Pollancre

gènere de plantes
Per a altres significats, vegeu «xop (atuell)».
Per a altres significats, vegeu «Populus nigra».

Els pollancres,[1] pollancs, polls o xops[2] són arbres del gènere Populus, inclouen diverses espècies relacionades com els àlbers i els pollancres tropicals (turanga).

Infotaula d'ésser viuPollancre
Populus Modifica el valor a Wikidata
PopulusNigra3.jpg
Pollancre ver Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defusta d'àlber Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaSalicaceae
GènerePopulus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

A l'exemplar de setembre de 2006 de la revista Science el Joint Genome Institute va anunciar que l'espècie Populus trichocarpa era el primer arbre del qual s'havia determinat completament l'ADN mitjançant la seqüenciació d'ADN[3]

CaracterístiquesModifica

Els pollancres són arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria, especialment el pollancre trèmol, tenen fulles amb llargs pecíols que fan que es moguin fàcilment amb el vent. Són arbres de molt ràpid creixement, sobretot els híbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen suficient aigua disponible, per això es planten en llocs al costat de corrents d'aigua o amb la capa freàtica alta com és el cas de les pollancredes de la riba del riu Tordera. Tenen diversos enemics naturals, entre d'altres el corc del pollancre que ataca sobretot arbres joves.

 
Els pollancres són el doble d'alts que els pins (Pinus nigra)

ClassificacióModifica

UsosModifica

A voltes és conreat pel seu ràpid creixement i perquè el seu tronc llarg i recte creix en línia vertical, en formacions regulars criades en planters. La seva fusta és de mala qualitat, com ho és en general la de tots els arbres de ràpid creixement. La seva fusta és emprada per fabricar puntals, pasta de paper, mobles lleugers (o una part d'aquests mobles), cadires, banquetes, guies de persianes, etc. Són apreciats com a arbres d'ombra en parcs i passejos. Les seves formacions, rares vegades enterament naturals, s'anomenen pollancredes. Finalment es pot esmentar l'ús de la seva fusta com suport en la pintura.

El conreu és difícil pel corc del pollancre, un corc del què les larves fan molt mal, sobretot als arbres joves, en excavar galeries profundes que fan la fusta inutilitzable, si l'arbre no en mor. És difícil i onerós combatre'l.[17]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pollancre
  1. «pollancre». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Xop». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. fJoint Genome Institute, Populus trichocarpa
  4. J. Antonio Vazquez G.; Ramon Cuevas G.; Theodore S. Cochrane Flora de Manantlan. BRIT Press, 1995, p. 51–. ISBN 978-1-889878-27-0. 
  5. Rosa Elena Martínez González. Taxonomía y biogeografía del género Populus (Salicaceae) en México. UDG, 2005, p. 10–. ISBN 978-970-27-0663-2. 
  6. Hong Qian; K. Klinka Plants of British Columbia: Scientific and Common Names of Vascular Plants, Bryophytes, and Lichens. UBC Press, 1998, p. 139–. ISBN 978-0-7748-0652-7. 
  7. Jarkko Koskela; S. M. G. de Vries; Davorin Kajba Populus Nigra Network: Report of the Seventh (25-27 October 2001, Osijek, Croatia) and Eighth (22-24 May 2003, Treppeln, Germany) Meetings. Bioversity International, 2004, p. 85–. ISBN 978-92-9043-668-3. 
  8. F. Lefèvre. In situ conservation of Populus nigra. Bioversity International, 2001, p. 50–. ISBN 978-92-9043-500-6. 
  9. F. S. Duplessy. Des végétaux résineux tant indigenes qu'exotiques, ou description complète des arbres, arbrisseaux, arbustes et plantes qui produisent des résines.... Chez Delalain fils, 1892, p. 156–. 
  10. National Research Council Canada. Biology of Populus and Its Implications for Management and Conservation. NRC Research Press, 1996, p. 63–. ISBN 978-0-660-16506-6. 
  11. Richard Hook Richens. Forest Tree Breeding and Genetics. Imperial Bureau of Plant Breeding and Genetics, 1945. 
  12. George Bishop Sudworth. Nomenclature of the Arborescent Flora of the United States. Department of Agriculture, Forestry Division, 1897, p. 388–. 
  13. General Technical Report RM.. Rocky Mountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1985, p. 2–. 
  14. George E. Brown. Essential Pruning Techniques: Trees, Shrubs, and Conifers. Timber Press, 22 març 2017, p. 272–. ISBN 978-1-60469-288-4. 
  15. Ned B. Klopfenstein. Micropropagation, Genetic Engineering, and Molecular Biology of Populus. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Forest and Range Experiment Station, 1997, p. 290–. 
  16. Alcanos lineales de la cera cuticular de hojas de Populus Alba, Populus Deltoides (Salicaceae), Robinia Pseudoacacia(Fabaceae), Ulmus Pumila(ulmaceae) y Fraxinus. Red Darwiniana.. 
  17. «poplar and willow borer (Cryptorhynchus lapathi)» (en anglès). Plantwise Knowledge Bank. cabi.org. [Consulta: 12 febrer del 2015]. «nota: El web existeix també en versió catalana, però està feta amb traducció automàtica encara poc fiable.»