Obre el menú principal

El Pons Aemilius (Pont Emilio ) o Ponte Rotto (lit. 'Pont Trencat') va ser el primer pont de maçoneria de Roma, Itàlia. Creuava el Tíber una mica al nord de l'antic Ponte Sublicio.

Infotaula d'edifici
Pons Aemilius
PonteRottoEdIsolaTiberinaByRoeslerFranz.jpg
Dades
Tipus pont d'arcs inferiors, pont de pedra i pont romà
Característiques
Material pedra
Creua Tíber
Hi passa Via Aurèlia
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
ComunaRoma
 41° 53′ 22″ N, 12° 28′ 46″ E / 41.889444°N,12.479444°E / 41.889444; 12.479444
Modifica les dades a Wikidata

El pont en l'època romanaModifica

Generalment s'atribueix als censors Marco Emilio Lepido i Marco Fulvio Nobiliore, en el 179 a. C., que haurien construït els pilones, però, basant-nos en passatges de Plutarc i de Tito Livio i en una representació en una moneda, es deuria atribuir a Manlio Emilio Lepido, en connexió amb la construcció de la Via Aurelia, entorn del 241 a. C. En el 179 a. C. es va reconstruir en ocasió de la renovació del port fluvial proper.

En el 142 a. C. els censors Publio Cornelio Escipión Emiliano i Lucio Mummio van substituir l'originària passarel·la de fusta amb arcs de maçoneria. El pont va ser restaurat sota Augusto en el 12 a. C.[1]

Edat Mitjana i Edat ModernaModifica

En l'Edat Mitjana estan testificats també els noms de Ponte digues Lepido (Pons Lepidi) o Ponte Lapideo (Pons Lapideus), des de mitjan segle VIII Ponte Maggiore (Pons Maior) i en 1144 Ponte dei Senatori (Pons Senatorum). En la guia de Roma de 1763 de Giuseppe Vasi (Itinerari istruttivo per ritrovare li antiche i moderne magnificenze vaig donar Roma) apareix citat com Ponte digues s. Maria, anomenat Rotto i s'informen les denominacions precedents de Ponte Senatorio i Ponte Janiculense.

Va sofrir danys en diverses ocasions en les crescudes del riu (1230, 1422) i en 1552, sota el Papa/Papa Julio III, Nanni di Baccio Bigio va reconstruir totalment els arcs. En 1557 una altra inundació ho va destruir de nou.

En 1573 va començar l'enèsima reconstrucció, sota el Papa/Papa Gregorio XIII, per obra de l'arquitecte Matteo di Castello i es va acabar en 1575, com es demostra en la inscripció sobre l'únic arc que sobreviu en l'actualitat. La gran inundació de 1598 va fer desaparèixer tres dels sis arcs i el pont mai més es reconstruiria, assumint la denominació de Ponte Rotto ('Pont Trencat').

Entre 1853 i 1887 les restes del pont van estar units amb passarel·les metàl·liques subjectes per cables a la riba esquerra del riu (segons el projecte de l'enginyer Pietro Lanciani).[2] Posteriorment aquesta passarel·la es va eliminar i els dos arcs més propers a la riba es van destruir per a la construcció dels dics moderns del riu. Actualment només es conserva un dels tres arcs del segle XVI, que es recolza en pilones originals del segle II a.C.[3]

Un altre Ponte RottoModifica

La denominació de Ponte Rotto (Pons fractus o Pons ruptus) es donava anteriorment també a les restes del pont romà conegut com a Ponte di Agrippa, posteriorment Ponte Antonino o Ponte Aurelio, després Ponte di Valentiniano, fins a la reconstrucció del Ponte Sisto al segle XV.

GaleriaModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Error en el títol o la url.«».
  2. Error en el títol o la url.«».
  3. [1]. Oxford University Press. 

Enllaços externsModifica