Obre el menú principal

La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'Antiga Roma, la construcció del qual s'atribueix a Servi Tul·li, semi-llegendari sisè rei de Roma entre el 578 i el 535 aC.

Infotaula d'edifici
Porta Col·lina
Dades
Tipus porta de ciutat
Ubicació geogràfica
 41° 54′ 26″ N, 12° 29′ 56″ E / 41.90722222°N,12.49888889°E / 41.90722222; 12.49888889
Modifica les dades a Wikidata
Les muralles servianes

La porta representava l'extrem nord de les muralles servianes i hi passaven dues importants vies de comunicació de Roma amb l'exterior: la Via Salaria i la Via Nomentana.

A través d'aquesta àrea l'Alta Semita enllaça amb el Quirinal per la Porta Carmentalis.[1] Nombrosos temples es localitzen prop d'aquesta porta, com ara el temple de les deesses Venus Erycina[2] i Fortuna. Algunes persones han situat la Porta Col·lina, el segle III, entre els Jardins de Sal·lusti a l'esquerra i les Termes de Dioclecià a la dreta.[3]

Plutarc escriu que quan les vestals eren castigades per violar el seu vot de virginitat, eren soterrades vives en una cambra subterrània propera a la Porta Col·lina.[4] La Porta va ser també l'escenari decisiu de l'anomenada batalla de la Porta Col·lina durant la guerra civil entre les forces de Cinna i de Sul·la.[5]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porta Col·lina  
  1. Sarolta A. Takács, Vestal Virgins, Sibyls, and Matrons: Women in Roman Religion (University of Texas Press, 2007), pag. 88.
  2. Elaine Fantham, comentari a l'obra d'Ovidi Els Fastos, Llibre IV (Cambridge University Press, 1998), pag. 255 online.
  3. Kim J. Hartswick, The Gardens of Sallust: A Changing Landscape (University of Texas Press, 2004), pag. 143 online.
  4. Takács, Vestal Virgins, pag. 87 online; discussió pag. 88–89.
  5. Michael Lovano, The Age of Cinna: Crucible of Late Republican Rome (Franz Steiner Verlag, 2002), pag. 129ff. online.