Port de Tarragona

port marítim de Tarragona

El Port de Tarragona és un dels ports marítims més importants de la costa mediterrània. Gran part de la seva activitat està relacionada amb el transport industrial de productes químics però també d'altres mercaderies com els sòlids i líquids a granel, la pasta de paper, els contenidors o els vehicles, la pesca i la nàutica recreativa.

Infotaula d'edifici
Port de Tarragona
Dades
TipusPort marítim Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície9.014.176 m² Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaTarragona Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
 41° 06′ 30″ N, 1° 15′ 01″ E / 41.10822°N,1.25036°E / 41.10822; 1.25036Coord.: 41° 06′ 30″ N, 1° 15′ 01″ E / 41.10822°N,1.25036°E / 41.10822; 1.25036
Activitat
Gestor/operadorAutoritat Portuària de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Lloc webporttarragona.cat Modifica el valor a Wikidata
Bandera dela província marítima de Tarragona.
Vista aèria del Port de Tarragona
Moll de Costa del Port de Tarragona

El port és la destinació d'un ramal de la línia de ferrocarril que recorre el corredor mediterrani, i constitueix un dels nuclis forts d'aquest eix econòmic. Manté serveis directes amb 46 països, a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món.

Tarragona és i ha estat un port pesquer, essent la pesca una de les activitats econòmiques més importants de la zona tant pel nombre d'embarcacions com pel valor de les captures. La pesca es desenvolupa entorn el barri de pescadors conegut com el Serrallo.

És un punt clau per a la indústria química del Camp de Tarragona. Ja que el port compta amb un pantalà (plataforma per on els vaixells carregats de cru i els seus derivats desembarquen o carreguen els productes que necessita o genera la indústria). Des del 2018 el president del Port de Tarragona és Josep M. Cruset.

HistòriaModifica

El turó de Tarrakon va ser el lloc idoni perquè s'hi establissin els ibers, però no és fins a l'època romana quan es convertí en base militar i s'aprofità la petita platja al costat de la desembocadura del riu Francolí per a fer transaccions per via marítima. Els romans construïren un dic al llarg de la roca més convexa acabada en martell, on es trobava el Faralló per guiar els vaixells. La bona comunicació amb la vall de l'Ebre i la proximitat de les Illes Balears van influir en el desenvolupament del port de Tàrraco.[1]

Els primers soldats romans arribats a Tàrraco a partir del 218 aC, aprofitant la formació natural d'una platja entre la punta del Miracle i el cap de Salou, van construir dos dics de pedra. L'any 45 aC el port de Tàrraco era un important centre comercial de productes agrícoles que s'exportaven a canvi de ceràmica, vidres i productes manufacturats procedents d'Itàlia i del nord d'Àfrica.[1]

Després de segles d'abandonament, el 1484, un permís reial autoritzà l'habilitació definitiva del port amb la construcció d'un dic d'obra i concedint franquícies de drets de duana. S'instaurà una Junta formada per un prelat, representació del municipi i del capítol de la catedral. Hi hagué una represa de les obres del moll tarragoní fins que la Guerra dels Segadors el 1652, paralitzà novament el comerç.[1]

La recuperació va ser molt lenta fins que Tarragona, arran del Decrets de Nova Planta, va ser nomenada cap del Corregiment. L'any 1790, es van inaugurar oficialment les obres de reconstrucció del Port de Tarragona i es va crear la Junta Protectora de les Obres del Port per tal de gestionar-les. La direcció anà a càrrec de l'enginyer Juan Ruiz de Apodaca, qui havia dissenyat el primer projecte del port de Tarragona. l segon, el 1799, de Joan Smith Sinnot, preveia la construcció d'un dic de 1.337 metres de llargada. Smith s'ocupà també de fer arribar l'aigua al port i de redactar un projecte cabdal per a Tarragona: el de la "Nova Població de la Marina" l'any 1806 que configurà la urbanització de la part baixa de la ciutat.[1]

L'any 1835 la Junta Protectora va ser suprimida i les seves funcions les assumiren la governança civil i la Diputació. La situació es va normalitzar a partir de l'any 1869 en què es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona amb representació de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, de l'Ajuntament i de la Diputació. Aquest organisme, que és el precedent de l'actual autoritat portuària, va estar vigent fins a l'any 1992.[1]

A finals del segle XIX van tenir lloc l'execució de les infraestructures més importants que contribuïren al fet que el port assolís la fisonomia actual. És l'època durant la qual es construí el moll de Costa, el Paral·lel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal.[2]

El port de Tarragona intervingué també en la construcció dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual passaren a ser agregats al tarragoní.[cal citació]

A partir dels anys seixanta, amb la implantació de la indústria petroquímica a la zona i de la nova situació econòmica creada amb el Pla nacional d'estabilització econòmica (1959), el tràfic portuari augmentà notablement. Amb aquesta nova conjuntura, el port construeix noves instal·lacions adequades a les necessitats del moment, com els pantalans, per a la càrrega i descàrrega de productes petrolífers i noves vies d'accés com l'Eix Transversal (1989). La connexió dels molls de Reus i Lleida amb un pont mòbil (1999)[3] va alliberar el trànsit de vehicles del Moll de Costa i el Serrallo.

Aquesta diversificació ha comportat el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues, i ha calgut adaptar la infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll d'Aragó (1971), el moll de La Rioja (1974), el moll de Catalunya (1990), el nou contradic entre pantalans per fer-hi una nova esplanada de 17 hectàrees, la prolongació del dic de Llevant o el moll d'Andalusia (1999), o una obra cabdal, l'Eix Transversal (1989), que connectava el port amb les principals vies de la xarxa viària, desviava el trànsit pesant del centre de la ciutat de Tarragona.[4]

El 1986 s'inicià el procés d'obertura del port cap a la ciutat deixant per a ús ciutadà les zones portuàries que havien quedat obsoletes per al tràfic comercial; en aquesta línia el Moll de Costa patí una transformació molt important que comportà el condicionament dels tinglados i magatzems de mercaderies per adaptar-los i poder-los utilitzar per a exposicions i esdeveniments de caràcter cívic, esportiu, social i cultural. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, aquest espai portuari ha esdevingut un centre de referència per a la ciutadania de Tarragona.[1]

Hi ha hagut altres actuacions que s’emmarquen dins les relacions entre el Port i la ciutat  com la producció d’exposicions (des de 1986), l’obertura de l’Arxiu del Port de Tarragona (1990) per a custodiar i posar a disposició de la ciutadania el patrimoni documental portuari, la creació del Museu del Port de Tarragona (2000)[1] per acollir i donar a conèixer el patrimoni museogràfic del Port de Tarragona, la creació del Servei de Publicacions del Port de Tarragona (2004) i l’habilitació de l’espai cultural, social, educatiu i institucional el Teatret del Serrallo (2016) a l’antiga Confraria de Pescadors al Serrallo.[4]

Segle XXI: creixement i sostenibilitatModifica

 
Vista del Port de Tarragona

Si el port de Tarragona accedia a l’autonomia de funcionament i de gestió amb la Llei de ports (1992)[5] paral·lelament el port creixia amb la redacció del Pla d’utilització d’espais portuaris (2004),[6] l’adquisició de 135 hectàrees als termes de Tarragona i Vila-seca (antiga Universitat Laboral), l’ampliació del moll d’Inflamables i d’Aragó, la construcció del port esportiu, el moll de la Química, a Zona d’Activitats Logístiques, el nou contradic entre pantalans per a la nova esplanada de 17 hectàrees o la connexió dels molls de Reus i Lleida amb un pont mòbil.[4]

Amb l’ampliació del port, també en aquest període es va habilitar la dàrsena interior al voltant d’una zona per allotjar vaixells i iots de luxe, la Marina Port Tàrraco (2007), una iniciativa privada amb uns 30.000 metres quadrats d’establiments comercials i de restauració.[4] Pel que fa al tràfic de creuers, es va habilitar una estació marítima (2013) al Moll de Costa i una terminal de creuers al dic de Llevant, tot esperant la finalització de les obres del moll multipropòsit de Balears (2021). En aquest creixement  participa la construcció i posada en funcionament d’una nova terminal intermodal (2008-2020) de 150.000 metes quadrats de superfície al costat de la terminal de contenidors. Una infraestructura que ha de permetre l’expansió portuària a través de línies fèrries d’ample ibèric i europeu cap al centre peninsular i Europa, com a gran port base logístic. Els accessos ferroviaris a tots els molls i una estació intermodal amb una capacitat de amb 4 vies per a trens de 750 m fan que es connecti als principals corredors ferroviaris i viaris d'Europa.[4]

El creixement econòmic del Port de Tarragona rau en la diversificació de tràfics, l’augment de la superfície i la millora de la sostenibilitat. Així,l’aprovació del la Delimitació d’Espais d’Ús Portuari del Port de Tarragona (2019) permet definir els usos de la zona de servei portuari de terra i aigua per desenvolupar l’activitat portuària i millorar-ne les connexions.

 
Diversos tràfics al Port de Tarragona

El creixement immediat se centra, a més de la nova terminal intermodal de Guadalajara i la de la Boella, en el nou moll multipropòsit de Balears, una nova infraestructura augmentarà la capacitat per a rebre més visitants i en millors condicions, amb una línia d’atracada total de 700 metres, i  acollir els creuers més grans del món. A més, és un moll multipropòsit, que vol dir, que pot rebre diferents tipus de tràfics portuaris ara i en el futur.[7]

Les noves infraestructures s'acompanyen de nous reptes vers la sostenibilitat. El Pla de sostenibilitat. Agenda 2030 (2020) del Port de Tarragona busca reduir l’impacte ambiental en el territori en la dècada 2020-2030 reduint la petjada de carboni i les emissions de CO2[8] i abanderant un canvi de tendència amb una reducció del carbó adaptat a les mesures de la UE. Entre els seus objectius hi ha l’ampliació i la diversificació de tràfics, la millora qualitativa de l’operativa portuària i la disminució o eliminació de l’impacte ambiental.[9] Vint empreses de la comunitat portuària tarragonina s’ha unit al Grup de Medi Ambient del Port de Tarragona.[10]I en col·laboració amb la URV es restaura la vida marina amb la col·locació de biòtops.[11]

Aquest creixement rau en les inversions portuàries previstes en els propers anys que superaran els 330 M€ entre 2020-2024,[12] segons el Pla d’empresa portuari, amb una aposta per la intermodalitat que és determinant per al creixement portuari. La inversió a curt termini millora les condicions d’accessibilitat i connectivitat amb la zona centre peninsular.[13]

L’execució per ADIF del tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) és fonamental per a la connexió ferroviària del Port al Corredor Mediterrani[14] i també el desenvolupament de la terminal intermodal de Guadalajara i la construcció del contradic dels Prats, amb una inversió de 35 M€, una infraestructura que a més d’ampliar la capacitat operativa portuària és una millora ambiental per al mateix port i els municipis limítrofs.[15]


Principals tràficsModifica

Evolució dels tràfics (en tones)
2017
2018
2019
Líquids a granel 22.035.857 19.849.475 21.210.546
Sòlids a granel 9.505.432 9.988.264 9.718.750
Mercaderia general convencional 1.487.982 1.612.644 1.324.310
Mercaderia general en contenidors 591.681 556.216 454.389
Avituallament 75.563 79.685 76.676
Pesca 3.670 3.626 2.933
Tràfic local 0 0 14.472
Total tràfic marítim 33.700.185 32.089.911 32.802.076
Tràfic terrestre 328.050 315.444 380.844
Totals 34.028.235 32.405.355 33.182.920

Durant 2019, el Port de Tarragona ha registrat un moviment de 33.182.920 tones amb un increment d'un 2,40% . Els grups en els quals es basa aquest increment són els líquids a granel, amb un increment del 6,86% (1.631.071 tones més) i l'increment del tràfic terrestre amb un ascens del 20,73% (65.400 tones més). La resta de grups, segons la seva presentació, tenen comportaments negatius de major o menor caràcter, però els sòlids a granel, és el de menor disminució (269.514 tones) respecte a l'any anterior.[16]

 
Grues per a càrrega i descàrrega de mercaderies a granel al Port de Tarragona
Agroalimentaris

Des del Port de Tarragona es mouen anualment una mitjana de 5 milions de tones de productes agroalimentaris. Disposa de 260.000m2 de superfície coberta per a l'emmagatzematge d'aquests productes i infraestructures especialitzades. L'alta especialització portuària en el tràfic d'agroalimentaris facilita que es treballi amb una àmplia varietat de productes (més de 60). Els principals són: blat, moresc i les farines de soja i gira-sol.[17]

El Port de Tarragona rep productes agroalimentaris dels principals països productors com Ucraïna, Romania, l'Argentina i els Estats Units. La distribució d'aquests productes abasta tot Catalunya, l'Aragó, Navarra i Castella, on es fabrica més del 40% de la producció de pinsos espanyols. Els productes que s'importen a través del Port de Tarragona i es transporten a les zones on es fabrica els pinsos per a l'alimentació animal, com són les fàbriques de Lleida, Saragossa, Girona i a indústries de Sòria i Osca.[17]

Des de 2020 disposa de un sistema de lliuraments de productes agroalimentaris (SEA),[18] servei digital i gratuït per a tots els operadors logístics i és la seu d'Agrifood, el certament biennal internacional en el sector agroalimentari.[19]

 
Vaixells per al transport de líquids a granel al Port de Tarragona
Líquids

Gràcies a la presència complex petroquímic de Tarragona, el Port es situa com un dels principals ports del Mediterrani per a l'emmagatzematge i la distribució de productes petroquímics. Les empreses de la indústria química i petroquímica de Tarragona generen una producció anual de 20 milions de tones, la qual cosa representa el 50% de la producció de Catalunya i el 25% de l'espanyola i el Port de Tarragona és la plataforma logística a través de la qual s'importen les matèries primeres necessàries per als processos de producció del sector químic, i s'exporten els productes que se'n deriven.[20]

Les instal·lacions poden emmagatzemar gran varietat de productes líquids amb totes les garanties de seguretat en tres terminals independents. La capacitat d'emmagatzematge ronda els 800.000 m3.[20]

 
Grues de càrrega i descàrrega de contenidors del port de Tarragona.
Contenidors

La terminal intermodal de contenidors té capacitat per moure 450.000 TEU a l'any es troba a prop de la zona de control i inspecció de mercaderies (PIF) i de la terminal intermodal de la Boella, ubicada dins del traçat del corredor del Mediterrani i connectada amb accés ferroviari d'ample mixt, és a dir internacional o estàndard i ibèric.[21]També estarà connectada a la terminal intermodal de Guadalajara.[22]

Minerals

Pel Port de Tarragona, passen anualment 4 milions de tones de minerals diversos, dels quals el carbó i el coc de petroli representen el 82% del total.

Aquesta importació de carbó va destinada a la producció d'energia elèctrica per a les centrals tèrmiques d'Andorra (Terol), Alcúdia (Mallorca) i Còrsega (França).[23]

 
Creuers atracats al dic de Llevant del Port de Tarragona
Creuers

El Port destina part de la seva activitat a la recepció de creuers.

La temporada de creuers de 2019 es va tancar amb 130.000 creueristes[24] i van deixar uns 10 milions d'euros d'impacte econòmic al territori. Al 2020 s'espera que comencin les obres de la nova terminal de creuers al moll de Balears i que estigui acabada al 2021.

Fruita

Serveis regulars amb Nova Zelanda, Costa Rica, Colòmbia i República Dominicana així com serveis no regulars del Canadà i els Estats Units fan que la major part dels kiwis, pinyes, plàtans i alvocats que es consumeixen a la península entrin pel Port de Tarragona.[25]

 
Operativa de descàrrega de pasta de paper

Al Port disposen de 20.000 m2 d'emmagatzematge per a fruita així com magatzems refrigerats i un Punt d'Inspecció Fronterera per a la inspecció d'entrada de fruites de fora de la Unió Europea.[25]

Paper i productes forestals

El Port és un hub de pasta de paper i assoleix una xifra superior a 600.000 tones i es troba en constant creixement des de 2007. En els últims anys el volum ha passat de 475.000 tones el 2015 a 625.000 tones el 2018. Aquesta pasta de paper arriba de Sud-amèrica, entre altres zones, i una part es distribueix per via terrestre o bé a altres ports del Mediterrani.[26]

Càrregues especials
 
Tràfic d'una estructura de gran volum de project cargo al Port de Tarragona

Al Port de Tarragona, s'hi troba una zona anomenada Project Cargo, dedicada a la construcció i transport de grans estructures metàl·liques com tancs, xemeneies, calderes, forns de centrals tèrmiques, equips de refrigeració,[27] entre altres. La destinació principal d'aquests projectes és: el nord d'Àfrica, el nord d'Europa i els Estats Units.[28]

L'excel·lent climatologia permet que la major part dels projectes de càrrega especial es puguin fer en esplanades a l'aire lliure.

Siderúrgics

En els últims 10 anys aquests productes han experimentat un creixement molt important i s'ha arribat a les 500.000 tones al 2019. Principalment es tracta de bobines, productes laminats, perfils i bigues per a la indústria de l'automòbil i la construcció així com ferralles i restes metàl·liques.[29]

 
Sea Patris, vaixell ro-ro per al transport de vehicles, atracat al Port de Tarragona
Vehicles

El Port de Tarragona és el port pel qual s'exporten els turismes amb destinació als països mediterranis i s'importen vehicles des d'Àsia, principalment Corea del Sud.

El Port compta amb dues terminals que fan un total de 530.000 m2 destinats als vehicles i mou 200.000 unitats anuals de marques com Hyundai, KIA, Sangyong, Opel, Volkswagen, Audi i Skoda entre altres.[30]

Animals vius

Aquest servei es va iniciar al 2012 i és un dels dos ports de tot l'estat autoritzats per a la càrrega d'animals vius. Aquest quasi monopoli permet que des de Tarragona s'exporti bestiar de moltes de zones del Nord d'Espanya.[31]

Des que es va iniciar aquest servei i fins al 2020, s'han exportat 1.300.000 caps de bestiar viu amb destinacions com Líbia, Líban, Algèria, Egipte i Turquia.[31]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 ESCODA, Coia. El Port de Tarragona. 1a. Lunwerg Editores, 2002, p. 255. ISBN 84-7782-843-1. 
  2. ALEMANY, Joan; BLAY, Jordi; ROQUER, Santiago. Port de Tarragona. Història i actualitat (en catalana). Barcelona: L'Avenç, 1986, p. 203. ISBN 84-85905-25-3. 
  3. LAHOZ, Ricard. 20 Anys de Pont Mòbil. 1a. Tarragona: Autoritat Portuària de Tarragona (Servei de Publicacions), gener de 2020, p. 23. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 BLANCH, Joan Carles. Atles Històric i Il·lustrat del Port de Tarragona. Del passat al present. 1a, 2019, p. 288. ISBN 978-84-09-14571-9. 
  5. «[https://www.boe.es/boe_catalan/dias/1992/12/31/pdfs/A00119-00159.pdf LLEI 27/1992, de 24 de novembre, de ports de l’Estat i de la marina mercant.]». Boletín Oficial del Estado.
  6. «Orden FOM/2525/2004, de 12 de julio, por la que se modifica el Plan de utilización de los espacios portuarios del puerto de Tarragona, aprobado por Orden de 9 de marzo de 1994.». Boletín Oficial del Estado.
  7. «El port de Tarragona acaba la primera fase de construcció del moll de Balears». Nació Digital, 17-06-2020.
  8. «El port de Tarragona es compromet a eliminar de CO2 les seves instal·lacions al 2030». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 09-07-2020.
  9. «El Port de Tarragona pone en marcha un plan para un 2030 sin contaminación». Diari de Tarragona, 09-07-2020.
  10. «Més de 20 empreses de la comunitat portuària participen en el Grup de Medi Ambient del Port de Tarragona», 11-12-2020. [Consulta: 29 gener 2921].
  11. «Un projecte del Port de Tarragona, conjuntament amb la URV, restaurarà la vida marina amb la col·locació de biòtops». Diari Digital de la Universitat Rovira i Virgili, 02-09-2020.
  12. Diari Digital Tarragona 21, 20-10-2020.
  13. «España: Puerto de Tarragona anuncia inversiones portuarias por más de 330 millones de euros», 20-10-2020. [Consulta: 29 gener 2021].
  14. «Adif comienza nuevas obras de Corredor del Mediterráneo y estación La Sagrera». La Vanguardia, 25-07-2020.
  15. «El puerto de Tarragona invertirá más de 330 millones de euros hasta 2024». El Mercantil, 20-10-2020.
  16. Memoria de sostenibilidad 2019 del Port de Tarragona. 1a. Tarragona: Port de Tarragona, p. 206. 
  17. 17,0 17,1 «Tràfics». [Consulta: 14 gener 2021].
  18. «El nou sistema d'entrega d'agroalimentaris del Port de Tarragona es posa en marxa aquest dimarts». Tarragona Digital, 05-10-2020.
  19. «El Agrifood Virtual Meeting 2020 aborda las claves de futuro del sector agroalimentario». Europa Press, 01-10-2020.
  20. 20,0 20,1 «Tràfics - Autoritat Portuària de Tarragona» (en català). [Consulta: 11 desembre 2020].
  21. «Tràfics». [Consulta: 22 gener 2021].
  22. «Adif autoriza un nuevo enlace a la terminal del puerto de Tarragona en Guadalajara». El Mercantil, 19-11-2020.
  23. «Tràfics». [Consulta: 22 gener 2021].
  24. Cabanillas, Toni. «🛳 CREUERS: Canvis importants al Port de Tarragona de cara a la temporada 2020» (en català), 13-11-2019. [Consulta: 15 gener 2020].
  25. 25,0 25,1 «Tràfics». [Consulta: 22 gener 2021].
  26. «Tràfics». [Consulta: 22 gener 2021].
  27. «El Puerto de Tarragona exporta ‘project cargo' a Houston» (en castellà). [Consulta: 15 gener 2020].
  28. «Tràfics». [Consulta: 14 gener 2021].
  29. «Tràfics». [Consulta: 14 gener 2021].
  30. «Tràfics». [Consulta: 14 gener 2021].
  31. 31,0 31,1 «Tràfics». [Consulta: 14 gener 2021].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Port de Tarragona