Polus (Polus, Polos Πω̂λος) fou un sofista i retòric grec nadiu d'Agrigent. Fou deixeble probablement de Gòrgies de Leontins i va escriure una obra retòrica que al Suides s'esmenta amb el nom de Τέχνη, una genealogia dels grecs i bàrbars que van participar en la guerra de Troia amb un relat dels seus fets, un catàleg de vaixells, i una obra de títol Περὶ Λέξεων.

Infotaula de personaPolus d'Agrigent
Biografia
Naixementsegle V aC
Agrigent (Sicília)
Mortp. segle V aC
Activitat
OcupacióFilòsof i retòric
ProfessorsGòrgies de Leontins
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

Se'n tenen poques dades sobre la vida de Polus. És de suposar que va néixer després de la meitat del segle V i que va passar la seva joventut a la colònia grega de Sicília. L'escriptor Filòstrat en la seva "Vida dels sofistes" dedueix que Polus era ric doncs posseïa les "Lliçons de retòria" un llibre molt costós escrit per Gòrgies de Leontins .[1] De la informació aportada per Plató se sap que el sofista Licimni de Quios va ser alumne de Polus.[2][3] En un escrit al marge (Scholion) de l'obra Sobre la vida dels pitagòrics de Iàmblic de Calcis situa a Gorgies i a Polos entre els seguidors d'Empèdocles.[4]

Més tard Polus i Gòrgies van viatjar a Grècia i es va quedar temporalment a Atenes, on els dos sofistes es van dedicar a l'ensenyament filosòfic. Al diàleg platònic Tèages, el personatge Sòcrates diu que Polus tenia tal poder de persuasió que era capaç d'atreure a la seva escola alumnes els joves de les famílies més nobles d'Atenes cobrant a canvi un bon sou.[5]

Llucià esmenta Polos com un dels oradors importants a Olímpia.[6] Arran d'una observació feta per Dionís d'Halicarnàs[7] se sap que ell seu nom ve de "polos" que també vol dir "poltre" o en sentit figurat "noi" i va donar lloc a jocs de paraules que feien broma sobre el seu caràcter una mica "impulsiu o precipitat".[8]

ObraModifica

No se'n conserva cap obra de Polus. Aristòtil i també Plató a la seva obra Gòrgies citen una frase de Polus « la recerca de l'experiència és el fruit de l'experiència i sense experiència seràs (a falta d'una postura clara) abandonat a la sort» .,[9][10] A partir d'una observació en el Gòrgies de Plató saben que Polus havia fet un tractat de retòrica.,[11][12] Al diàleg de Plató Fedre s'esmenta una altra obra de Polus, "Col·lecció de paraules" ( Mouseía Logon, literalment "Temple de les Muses de les paraules"), que aplegava expressions de doble sentit, refranys i figures retòriques.,[13][14] Potser la col·lecció era part del manual de retòrica. Polus sembla que introduïa en aquest treball nous termes, cosa que li va valer el menyspreu de Plató.

A l'enciclopèdia bizantina Suïda, se li atribueixen tres obres:
Una narració de la tornada dels herois de la Guerra de Troia,
un catàleg de les naus que hi van participar i
(Peri léxeōs), un tractat sobre l'art d'expressar-se correctament. No obstant, la genealogia que proposa aquesta enciclopèdia és incerta, doncs relaciona Polus amb el territori de Sigeu[15]

Personatge literariModifica

En Gòrgies Polus és un personatge que acompanya el mestre durant un viatge a Atenes i el substitueix en el debat amb Sòcrates, perquè es troba fatigat pel debat precedent.[16] Polus aquí destaca la professió de sofista i mestre de retòrica,[17] en resposta a Caerefon, afirma que la retòrica és "la més bella de totes les arts", i continua, va tan lluny com per dir que el retòric a la polis té el mateix poder que un tirà, doncs amb els seus discursos és capaç de matar o deportar a qualsevol persona que vulgui.[18] Segons Polus, aquestes declaracions estan en línia amb la posició gorgiana: la retòrica és un art gairebé omnipotent, té el poder de la persuasió en l'ànima de l'oient que fa que els que la practiquen puguin plegar les masses a la seva voluntat i així guanyar l'èxit personal. Això va acompanyat d'una certa crueltat política (que en el següent diàleg trobarà la seva culminació en el discurs de Càl·licles), ja que és una facultat que permet l'orador guanyar honors i riqueses a costa dels més febles, sense haver d'escoltar el pes moral de les injustícies comeses. La retòrica fa que els injustos siguin feliços, com ho demostra el cas del rei Arquelau I de Macedònia, qui va obtenir el tron a través de les maquinacions i l'assassinat i, segons diu Polus, mai s'ha penedit dels seus crims.,;[19][20][21][22][23][24]

ReferènciesModifica

  1. Filòstrat, Vitae sophistarum 1,13.
  2. Plató, Fedre 267b–c.
  3. Michel Narcy: Licymnios de Chios, en: Richard Goulet (Hrsg.): "Dictionnaire des philosophes antiques", Volum 4, Paris 2005, pàg. 105−107
  4. Hermann Alexander Diels, Walther Kranz: Die Fragmente der Vorsokratiker, volum. 1, 9ena edició, Berlín 1960, pàg. 285 (DK 31 A 19).
  5. Tèages 127e–128a.
  6. Llucià, Heròdot o Aëtion 3.
  7. Dionís d'Halicarnàs, Lisias 3.
  8. Aristòtil, Retòrica 1400b20–21; Plató, Gòrgies 463e.
  9. Aristòtil, Metafísica 981a; Plató, Gòrgies 448c, 462b–c.
  10. Robert Renehan: Polus, Plato, and Aristotle, en: The Classical Quarterly 45, 1995, pàg. 68–72.
  11. Plató, Gòrgies 462b–c.
  12. Joachim Dalfen, Platon: Gorgias. Übersetzung und Kommentar, Göttingen 2004, pàg. 130.
  13. Plató, Fedre 267b–c
  14. Eric Robertson Dodds, Plato: Gorgias. A Revised Text with Introduction and Commentary, Oxford 1959, pàg. 11.
  15. Ada Adler: Suidae Lexicon, Llibre 4, Leipzig 1935, pàg. 185 (Adler-Nr. Π 2170).
  16. Plató, Gòrgies 461b-c.
  17. Plató, Gòrgies a 448c
  18. Plató, Gòrgies,466-c
  19. Plató, Gòrgies,471-a,d
  20. Eric Robertson Dodds: Plato: Gorgias. A Revised Text with Introduction and Commentary, Oxford 1959, pàg. 11f.
  21. ; Joachim Dalfen: Platon: Gorgias. Übersetzung und Kommentar, Göttingen 2004, pàgs. 131, 264–277, 288, 296
  22. Charles H. Kahn: Drama and Dialectic in Plato’s Gorgias. en: Oxford Studies in Ancient Philosophy 1, 1983, pàg. 75–121, 94–97
  23. Evelyne Méron: Les idées morales des interlocuteurs de Socrate dans les dialogues platoniciens de jeunesse, Paris 1979, pàg. 65f.
  24. Adele Spitzer: The Self-Reference of the Gorgias, en: Philosophy & Rhetoric 8, 1975, pàgs. 1–22, 9–11.

BibliografiaModifica

  • Robert L. Fowler: Polos of Akragas: Testimonia. In: Mnemosyne Bd. 50, 1997, S. 27–34 (vollständige Zusammenstellung der Quellentexte)
  • Ludwig Radermacher (Hrsg.): Artium scriptores (Reste der voraristotelischen Rhetorik). Rudolf Rohrer, Wien 1951, S. 112–114 (Zusammenstellung von Quellentexten; unvollständig)
  • Monique Canto: Platon: Gorgias. Traduction inédite, introduction et notes. Flammarion, Paris 1987, ISBN 2-08-070465-6, S. 34–38
  • Pierre Chiron: Pôlos d'Agrigente. In: Richard Goulet (Hrsg.): Dictionnaire des philosophes antiques, Bd. 5, Teil 2, CNRS Éditions, Paris 2012, ISBN 978-2-271-07399-0, S. 1218–1221
  • Debra Nails: The People of Plato. A Prosopography of Plato and Other Socratics. Hackett, Indianapolis 2002, ISBN 0-87220-564-9, S. 252