Viquipèdia

Pregària, meditació i contemplació en el cristianisme

La pregària ha estat una part essencial del cristianisme des dels seus primers dies. L'oració és un element integral de la fe cristiana i impregna totes les formes de culte cristià.[1][2] L'oració en el cristianisme és la tradició de comunicar-se amb Déu, ja sigui en plenitud de Déu o com una de les persones de la Trinitat.

Francesc d'Assís va promoure la pregària de contemplació enmig de la natura.

Al principi, el culte en l'Església era inseparable de la doctrina, tal com es reflecteix en la declaració: lex orandi, lex credendi, és a dir, la llei de la creença és la llei de l'oració.[3] ElParenostre va ser un element essencial de les trobades dels primers cristians, i amb el temps van sorgir una gran varietat de pregàries cristianes.[4][5]

Les oracions cristianes són diverses i poden variar entre les denominacions. Poden ser oracions públiques (per exemple, com a part de la litúrgia) o oracions privades per part d'una persona.[1] Les oracions es poden realitzar per demanar (o intercessió), donar gràcies, beneir, pregar o confessar.[2][6]

Una descripció jeràrquica inclou tres etapes de l'oració. En primer lloc hi ha l'oració vocal, després passa a una forma més estructurada anomenada meditació cristiana, i finalment arriba a les múltiples fases de l'oració contemplativa.[7][8] L'oració contemplativa segueix la meditació cristiana i és la forma més alta d'oració que pretén aconseguir una estreta unió espiritual amb Déu. Tant els ensenyaments cristians orientals com occidentals han posat èmfasi en l'ús de les oracions meditatives com a element per augmentar el coneixement de Crist.[9][10][11][12]

Història modifica

 
Una pàgina de l'Evangeli segons Mateu, del Papir 1, c. 250
 
"Prega. Estima. Perdona" en un tatuatge d'una esportista.

L'oració i la lectura de les Escriptures eren elements importants dels primers anys del cristianisme primerenc. Al principi, el culte en l'Església era inseparable de la doctrina, tal com es reflecteix en la declaració: lex orandi, lex credendi, és a dir, la llei de la creença és la llei de l'oració.[3] Les primeres litúrgies cristianes posen de manifest la importància de l'oració.[13]

El Parenostre va ser un element essencial en les reunions dels primers cristians, una pregària que van estendre durant la predicació del cristianisme a les noves terres.[4] Amb el temps, es van desenvolupar diverses oracions mentre s'intensificava la producció de la primera literatura cristiana.[6]

Al segle iii, Orígenes havia avançat la visió de "l'Escriptura com un sagrament".[14] Els seus mètodes d'interpretar les Escriptures i utilitzar-les per pregar van passar a Ambròs de Milà, que al seu torn cap a finals del segle iv els va ensenyar a Sant Agustí, introduint-los en les tradicions monàstiques del cristianisme occidental a partir d'aleshores.[15][16]

Els primers models de vida monàstica cristiana van sorgir al segle iv, quan els Pares del desert van començar a cercar Déu en els deserts de Palestina i Egipte.[17][18] Aquestes primeres comunitats van iniciar la tradició d'una vida cristiana de "pregària constant" en un entorn monàstic que va acabar desembocant en pràctiques meditatives al cristianisme oriental durant el període bizantí.

Meditació modifica

 
Els quatre moviments de la Lectio divina: llegir, meditar, pregar, contemplar.

Durant l'edat mitjana, les tradicions monàstiques del cristianisme occidental i oriental van passar de l'oració vocal a la meditació cristiana. Aquesta evolució es va concretar en dues pràctiques meditatives diferents i diferents, la Lectio Divina a l'oest i l'hesicasme a l'orient. L'hesicasme implica la repetició de la Pregària de Jesús, i en canvi la Lectio Divina utilitza diferents passatges de les Escriptures i tot i que un passatge es pot repetir diverses vegades, no és de naturalesa repetitiva.[18][19]

A l'Església occidental, al segle vi, Benet de Núrsia i el papa Gregori el Gran van iniciar els mètodes formals d'oració escriptural anomenada Lectio Divina.[20] Amb el lema Ora et labora (és a dir pregària i treball), la vida diària d'un monestir benedictí constava de tres elements: l'oració litúrgica, el treball manual i la Lectio Divina, una lectura de pregària tranquil·la de la Bíblia.[21] Aquesta lectura lenta i reflexiva de les Escriptures va anar derivant vers la meditació.[22]

Al començament del segle xii, Bernat de Claravall va ser fonamental per refermar la importància de Lectio Divina dins de l'ordre cistercenc.[23] Bernard també va emfasitzar el paper de l'Esperit Sant en l'oració contemplativa i el va comparar amb un petó de Déu Pare que permet una unió amb Déu.[24]

La progressió des de la lectura de la Bíblia fins a la meditació, per tenir un respecte amorós per Déu, va ser descrita formalment per Guigo II, un monjo cartoixà que va morir a finals del segle xii.[25] El llibre de Guigo L'escala dels monjos es considera la primera descripció metòdica de l'oració en la tradició mística occidental.[26]

En el cristianisme oriental, les tradicions monàstiques de la "pregària constant" que es remuntava als Pares del desert i Evagri del Pont van establir la pràctica de l'hesicasme i van influir en el llibre de Joan Clímac Escala al Paradís cap al segle vii.[27] Aquestes oracions meditatives van ser promogudes i recolzades per Gregori Palamàs al segle xiv.[11][18]

Contemplació modifica

A l'Església occidental, durant el segle xv, els venecians Lorenzo Giustiniani i Ludovico Barbo van emprendre les reformes del clergat i les regles monàstiques. Van considerar que l'oració metòdica i la meditació eren eines imprescindibles per a les reformes que calia emprendre.[28] Barbo, que va morir el 1443, va escriure un tractat de pregària titulat Forma orationis et meditionis que també es coneixia com a Modus meditandi. Va descriure tres tipus d'oració; l'oració vocal, més adequada per a principiants; la meditació, orientada a aquells més avançats; i la contemplació com la forma més alta d'oració, només possible després de l'etapa de meditació. A partir de la petició del papa Eugeni IV, Barbo va introduir aquests mètodes a Valladolid, i a finals del segle xv s'utilitzaven a l'abadia de Montserrat. Aquests mètodes van influenciar a García Jiménez de Cisneros, que al seu torn van influenciar en Ignasi de Loiola.[29][30]

L'església ortodoxa oriental té una jerarquia de tres nivells de pregària similar.[31][32] El primer nivell és l'oració vocal, el segon nivell és la meditació (també anomenada "oració interior" o "oració discursiva") i el tercer nivell és una pregària contemplativa en la qual es cultiva una relació molt més estreta amb Déu.

Jerarquia modifica

Oració modifica

Article principal: Pregària cristiana
 
Pregant, una pintura de Gabriel von Max

L'oració és un element integral de la fe cristiana i impregna totes les formes de culte cristià.[1][2] L'oració en el cristianisme és la tradició de comunicar-se amb Déu, ja sigui en plenitud de Déu o com una de les persones de la Trinitat. Les oracions cristianes són diverses i poden variar entre les denominacions cristianes. Poden ser oracions públiques (per exemple, com a part de la litúrgia) o oracions privades per part d'una persona.

L'oració més comuna entre els cristians és el Parenostre, que segons els relats evangèlics (ex Mateu 6: 9-13) és la manera com Jesús va ensenyar als seus deixebles a resar.[33] És un model per a les oracions d'adoració, confessió i petició en el cristianisme.

Els primers segles del cristianisme van ser testimonis d'un intens creixement de la literatura religiosa i sovint incloïen oracions.[6] Les oracions registrades en la literatura cristiana primerenca es poden classificar en sis tipus: petició (inclosa la intercessió), agraïment, benedicció, pregària, confessió i finalment un petit nombre de lamentacions. Els cinc primers d'aquests tipus han persistit al llarg dels segles i s'han expressat en un gran nombre de pregàries cristianes.[2] Tot i això, algunes oracions poden combinar algunes d'aquestes formes, com ara pregària i agraïment, etc.

Meditació modifica

Article principal: Meditació cristiana
 
Una monja carmelita a la seva cel·la, meditant sobre la Bíblia.

La meditació cristiana és un intent estructurat d'entrar en contacte i reflexionar deliberadament sobre les revelacions de Déu.[34] La paraula meditació prové de la paraula llatina meditārī, que té un ventall de significats que inclouen reflexionar, estudiar i practicar. La meditació cristiana és el procés d'enfocar-se deliberadament en pensaments específics (com un passatge de la bíblia) i reflexionar sobre el seu significat en el context de l'amor de Déu.[35]

Al segle xx, la pràctica de Lectio Divina es va allunyar dels entorns monàstics i va arribar a cristians laics a l'Església occidental.[36] Entre els catòlics romans, la meditació del Rosari segueix sent una de les pràctiques espirituals més esteses i populars.[37]

Mentre que la meditació a l'Església occidental es construïa sobre els fonaments de Lectio Divina, va aparèixer una forma diferent de pràctica meditativa dins del cristianisme oriental durant el període bizantí, a mesura que la pràctica de l'hesicasme va tenir conseqüències, especialment al mont Atos de Grècia. L'hesicasme va ser promogut per Gregori Palamàs al segle xiv i segueix sent part de l'espiritualitat cristiana oriental.[11][38]

Tant els ensenyaments cristians orientals com els occidentals han posat èmfasi en l'ús de la meditació cristiana com a element per augmentar el coneixement de Crist .[9][10][11][12] La meditació cristiana pretén augmentar la relació personal basada en l'amor de Déu que marca la comunió cristiana.[39][40] Es tracta del nivell mitjà en una caracterització de l'oració en tres etapes àmplia: implica més reflexió que l'oració vocal de primer nivell, però està més estructurada que les múltiples capes de contemplació del cristianisme.[7]

Contemplació modifica

Article principal: Contemplació cristiana

De vegades, no hi ha cap límit clar entre la meditació cristiana i la contemplació cristiana, i es solapen. La meditació serveix de fonament de la vida contemplativa, la pràctica a través de la qual es comença l'estat de contemplació.[41]

En la meditació discursiva, la ment i la imaginació i altres facultats treballen activament en un esforç per comprendre la relació amb Déu.[42][43] En l'oració contemplativa, aquesta activitat es redueix, de manera que la contemplació ha estat descrita com "una mirada de fe", "un amor silenciós".[44]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Christianity: an introduction by Alister E. McGrath 2006 ISBN 1-4051-0901-7ISBN 1-4051-0901-7 pages 296-297
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Foundations of Christian Worship by Susan J. White 2006 0664229247 ISBN pages 27-31
  3. ↑ 3,0 3,1 The Formation of Christian Doctrine by Malcolm B. Yarnell 2007 ISBN 0-8054-4046-1ISBN 0-8054-4046-1 page 147
  4. ↑ 4,0 4,1 The Lord's Prayer in the Early Church by Frederic Henry Chase 2004 ISBN 1-59333-275-0ISBN 1-59333-275-0 pages 13-15
  5. ↑ Philip Zaleski, Carol Zaleski. Prayer: A History. Houghton Mifflin Books, 2005. ISBN 0-618-15288-1. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 The Encyclopedia of Christian Literature, Volume 1 by George Thomas Kurian 2010 ISBN 0-8108-6987-XISBN 0-8108-6987-X pages 135-138
  7. ↑ 7,0 7,1 Simple Ways to Pray by Emilie Griffin 2005 ISBN 0-7425-5084-2ISBN 0-7425-5084-2 page 134
  8. ↑ "The Christian tradition comprises three major expressions of the life of prayer: vocal prayer, meditation, and contemplative prayer. They have in common the recollection of the heart" (Catechism of the Catholic Church, 2721).
  9. ↑ 9,0 9,1 Teaching world civilization with joy and enthusiasm by Benjamin Lee Wren 2004 ISBN 0-7618-2747-1ISBN 0-7618-2747-1 page 236
  10. ↑ 10,0 10,1 The Way of Perfection by Teresa of Avila 2007 ISBN 1-4209-2847-3ISBN 1-4209-2847-3 page 145
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 The Byzantine Empire by Robert Browning 1992 ISBN 0-8132-0754-1ISBN 0-8132-0754-1 page 238
  12. ↑ 12,0 12,1 The last centuries of Byzantium, 1261-1453 by Donald MacGillivray Nicol 2008 ISBN 0-521-43991-4ISBN 0-521-43991-4 page 211
  13. ↑ Introducing Early Christianity by Laurie Guy 2011 ISBN 0-8308-3942-9 page 203
  14. ↑ Reading to live: the evolving practice of Lectio divina by Raymond Studzinski 2010 ISBN 0-87907-231-8 pages 26-35
  15. ↑ Vatican website: Benedict XVI, General Audience 2 maig 2007
  16. ↑ The Fathers of the church: from Clement of Rome to Augustine of Hippo by Pope Benedict XVI 2009 ISBN 0-8028-6459-7 page 100
  17. ↑ Christian spirituality: themes from the tradition by Lawrence S. Cunningham, Keith J. Egan 1996 ISBN 978-0-8091-3660-5 page 88-94
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Globalization of Hesychasm and the Jesus Prayer: Contesting Contemplation by Christopher D. L. Johnson 2010 ISBN 978-1-4411-2547-7ISBN 978-1-4411-2547-7 pages 31-38
  19. ↑ Reading with God: Lectio Divina by David Foster 2006 ISBN 0-8264-6084-4 page 44
  20. ↑ After Augustine: the meditative reader and the text by Brian Stock 2001 ISBN 0-8122-3602-5 page 105
  21. ↑ Christian Spirituality: A Historical Sketch by George Lane 2005 ISBN 0-8294-2081-9 page 20
  22. ↑ Holy Conversation: Spirituality for Worship by Jonathan Linman 2010 ISBN 0-8006-2130-1 pages 32-37
  23. ↑ Christian spirituality: themes from the tradition by Lawrence S. Cunningham, Keith J. Egan 1996 ISBN 978-0-8091-3660-5 pages 91-92
  24. ↑ The Holy Spirit by F. LeRon Shults, Andrea Hollingsworth 2008 ISBN 0-8028-2464-1 page 103
  25. ↑ Christian spirituality: themes from the tradition by Lawrence S. Cunningham, Keith J. Egan 1996 ISBN 978-0-8091-3660-5 pages 38-39
  26. ↑ An Anthology of Christian mysticism by Harvey D. Egan 1991 ISBN 0-8146-6012-6 pages 207-208
  27. ↑ Orthodox Church: Its Past and Its Role in the World Today by John Meyendorff 1981 ISBN 0-913836-81-8 page
  28. ↑ The church in Italy in the fifteenth century by Denys Hay 2002 ISBN 0-521-52191-2 page 76
  29. ↑ Christian spirituality in the Catholic tradition by Jordan Aumann 1985 Ignatius Press ISBN 0-89870-068-X page 180
  30. ↑ Catholic encyclopedia
  31. ↑ Orthodox prayer life: the interior way by Mattá al-Miskīn 2003 ISBN 0-88141-250-3 St Vladimir Press, "Chapter 2: Degrees of Prayer" pages 39-42
  32. ↑ The art of prayer: an Orthodox anthology by Igumen Chariton 1997 ISBN 0-571-19165-7 pages 63-65
  33. ↑ Examining Religions: Christianity Foundation Edition by Anne Geldart 1999 ISBN 0-435-30324-4 page 108
  34. ↑ Christian Meditation for Beginners by Thomas Zanzig, Marilyn Kielbasa 2000, ISBN 0-88489-361-8 page 7
  35. ↑ An introduction to Christian spirituality by F. Antonisamy, 2000 ISBN 81-7109-429-5 pages 76-77
  36. ↑ Reading to live: the evolving practice of Lectio divina by Raymond Studzinski 2010 ISBN 0-87907-231-8 pages 188-195
  37. ↑ Christian Spirituality: An Introduction by Alister E. McGrath 1995 ISBN 0-631-21281-7 page 16
  38. ↑ The last centuries of Byzantium, 1261-1453 by Donald MacGillivray Nicol 2008 ISBN 0-521-43991-4 page 211
  39. ↑ Christian Meditation by Edmund P. Clowney, 1979 ISBN 1-57383-227-8 pages 12-13
  40. ↑ The encyclopedia of Christianity, Volume 3 by Erwin Fahlbusch, Geoffrey William Bromiley 2003 ISBN 90-04-12654-6 page 488
  41. ↑ Mattá al-Miskīn, Orthodox Prayer Life: The Interior Way (St Vladimir's Seminary Press 2003 ISBN 0-88141-250-3), p. 56
  42. ↑ Meditation and Contemplation Arxivat 11 December 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.
  43. ↑ "Meditation is a prayerful quest engaging thought, imagination, emotion, and desire. Its goal is to make our own in faith the subject considered, by confronting it with the reality of our own life"(Catechism of the Catholic Church, 2723).
  44. ↑ "Contemplative prayer is the simple expression of the mystery of prayer. It is a gaze of faith fixed on Jesus, an attentiveness to the Word of God, a silent love. It achieves real union with the prayer of Christ to the extent that it makes us share in his mystery" (Catechism of the Catholic Church, 2724).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pregària,_meditació_i_contemplació_en_el_cristianisme&oldid=32593163»