Polinyà

municipi de Catalunya
Pel que fa al municipi de la Ribera Baixa, vegeu Polinyà de Xúquer.

Polinyà (també conegut com a Polinyà del Vallès) és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPolinyà
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 33′ 27″ N, 2° 09′ 22″ E / 41.557465°N,2.156197°E / 41.557465; 2.156197
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental Modifica el valor a Wikidata
CapitalPolinyà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8.482 (2023) Modifica el valor a Wikidata (963,86 hab./km²)
Llars18 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPolinyanenc, polinyanenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície8,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud123 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJavier Silva Pérez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08213 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08167 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081672 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpolinya.cat Modifica el valor a Wikidata

El travessa la riera de Polinyà, afluent del Besòs per la dreta. Limita al nord amb Sentmenat, a l'est amb Palau-solità i Plegamans, al sud amb Santa Perpètua de Mogoda i a l'oest amb Sabadell, poblacions amb les quals es comunica per mitjà de carreteres locals i comarcals.

Els seus habitants s'anomenen polinyanencs i polinyanenques.

La seva economia es basa en la indústria (química, metal·lúrgica, paperera, arts gràfiques i tèxtil), que se situa als polígons de Can Humet (o Ca n'Omet), Sud-est i Nord-est.

Al poble de Polinyà destaca l'església de Sant Salvador.

L'any 2006 tenia una extensió de 8,93 km² i és situat a una altitud de 182 m.

Demografia modifica

Entitat de població Habitants
Polinyà 7.820
Serra Maurina 164
 
Ajuntament de Polinyà
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
17 20 18 134 93 444 444 409 382 393

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
470 469 487 442 464 1.168 2.321 3.306 3.556 3.556

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.956 4.246 4.657 5.246 5.855 6.764 7.403 7.798 8.106
8.238

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
8.300
8.389
8.504
8.451 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

A principis del 2006 la població de Polinyà era de 6.764 habitants, el 51% dels quals homes, i el 49% dones. La densitat de població és de 922,2 hab./km². La població ha crescut desmesuradament els darrers 50 anys a causa de l'emigració espanyola primer i últimament per l'emigració de tot el món. A més molta gent ha passat a residir-hi, en trobar-hi habitatges més assequibles que a les poblacions més properes a Barcelona. La característica més destacada de la població és la seva joventut. El 45% dels polinyanencs són menors de 30 anys. Les persones més grans de 60 anys representen l'11% del total.

Història modifica

La vila romana de Paulinianum es trobava probablement a l'enclavament on es troba l'actual Polinyà. El nom de Paulinianum podria derivar de Paulinus, el nom d'un ciutadà romà que seria propietari de les terres. S'han trobat restes i vestigis romans a la masia de Can Marata (avui enderrocada) i novament el 1985 dins del terme municipal. Així mateix, durant les excavacions arqueològiques a l'interior de l'església de Sant Salvador de Polinyà (1999), es van documentar (entre altres) les restes d'un assentament de l'Antiguitat Tardana i l'església preromànica original. A més, hi ha constància del pas de la Via Augusta pel municipi. Després de la invasió visigòtica, no es té constància documental sobre el poblament a l'enclavament de Paulinianum, ni tampoc durant l'ocupació dels àrabs.

L'any 969 els comtes de Barcelona venen les terres de l'actual Polinyà a un tal Galí. A partir d'aquesta data les propietats sobre els territoris de Polinyà passen per diferents senyors i famílies, com per exemple Bonfill Odesind i Sança i els seus descendents. Després passà a ser propietat de la Canònica de Santa Eulàlia del Camp i després de la Canònica de Santa Anna de Barcelona.

Des de 1600 hi ha constància de dades documentals sobre el municipi a l'Arxiu Municipal de Sabadell, i queda constància de diferents alcaldes de l'època com Ramon Coll, Joan Marata, Jaume Anglada, Bartomeu Farreres, Josep Padró, Pau Carol...

El 1736, les cases que formaven Polinyà eren Anglada, Arnella, Carol, Coll, Estella, Farreras, Garcia, Gavarra, Güell, Humet de Dalt (o Omet de Dalt), Marata, Marquès, Maurí, Monistrol, Padró, Rovira i Serra. En els darrers anys, algunes de les masies del terme municipal han estat enderrocades (Can Anglada, Can Ferreres), i el nom original ha donat lloc al nom del barri o el polígon que s'hi ha construït. De la masia de Can Marata, enderrocada els anys 80, es conserva una finestra i altres elements arquitectònics al Museu d'Història de Sabadell.

Els anys 60, en les obres de construcció d'un polígon industrial, es van trobar els ossos fòssils d'un mastodont, que actualment es troben al Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Administració modifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Ildefonso Sola Vilana AEIP (Agrupación electoral independiente de Polinyá) 19/04/1979
1983 - 1987 Ildefonso Sola Vilana AEIP (Agrupación electoral independiente de Polinyá) 28/05/1983
1987 - 1991 M.Carmen Gámez Delgado Iniciativa per Catalunya Verds 30/06/1987
1991 - 1995 M.Carmen Gámez Delgado Proposta d'Esquerres per Polinyà (PEC) 15/06/1991
1995 - 1999 Josefa Pedraza Alcaide PSC 17/06/1995
1999 - 2003 Josefa Pedraza Alcaide PSC 03/07/1999
2003 - 2007 Josefa Pedraza Alcaide PSC 14/06/2003
2007 - 2011 Josefa Pedraza Alcaide PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Ramon Mayoral Ricart CIU 11/06/2011
2015 - 2019 Javier Silva Pérez PSC 13/06/2015
2019 - 2023 Javier Silva Pérez PSC 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Economia modifica

Durant tota la seva història el poble tenia com a únic mode de vida l'agricultura i la ramaderia, però a partir de 1960 el municipi viu un desenvolupament industrial progressiu. En l'actualitat té diversos polígons industrials, la terra dels quals és més gran que la zona urbana. S'hi han assentat empreses importants com Aranow, Peguform Ibérica, Astral, Nupik Internacional, etc.

El 1971 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar que el nou hipòdrom de Barcelona es construís en terrenys situats entre els termes municipals de Polinyà i Sentmenat², però el projecte no va arribar a materialitzar-se.

Personatges destacats modifica

Entitats modifica

  • Polinyà per la independència | Assemblea Nacional Catalana
  • Grup Excursionista de Polinyà

Referències modifica

² La Vanguardia, 30 de desembre del 1971, p. 27 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1971/12/30/pagina-27/34293841/pdf.html

Enllaços externs modifica