- Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology Arxivat 2006-01-01 a Wayback Machine. (anglès)