Polydactylus approximans

espècie de peix

Polydactylus approximans és una espècie de peix pertanyent a la família dels polinèmids.[5] Es troba al Pacífic oriental: des de la badia de Monterrey[6] (Califòrnia, Estats Units) -tot i que esdevé rar al nord de la Baixa Califòrnia-[7] fins a la regió de Callao (Perú). N'hi ha també un registre a les illes Galápagos.[8] [9][10][11][12][13][14][15][16][17][18] És inofensiu per als humans i forma part de llur dieta a nivell local.[19][20][8] És un peix marí, demersal i de clima subtropical (37°N-12°S, 122°W-77°W) que viu fins als 30 m de fondària a les aigües costaneres de fons sorrencs i fangosos. Les larves i els joves petits són pelàgics.[8][21][22] Es nodreix de cucs, crancs, gambes, cloïsses i, de vegades també, peixets (com ara, seitons).[23][24] A les illes Galápagos és depredat per caràngids i escòmbrids.[25] Les seues principals amenaces són la destrucció dels manglars, la contaminació aquàtica i el desenvolupament dels estuaris.[26]

Infotaula d'ésser viuPolydactylus approximans Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN183667 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPolynemidae
GènerePolydactylus
EspèciePolydactylus approximans Modifica el valor a Wikidata
(Lay & Bennett, 1839)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Polynemus approximans (Lay & Bennett, 1839)
  • Polynemus californiensis (Thominot, 1886)[4]

Morfologia modifica

Pot arribar a fer 36 cm de llargària màxima (normalment, en fa 20). Té 9 espines i 11-13 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 13-15 radis tous a l'anal. Té 24 vèrtebres. Té el cos gris sense ratlles ni taques. Té el llavi de la mandíbula inferior ben desenvolupat. El maxil·lar superior no està cobert d'escates. Té 6 filaments pectorals (el més llarg no arriba més enllà del nivell de l'extrem posterior de la base de l'aleta anal). La línia lateral es bifurca en arribar a les membranes de l'aleta caudal i s'estén als marges posteriors dels lòbuls superior i inferior de la susdita aleta. Posseeix bufeta natatòria.[8][27][28][29]

Referències modifica

  1. Lacépède B. G. E., 1803. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 5. i-lxviii + 1-803 + index.
  2. uBio (anglès)
  3. Lay, G. T. & Bennett, E. T., 1839. Fishes. Pp. 41-75, Pls. 15-23. A: The zoology of Captain Beechey's voyage... to the Pacific and Behring's Straits... in 1825-1828. Londres.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Fitch, J.E. i R.J. Lavenberg, 1971 Marine food and game fishes of California. University of California Press. 179 p.
  7. Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Polydactylus approximans» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  9. Amezcua-Linares, F., 1996. Peces demersales de la plataforma continental del Pacífico central de México. Inst. Cienc. del Mar y Limnol. UNAM, Comisión Nacional para el conocimiento y uso de la biodiversidad. Ciutat de Mèxic, 184 p.
  10. Barriga, R., 1991. Peces de agua dulce del Ecuador. Revista de Información técnico-científica, Quito, Equador, Politécnica, XVI(3):7-88.
  11. Beltrán-León, B.S. i R.R. Herrera, 2000. Estadios tempranos de peces del Pacífico Colombiano. República de Colombia, Ministerio de Agricultura y Desarrollo Rural, Instituto Nacional de Pesca y Acuicultura (INPA). Buenaventura-Colombia, vol. 1.
  12. Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.
  13. Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
  14. López-Peralta, R.H. i C.A.T. Arcila, 2002. Diet composition of fish species form the southern continental shelf of Colombia. Naga, WorldFish Center Q. 25(3&4):23-29.
  15. Ruiz-Ramírez, S., G. Lucano-Ramírez i J. Mariscal-Romero, 1997. Length-weight relationships of soft-bottom demersal fishes form Jalisco and Colima states, Mexico. Naga ICLARM Q. 20(3/4):62-63.
  16. Schneider, M., 1995. Polynemidae. Barbudos. P. 1386-1387. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  17. Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  18. Tapia-García, M., C. Suárez-Núñez, G. Cercenares, L. Guevara, M.C. Macutil-Montes i M.C. García-Abad, 1998. Composición y distribución de la ictiofauna en la Laguna del Mar Muerto, Pacífico Mexicano. Rev. Biol. Trop. 46(2).
  19. CENAIM, 1992. A field guide to the edible fishes and shellfishes in coastal waters of Ecuador. Centro Nacional de Acuicultura e Investigaciones Marinas (CENAIM), l'Equador. 95 p.
  20. Motomura, H., 2004.
  21. Motomura, H., S. Kimura i Y. Iwatsuki, 2002.
  22. Motomura, H., 2004. Threadfins of the world (Family Polynemidae). An annotated and illustrated catalogue of polynemid species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 3. Roma, FAO, 117 p.
  23. Grove, J.S. i R.J. Lavenberg, 1997. The fishes of the Galápagos Islands. Stanford University Press, Stanford, 863 p.
  24. González, G.D. i L.A. Soto, 1988. Hábitos alimentícios de peces depredadores del sistema lagunar Huizache-Caimanero, Sinaloa, México. Inst. Cienc. del Mary Limnol. Univ. Nal. Autón. México 15(1)97-124.
  25. FishBase (anglès)
  26. Allen, G; Robertson, R; Rivera, R; Zapata, F. (2010). "Polydactylus approximans." 2010 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2010. [Consulta: 26 abril 2023]
  27. Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston. 336 p.
  28. Jiménez Prado, P. i P. Béarez, 2004. Peces Marinos del Ecuador continental. Vol. 2: Guía de Especies. SIMBIOE/NAZCA/IFEA.
  29. Motomura, H., S. Kimura i Y. Iwatsuki, 2002. Revision of the threadfin genus Polydactylus (Perciformes, Polynemidae) from the eastern Pacific Ocean. Ichthyol. Res. 49(4):358-366

Bibliografia modifica

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Motomura, H., 2004. Family Polynemidae (Rafinesque, 1815) threadfins. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (32):18.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica