Portici
Portici és és una ciutat i municipi (comune) de la ciutat metropolitana de Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia.[1] Té 51.351 habitants.[2]
| |||||
| Tipus | municipi d'Itàlia  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Campània | ||||
| Ciutat metropolitana | Ciutat metropolitana de Nàpols | ||||
| Capital | Portici | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 52.054 (2023) (11.316,09 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 4,6 km² | ||||
| Altitud | 29 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 80055 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 081 | ||||
| Identificador ISTAT | 063059 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | G902 | ||||
| Lloc web | comune.portici.na.it | ||||
.svg&lang=ca)
És una ciutat industrial i la més densament poblada d'Itàlia.[3] S'ha gairebé aglomerat a Nàpols. Vincenzo Cuomo n'és l'alcalde gairebé sense interrupció des de juny 2004.[4]
El març de 2008, Boeing hi va obrir un centre de recerca de materials avançats en virtut d'un acord amb l'empresa aeroespacial italiana Alenia.[5]
Història
modificaS'hi han trobat unes restes romanes, però no era pas un lloc important, entre les ciutats d'Herculà i Nàpols. El 1415, la reina Joana II de Nàpols va vendre el llogaret amb unes altres terres a Sergianni Caracciolo, un noble i aventurer napoletà.[6]
L'erupció del Vesuvi del 1631 hi va causar molts estralls.
Al segle xviii Carles III d'Espanya hi va fer construir un palau reial d’esti que ara és la seu de la Facultat agrària de la Universitat de Nàpols.[6] Al segle xix era una població costanera molt apreciada com a lloc d’estiueig.[7]
El 1839, s'hi va inaugurar la primera línia ferroviària d'Itàlia que connecta la ciutat amb Nàpols.[8]
El 2009, l'alcalde Vincenzo Cuoma va prohibir a les botigues exhibir decoracions nadalenques perquè els botiguers eren objecte d'extorsió per comprar decoracions venudes per la Camorra (màfia).[9][10]
Demogràfia
modifica
Persones notables
modifica- Carles IV d'Espanya (1748–1819), rei d'Espanya
- Wolfgang Amadeus Mozart, que va tocar a la capella reial per a la família Borbó [11]
- nap (1958), actor
- Rossella Erra (1974), personalitat televisiva
En les arts
modifica- L'execució de l'òpera La muette de Portici (‘la dona muda de Portici') de Daniel Auber (1782-1871) hauria iniciat la revolució belga contra Guillem I dels Països Baixos a l'agost de 1830.[12]
- Marià Fortuny hi pintà les seves darreres —i més creatives— pintures el 1874.[7]
- El compositor neerlandès Eduard de Hartog va escriure una òpera intitulat Portici.
Referències
modifica- ↑ «Portici». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Monthly Demographic Balance». Italian National Institute of Statistics.
- ↑ «Presentazione della città» (en italià). Città di Portici. [Consulta: 14 juny 2025].
- ↑ di Costanzo, Antonio «Portici, trionfa Enzo Cuomo: chi è il sindaco al quarto mandato» (en italià). La Repubblica, 14-06-2022.
- ↑ Dinmore, Guy «Aerospace: Cluster draws strength from its historic roots» (en anglès). Financial Times, 17-12-2009.
- ↑ 6,0 6,1 «La storia» (en italià). Città di Portici. [Consulta: 14 juny 2025].
- ↑ 7,0 7,1 Casa i Payàs, Martí. «'Paisatge de Portici'». Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17-10-2022. [Consulta: 14 juny 2025].
- ↑ «Ferrovia Napoli-Portici» (en italià). Biblioteca Nazionale di Napoli. [Consulta: 14 juny 2025].
- ↑ «Christmas Decorations Are Mobbed Up» (en anglès). NPR & The Wall Street Journal, 21-12-2009.
- ↑ Meichtry, Stacy; Stancati, Margherita «Italian Town Puts Holidays on Ice As the Mayor Takes On the Mob» (en anglès). Wall Street Journal, 24-12-2009.
- ↑ Ruggiero Cappuccio, Fuoco su Napoli
- ↑ Slatin, Sonia «Opera and revolution: La Muette de Portici and the Belgian revolution of 1830 revisited» (en anglès). Journal of Musicological Research, 3, 1-2, 1-1979, pàg. 45–62. DOI: 10.1080/01411897908574506.
