Viquipèdia

Prehistòria a França

període francés que precedeix l'inici de la història

La prehistòria a França es refereix al període francés que precedeix l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat). En absència de fonts escrites són les fonts arqueològiques les que en permeten la reconstrucció. La utilització del marc geogràfic de l'actual estat francés respon a convencions historiogràfiques.

Pintures de Lascaux
Venus de Lespugue

L'inici de la presència humana al territori es pot rastrejar fins a les troballes lítiques de Lesinhan la Ceba (2009), datades en una antiguitat d'1,57 milions d'anys; mentre que el final de la prehistòria i l'inici de la protohistòria (amb presència de fonts escrites indirectes) s'hi produí en el I mil·lenni ae,[1] amb la colonització grega de la costa sud i l'expansió a l'interior de la civilització gal·la a partir dels celtes de la cultura de la Tène.

Paleolític modifica

Paleolític inferior modifica

 
Reconstrucció de la cabana de Terra Amata, segons Henry de Lumley[2]

A més del jaciment de Lesinhan, a l'actual estat francés s'han trobat indústries de l'olduvaià (abbevil·lià) i acheulià, associables a Homo erectus i Homo heidelbergensis. La grotte du Vallonnet (prop de Menton) conté eines rudimentàries de pedra d'una antiguitat entre un milió i 1,05 milions d'anys.[3] Les coves s'usaven com a allotjament, però possiblement els caçadors recol·lectors paleolítics també construirien assentaments provisionals, com els associats a útils acheulians de la grotte du Lazaret i Terra Amata (prop de Niça), on s'han trobat les més antigues evidències d'ús del foc a Europa (400.000 anys d'antiguitat).[3]

Paleolític mitjà modifica

 
Crani de Lo Mostièr

L'arribada de l'humà neanderthalensis data de fa 300.000 anys, i la seua desaparició fa sobre 30.000 anys: coexistí deu mil anys amb els humans moderns, l'arribada dels quals, coincidint amb un període glacial, segurament en va causar l'extinció.

Associada al neanderthal està la cultura mosteriana, denominada així pel jaciment tipus[4] de Lo Mostièr, un abric rocós de la Dordonya, caracteritzada per la tècnica Levallois de talla lítica (tot i que s'originà en el paleolític inferior, s'associa a les indústries neandertals del paleolític mitjà). Recerques més recents suggereixen l'intercanvi cultural entre neandertals i humans moderns.[5]

Paleolític superior modifica

 
Crani de Cromanyó

L'arribada dels humans moderns (definits com a tipus palentològic humans de Cromanyó sobre la base d'un jaciment francés) es va produir fa 43.000 anys, durant un llarg període interglacial, de clima particularment benigne.[6] La cultura material canvia radicalment: s'hi detecten evidències d'ornamentació corporal, decoració de tot tipus a les parets de les coves i en els objectes, fins i tot instruments musicals. Algunes de les obres d'art prehistòric més importants del món, com les pintures de Lascaux, daten d'aquest període.

Els tipus culturals s'han denominat sobretot a partir de jaciments francesos de la regió de Dordonya:

  • Aurinyacià (ca. 38000 - 23000 ae), quan es localitzen les primeres venus paleolítiques i les primeres pintures de la cova de Chauvet (continuen fins al gravetià).
  • Perigordià (ca. 35000 - 20000 ae), terme d'ús debatut (perquè implica que els següents subperíodes signifiquen la continuïtat d'una tradició).
    • Châtelperronià (ca. 39000 - 29000 ae), derivat de la cultura mosteriana d'origen neandertal; s'usa per als nuclis Levallois i representa un període de coexistència entre ambdues espècies humanes.
    • Gravetià (ca. 28000 - 22000 ae) – figures de Venus i pintures de la cova de Cosquer.
  • Solutrià (ca. 22000 - 17000 ae).
  • Magdalenià (ca. 17000 - 10000 ae) – pintures de la cova de Pech Merle (departament de Lot, datades de ca. 16000 ae), cova de Lascaux (Dordonya, entre 13.000 i 15.00 ae, potser remuntables fins al 25000 ae), cova de Trois Frères i cova de Rouffignac (també coneguda com La dels cent mamuts, la més gran del Perigord, amb més de 8 quilòmetres de galeries).

Amb la denominació de "zona francocantàbrica", utilitzada especialment per a l'art paleolític, es denomina una extensa regió al nord de la península Ibèrica i Occitània, on degué haver-hi una densitat de població relativament alta en el període.

Mesolític modifica

 
Còdols decorats de Mas d'Azil

La cultura magdaleniana evolucionà cap al període mesolític o epipaleolític. Al sud-oest de l'actual estat francés i a l'actual espanyol es desenvolupà la cultura aziliana (denominada així per la cova de Mas d'Azil) de l'últim màxim glacial, que coexistí amb cultures mesolítiques europees com el tjongerià del nord-oest, l'ahrensburgià del nord i el swiderià d'Europa Nord-oriental, totes elles del complex Federmesser. A l'azilià va seguir el sauveterrià al sud de l'actual França i en l'actual Suïssa, el tardenoisià al Nord de l'actual estat francés, i el Maglemosià a Europa del Nord.

No s'ha establert amb certesa si a Europa occidental es desenvolupà una "migració mesolítica" i si a aquest moment es deu l'arribada dels protoindoeuropeus, que van deixar algunes poblacions preindoeuropees, com ibers, aquitans i lígurs. La desaparició del territori abans emergit (que els arqueòlegs denominen Doggerland) i que acabà sota les aigües de la mar del Nord, va tenir un impacte als territoris circumdants, que n'acolliren la població.

Neolític modifica

 
Alineament de Menec, el jaciment megalític millor conegut de les pedres de Carnac
 
Europa cap a 4500-4000 ae
 
Europa cap a 4000-3500 ae

El neolític s'inicià a l'Europa nord-occidental entre el 4500 i el 1700 ae). Es caracteritzà per la incorporació de l'agricultura, la ramaderia i els assentaments més complexos. La cultura material va incorporar la ceràmica cardial i la cultura de la ceràmica de bandes (Linearbandkeramik -LBK-). Les teories sobre com va arribar la Revolució neolítica del Creixent Fèrtil d'Orient Mitjà donen dues possibilitats: la migració de pobles, que substituirien els grups de cultura postpaleolítica, o la difusió cultural sense substitució de la població (hipòtesi del substrat preindoeuropeo, hipòtesi Kurgan, hipòtesi de la Vella Europa).[7][8]

Els jaciments arqueològics francesos inclouen la ceràmica de bandes (ca. 5500-4500 ae), la cultura de Rössen (ca. 4500—4000 ae) i la cultura de Chassey (4500 - 2500 ae -denominada així per la localitat de Chassey-le-Camp a Saona i Loira), que és la cultura neolítica anterior a la cultura del vas campaniforme que es va estendre per les planes i altiplans de la conca del Sena i l'alt Loira.

La zona armoricana (actual Bretanya) i la cultura neolítica del nord de l'actual estat francés es basà en les tradicions de la ceràmica lineal o "ceràmica Limburg", en associació amb la cultura de l'Hoguette.

D'època neolítica provenen els primers monuments megalítics (dòlmens, menhirs, cromlecs i tombes de cambra), estesos per tot el territori, amb una major concentració a Bretanya i Alvèrnia. Els més famosos són els de Carnac (de ca. 3300 ae, o potser anterior) i els de Sent Sulpici de Faleirens.

Edat del coure modifica

 
Extensió de la cultura del vas campaniforme (ca. 2800–1900 ae)
 
Dolmen de tipus amb galeria coberta a Morrel dos Fados, Aube

Al començament del calcolític o edat del coure es desenvolupa entre els rius Oise i Marne la cultura de Sena-Oise i Marne[9] (Cultura SOM, ca. 3100 - 2400 ae), que dins dels seus monuments megalítics incorpora una galeria coberta (gallery greu) amb un port-hole slab,[10] que separa l'entrada de la cambra d'enterrament principal.[11] Des del 2600 ae, l'artenacià o cultura d'Artenac, també megalítica, s'estengué a Dordonya, possiblement com a reacció a l'avanç dels pobles portadors de la cultura danubiana (com el SOM) cap a l'oest de l'actual estat francés.[12] Armats amb arcs característics, s'establiren a la costa atlàntica i l'actual Bèlgica cap al 2400 ae, i es diferenciaven dels protoindoeuropeus portadors de la ceràmica cardial, que es van establir al Rin. La demarcació d'ambdues zones fou relativament estable més d'un mil·lenni.

Al sud-est, diversos grups evolucionaren a partir de la cultura de Chassey o chassenià[13] i també hi van construir megàlits.

La cultura del vas campaniforme (ca. 2800–1900 ae) s'estengué per la major part de l'actual territori francés, tret del Massís Central, sense alterar significativament les cultures preexistents.

Edat del bronze modifica

 
Espasa de bronze, ca. 800 ae, Museu d'Antiguitats nacionals de Saint-Germain-en-Laye
 
Zones cap al 1200 ae de la cultura dels camps d'urnes central (en roig) la cultura de camps d'urnes septentrional (taronja), la cultura de Knoviz (blava-grisa), la lusaciana (porpra), la danubiana (marró), el bronze final atlàntic (verd) i el bronze nòrdic (groc)

El bronze antic inclou la transicional cultura del vas campaniforme (ca. 2800–1900 ae), la cultura de túmuls (ca. 1600-1200 ae) i la cultura dels camps d'urnes (ca. 1300-800 ae). Els assentaments a Bretanya semblen haver sorgit de la cultura de la ceràmica de bandes, amb alguna influència de la cultura de Wessex i la cultura Unetice, que alguns estudis donen com a possible origen per als celtes com una branca cultural diferenciada de la família indoeuropea (idioma protocèltic). Aquest àmbit cultural fou preeminent a Europa central durant el bronze final; el període de la cultura dels camps d'urnes cresqué molt demogràficament, potser a causa d'innovacions tecnològiques i agrícoles.

Alguns estudis daten en aquest període l'arribada d'alguns pobles preindoeuropeus que uns altres consideren molt més antics, d'època mesolítica.

Edat del ferro modifica

 
En verd, la possible extensió de l'àrea d'influència protocèltica cap al 1000 ae. En taronja, la zona d'origen de l'estil La Tène. En roig, la possible extensió de l'àrea d'influència cèltica cap al 400 ae
 
Corònims d'època romana (cap al segle I ae, alguns com a províncies romanes)
 
Punyal i funda de la necròpoli de Prosnes (Marne), cultura de la Tène antiga, ca. 475-450 ae
 
Fortificacions gregues de Massalia, s. IV ae[14]

En l'edat del ferro, l'expansió de la metal·lúrgia a l'actual territori francés es donà durant l'expansió de la cultura de Hallstatt (ca. 700 - 500 ae), que va sorgir a partir de la dels camps d'urnes. Els estudis paleolingüísticos consideren que el poble d'aquesta cultura parlava una llengua (el protocelta) que és l'ancestre comú més antic de totes les llengües cèltiques.

A la Hallstatt va seguir la cultura de la Tène, en una època que presencià el doble impacte de la colonització grega i fenícia de la Mediterrània occidental i el desenvolupament de la civilització etrusca a la Itàlia central. La Tène es donà en l'època final de l'edat del ferro (de mitjan s. V ae a la conquesta de les Gàl·lies per Roma al s. I ae). El seu àmbit territorial va de l'est de l'actual França a l'actual Hongria, passant per Suïssa, Àustria, el sud d'Alemanya i la República Txeca. Pel nord va influir en l'edat del ferro nòrdica.

Els romans que entraren en contacte amb els pobles de la zona (cada vegada més profundament del s. III ae -guerres púniques- als s. II i I ae -conquesta romana de la Gàl·lia-); deien "Gàl·lies" a un extens territori a l'oest del Rin i nord-oest dels Alps (a més de la Gàl·lia Cisalpina, al sud dels Alps) i "gals" als pobles que l'habitaven. Els termes "Cèltica" i "cèltics" (keltoi en grec) eren igualment ambigus i equívocs. Entre "gals" i "germans" (germani, a l'est del Rin) es localitzaven els belgae, i entre "gals" i "celtibers" (celtiberi, en la península Ibèrica) els "aquitans" (aquitani), entre els quals s'inclouen els vascons.

Cronologia modifica

Totes les xifres són abans de la nostra era (ae).

Notes modifica

  1. ↑ Jones, Tim. «Lithic Assemblage Dated to 1.57 Million Years Found at Lézignan-la-Cébe, Southern France «». Anthropology.net. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 21 juny 2012].
  2. ↑ Henry de Lumley, La Grande Histoire des premiers hommes européens, fuente citada en en:Terra Amata (archaeological site)
  3. ↑ 3,0 3,1 Henry de Lumley, La Grande Histoire de premiers europeens, Odile Jacob, Paris, 2010
  4. ↑ en: type site o typesite, literalment "lloc tipus".
  5. ↑ The date of interbreeding between Neandertals and modern humans
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.nytimes.com/2011/11/03/science/fossil-teeth-put-humans-in-europe-earlier-than-thought.html?scp=1&sq=kents%20cavern&st=cse
  7. ↑ Gimbuta, Marija (1956). The Prehistory of Eastern Europe, Part 1. Fuente citada en en:Kurgan hypotesis
  8. ↑ Marija Gimbutas, The Goddesses and Gods of Old Europe: 6500–3500 B.C.: Myths, and Cult Images Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-04655-2, fuente citada en en:Old Europe (archaeology)
  9. ↑ Persistència de la civilització de Sena-Oise i Marne a l'edat del bronze en algunes regions de Bèlgica, font citada en fr: Culture Seine-Oise-Marne.
  10. ↑ In megalithic archaeology a port-hole slab is the name of an orthostat with a hole in it sometimes found forming the entrance to a chamber tomb. The hole is usually circular but square examples or those made from two adjoining slabs each with a notch cut in it are known. They are common in the gallery graves of the Seine-Oise-Marne culture. Text en: Megalithic archeology#Port-hole slab, que redirigeix a: port-hole slab.
  11. ↑ Base Mérimée, ministère français de la Culture. Font citada en fr: Allée couverte.
  12. ↑ fr:Artenacien
  13. ↑ Chasséen. Thévenot, J.-P. (1969) - «Éléments chasséens de la céramique de Chassey», Revue Archéologique de l'Est et du Centre-Est, XX. Font citada en Chasséen.
  14. ↑ Jardin des Vestiges. Base Mérimée, ministère français de la Culture, font citada en fr: Jardin des Vestiges.
  15. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2007. [Consulta: 29 desembre 2006].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prehistòria_a_França&oldid=31544454»