Ponç VI d'Empúries
Ponç VI d'Empúries Malgaulí o Ponç Hug V d'Empúries (v 1290 - 1322), comte d'Empúries i vescomte de Bas (1313-1322).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1290 (Gregorià) |
Mort | 1322 (Gregorià) (31/32 anys) |
Comte d'Empúries | |
1313 (Gregorià) – 1322 (Gregorià) ← Ponç Hug d'Empúries – Marquesa d'Empúries → | |
Activitat | |
Ocupació | trobador |
Altres | |
Títol | Comte Vescomte |
Cònjuge | Elisabet de Sicília (1313–) Sibil·la de Narbona |
Fills | Marquesa d'Empúries () Ponç VI d'EmpúriesElisabet de Sicília |
Pares | Ponç Hug d'Empúries i Marquesa de Cabrera |
Orígens familiars
modificaFill segon de Ponç V d'Empúries i de Marquesa de Cabrera, fou designat hereu després de l'assassinat del seu germà Hug, el primogènit, el 1309 i heretà el comtat d'Empúries a la mort del seu pare el 1313.[1]
Vida política
modificaVa tenir problemes tant amb els nobles com amb els eclesiàstics coetanis a ell. Així fou excomunicat per unes disputes amb l'abat d'Amer sobre la jurisdicció de Colomers. Així mateix, lluità contra el comte-rei Jaume II el Just per la successió al comtat d'Urgell i contra el vescomte de Rocabertí per disputes frontereres.
Núpcies i descendents
modificaEs casà en primeres núpcies amb Sibil·la de Narbona,[2] filla del comte Amalric II de Narbona i Joana de l'Illa Jordà (Joana de l'Isla de Baish en occità, Jeanne de L'Isle-Jourdain en francès). D'aquesta unió no en nasqué cap fill.
El 1313 es casà, en segones núpcies, amb Elisabet de Sicília, filla il·legítima de Frederic II de Sicília i de Sibil·la Sormella, i tingué una filla pòstuma:
- Marquesa d'Empúries (1322-1327), que fou nomenada hereva del comtat en néixer (1322).
Precedit per: Ponç V |
Comte d'Empúries 1313-1322 |
Succeït per: Marquesa d'Empúries |
Referències
modifica- ↑ d'Abadal i Vinyals, Ramón. Història de Catalunya. Volum 2. Cupsa, 1979, p. 194.
- ↑ Le grand dictionnaire historique, ou Le mélange curieux de l'histoire sacrée et profane. Tome 7 / ... par Mre Louis Moreri,... Nouvelle édition, dans laquelle on a refondu les Supplémens de M. l'abbé Goujet, le tout revu, corrigé et augmenté par M. Drouet.