Polig Monjarret
Polig Monjarret (Pabu, 1920 - 8 de desembre del 2003) fou un musicòleg, col·leccionista d'instruments musicals i nacionalista bretó, creador de la Bodadeg ar Sonerion, principal associació musical bretona. Va aprendre a tocar el violí amb els Germans de les Escoles Cristianes de Guingamp i practicà l'escoltisme. Treballà com a ebenista al negoci familiar, i durant la Segona Guerra Mundial milità al Partit Nacional Bretó, del que el 1943 en formà part del seu servei d'ordre, i serví nou mesos al Bagadou Stourm.[1] Després de la guerra es va dedicar a la música i fundà l'associació Bodadeg ar Sonerion.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 juliol 1920 Pabu (Bretanya) |
| Mort | 8 desembre 2003 (83 anys) Ploemeur (Bretanya) |
President Bodadeg ar Sonerion (en)  | |
| 1960 – 1982 ← Dorig Le Voyer – Martial Pézennec (en) → | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Belles Arts de Rennes |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
| Membre de | Partit Nacional Bretó (1942–1943) |
Premis
| |
El 1940 va adquirir una bombarda al luthier Dorig Le Voyer, qui li ensenyarà el bàsic de l'instrument. Ràpidament formaren una parella biniou - bombarda. Ambdós van fundar el 1943 la BAS, que tracta de combinar les músiques tradicionals, i fou la base per a l'establiment de la primera bagadoù a finals de 1940.
Va deixar un important treball per al patrimoni musical bretó de música i probablement va salvar la pràctica de biniou kozh i de la bombarda. A partir de 1946, va recollir totes les cançons de Bretanya a que els seus corresponsals li adreçaren i edita la col·lecció completa. Es va convertir en secretari de la federació Kendalc'h el 1950, i va deixar Bodadeg ar Sonerion el 1982.
Ell també va ajudar a introduir el biniou braz a Bretanya. Polig Monjarret és l'origen de la federació Bretanya-Irlanda, que ha establert més d'un centenar d'agermanaments entre Bretanya i Irlanda, i també ha creat el Kan ar Bobl, el Conservatori de Música Tradicional Amzer Nevez a Ploemeur i és l'instigador del Festival Intercèltic d'An Oriant.
El 1984 va publicar Tonioù Breizh Izel, una col·lecció d'uns 2 000 cançons recollides a la Baixa Bretanya de 1941 a 1953. Fou condecorat amb l'Ordre de l'Hermini el 1988. Després de la seva mort, Gilles Servat compos'a una cançó en la seva memòria que ell va anomenar "le Général des Binuous".[2]
El 3 d'agost de 2008 fou inaugurada una estàtua seva va ser inaugurada a An Oriant, en presència de centenars de persones, principalment el president del Consell Regional, Jean-Yves Le Drian, i l'alcalde d'An Oriant, Norbert Métairie.
Obres modifica
- Douze contes pour youna, Coop Breizh, 1999, ISBN 284346093X
- Tonioù Breizh Izel,
- Tome I, 1984
- Tome II, 1984, reeditat per Dastum en 2005, ISBN 2908604086
- 30 Vloaz Festival Plinn du Danouet, Dastum, 2003, ISBN 2908604124
- Polig an diaoul - 1- Souvenirs d'un chenapan trégorois Coop Breizh, 1997, ISBN 2-909924-90-4
Referències modifica
- ↑ Kristian Hamon, Les Nationalistes bretons sous l'Occupation, Yoran embanner, Fouesnant, 2005, ISBN 2-914855-19-2
- ↑ Aquesta cançó figura al seu àlbum Sous le ciel de cuivre et d'eau sortit en 2005