Obre el menú principal

Pomponio Nenna (Bari, 13 de juny de 1556 Roma, 25 de juliol de 1608) va ser un compositor napolità italià del Renaixement.

Infotaula de personaPomponio Nenna
Biografia
Naixement 13 juny 1556
Bari
Mort 25 juliol 1608 (52 anys)
Roma
Activitat
Ocupació Compositor
Premis

Musicbrainz: 40304e29-d827-47c3-96e9-10223dc53179
Modifica les dades a Wikidata

Nenna ocupa un lloc important en la història del madrigal, típica expressió de l'esperit renaixentista amb la seva valoració del caràcter individual de l'home, dels seus sentiments personals, de la seva vida afectiva, de la seva subjectivitat original. L'exhumació per la moderna musicologia de les obres d'aquest autor sepultades en els arxius, ha permès ubicar el seu nom al costat dels grans madrigalistes de l'escola vèneta i de la cort de Ferrara. Nenna treballà al marge d'aquestes il·lustres escoles, desenvolupant la seva activitat creadora a Nàpols, on restà al servei del príncep Carlo Gesualdo da Venosa; Un altra gran madrigalista i probablement deixeble seu, especialment en l'ús audaç de les dissonàncies i de combinacions harmòniques inèdites.

L'ambient musical napolitàModifica

En l'ambient artístic napolità treballaven, per altra banda, en la mateixa direcció estètica, altres molts músics meridionals, llavors poc coneguts, com Muzio Effrem, Violante, Antiquis i Antiquis i Felis, aquest últim havia estat mestre de Nenna. Cal parlar així d'una escola polifònica napolitana (malgrat que en prou feines en parlen els historiadors, preferint fer esment en la vèneta i en la romana), al front de la qual cal citar, sens dubte, a Nenna per la gran vàlua de la seva obra. Aquesta comprèn en el gènere profà, a part de nombroses villanelle plenes de frescor i gracia popular, vuit col·leccions (o Llibres, com llavors es deia) de madrigals de quatre i cinc veus. El primer d'aquests no s'aparta del cànon corrent. No és possible seguir l'evolució de Nenna després d'aquesta primera prova perquè el segon i tercer llibre dels madrigals s'han perdut. Però l'evolució degué ser ràpida, ja que el quart llibre denota una personalitat de notable maduresa tècnica i expressiva. En el cinquè llibre supera l'ús experimental i profunditza en l'ús artístic del cromatisme, consistent aquest en la divisió dels tons de l'escala musical normal per a obtenir matisacions expressives més subtils.

En aquesta col·lecció hi trobem dos magnífics madrigals: Mercé, grido piangendo, els quals accents angoixosos, que primer són crits, després s'apaguen en mormols, per a reaparèixer en els mots Morrò dunque tacendo subratllades pel profund timbre dels registres vocals. En el segon, Deh! scoprite il bel seno, alternen fortes harmonies i delicats contrapunts, en una peça plena d'aquests accentuats contrastos que són propis de l'estil de Nenna i que també Gesualdo prodigà. S'ha d'observar, incidentalment, que els versos d'aquests dos madrigals foren harmonitzats també, més tard, pel príncep de Venosa. Aquest cinquè llibre està dedicat a Fabrizio Branciforte, un altra noble protector napolità de Nenna. El sisè, per contra, porta la dedicatòria a Donna Vittoria Carafa, esposa de l'home que va seduir a l'esposa de Gesualdo, el qual va fer matar als dos amants. En aquest llibre s'hi troba el madrigal Ecco o dolce, que rebel·la la plena maduresa estilística del músic. En ell, les expressives dissonàncies i les audàcies de l'harmonia podrien semblar gesualdianes, però en realitat són característiques originals de Nenna, encara no es pot excloure un intercanvi d'experiències tècniques i estètiques entre tots dos compositors, agermanats durant tants anys en comunió artística.

La mort de NennaModifica

La mort sorprengué a Nenna abans de poder donar a la impremta el seu últim llibre de madrigals. Aquest fou preparat pel seu admirador i amic romà Ferdinando Archilei, jurista i fi entès en música. En la producció sacra de Nenna són notables els responsoris per a Nadal i Setmana Santa, pagines dictades per una autèntica inspiració religiosa expressada en les severes formes de gran polifonia d'aquella època paleniana.

BibliografiaModifica