Porta de la ciutat

porta de vila closa o ciutat emmurallada

Una porta de la ciutat és una porta que està o estava dins de la muralla d'una ciutat. Fins a l'Edat Moderna, la porta de la ciutat era l'únic lloc per on es podien travessar les muralles que envoltaven i protegien als ciutadans i els seus bens, aplegats a l'interior de la ciutat, contra els atacs dels seus enemics.

La Porta Roshnai des de Hazuri Bagh (Lahore).
Bab al Iemen de Sana'a, Iemen.
Entrada al sector urbà de Machu Picchu. Encara es conserven indicis d'una porta dins l'estructura.
La segona porta militar de les muralles teodosianes de Constantinoble

Les portes de la ciutat estaven sovint equipades amb un pont llevadís que permetia travessar una rasa que envoltava les muralles que protegien la ciutat. Els rastells de fusta o de ferro i les portes de roure sòlides proporcionaven una protecció addicional. Tanmateix, avui dia, a Alemanya i altres països, moltes «portes de ciutat» s'han convertit en l'emblema de la seva ciutat i tenen un rol altament turístic.

A finals del segle xviii, es van començar a construir portes de ciutat que no tenien funcions militars, per exemple: les portes de les duanes[1] o les portes dels burots a Catalunya.[2]

Ús modifica

Les portes de la ciutat es construïen tradicionalment per a servir com un punt d'entrada i sortida controlat d'una ciutat emmurallada per a persones, vehicles, béns i animals. Depenent del context històric han complert funcions relacionades amb defensa, seguretat, salut, comerç, impostos i representació, i estaven en conseqüència vigilades per autoritats militars o municipals. Les portes també s'usaven amb freqüència per mostrar diferents tipus d'informació pública com avisos, impostos, peatges, estàndards de mesures locals o textos legals. Podien estar molt fortificades, decorades amb escuts heràldics, escultures o inscripcions o ser usades per advertir o intimidar, per exemple mostrant els caps dels criminals o enemics públics decapitats.

Les portes de la ciutat, amb una forma o una altra, es poden trobar per tot el món en ciutats des de l'antiguitat fins al voltant del segle xix. Moltes ciutats tancaven les seves portes després d'un toc de queda cada nit, per exemple, Praga.

Quan van anar assolint més estabilitat i llibertat, moltes ciutats emmurallades van demolir les seves fortificacions, i amb elles les portes, però encara en sobreviuen bastantes pel seu interès històric tot i haver desaparegut l'objectiu inicial de la seguretat. Moltes portes han estat reconstruïdes o restaurades i, fins itot, se n'han construït de noves per tal de millorar l'aparença de la ciutat, com la de Bab Bou Jalous a Fes. En el passat i sense respectar el seu interès històric, algunes portes de ciutats amb alt nivell de trànsit, van estar amenaçades d'enderrocament pel fet que impedien un flux de trànsit necessari en certs llocs, per exemple la del Temple Bar a Londres, que va ser demolida al segle xviii.

Claus de la ciutat modifica

 
La rendició de Breda al Museu del Prado -Nassau lliura la clau de Breda-

Tot i que en algun moment, haguessin existit físicament unes claus que permetessin tancar i obrir les portes de la ciutat, no eren l'únic mitjà que servia per tancar-les, atès que òbviament tenien algun tipus de barralleva, com a reforç del tancament.[3] hi ha documentació de que "el lliurament de les claus de la ciutat" es va utilitzar com acte simbòlic en alguns casos de rendició, o fins i tot avui dia, ha pogut romandre com un acte honorífic cap a certes persones importants en ser rebudes per les autoritats d'una ciutat determinada.

Entre molts altres casos menys coneguts un cas famós és el del lliurament de les claus de la ciutat de Breda en el quadre de les llances de Velázquez. En el quadre els dos protagonistes estan situats al centre de l'escena representant l'acte de rendició. Justino de Nassau apareix amb les claus de Breda a la mà i fa el gest d'agenollar-se, acció que rebutja el seu contrincant, i de manera respectuosa li posa una mà sobre l'espatlla per impedir-li el gest. Representa el general Spínola amb un gran realisme, com també representa amb gran realisme els soldats holandesos que es mostren en desordre contrastant amb les llances verticals en formació dels soldats espanyols victoriosos.[4]

Exemples de portes de la ciutat modifica

 
Porta dels Lleons a Micenes, segle xiii aC
 
Paifang del Palau d'Estiu, Pekin
 
Torre de la Pólvora (Praga)
 
Porta Àuria de Kíev

Món antic modifica

Àfrica modifica

Àsia modifica

Europa modifica

Alemanya modifica

Bèlgica modifica

Espanya modifica

França modifica

Itàlia modifica

  • Porta Capuana, Porta Sant Gennaro, Port'Alba, i Porta Nolana a Nàpols
  • Pusterla di Sant'Ambrogio, Porta Nuova (Medieval), Porta Nuova, Porta Ticinese (Medieval) i Porta Ticinese a Milà
  • Porta Sant Giovanni, Porta del Popolo, Porta Pinciana, Porta Tiburtina, Porta Sant Sebastiano i Porta Sant Paolo a Roma

Països Baixos modifica

Polònia modifica

Amèrica del Nord modifica

Amèrica del Sud modifica

Referències modifica

  1. El mur de la Ferme générale erigit a París el 1785.
  2. «un-altre-dels-burots». Arxivat de l'original el 2018-03-04. [Consulta: 3 març 2018].
  3. DCVB: barralleva
  4. Giorgi, Rosa 1999, pàg. 80-81

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porta de la ciutat