En òptica es denomina potència, potència òptica, potència de refracció o convergència a la magnitud física que mesura la capacitat d'una lent o d'un mirall per fer convergir o divergir un feix de llum incident. La potència òptica és igual a l'invers de la distància focal de l'element, mesurada en metres: P = 1/f.[1] Una potència òptica elevada correspon a una distància focal baixa. La potència és positiva per lents convergents i negativa per divergents. Sol mesurar-se en diòptries, unitat igual a l'invers del metre (m-1).

El radi de curvatura d'una lent relaciona la potència de les lents.

La potència òptica s'empra freqüentment per caracteritzar lents en els camps de l'optometria i el disseny òptic. Quan dues o més lents primes es troben en contacte, la potència òptica del sistema complet es pot aproximar per la suma de les potències de cada lent.

Referències

modifica
  1. Greivenkamp, John E. Field Guide to Geometrical Optics (en anglès). SPIE, 2004, p. 7. ISBN 0-8194-5294-7. 

Vegeu també

modifica