Preludi i fuga en re major, BWV 850

(S'ha redirigit des de: Preludi i fuga en re major (BWV 850))

El preludi i fuga en re major, BWV 850 és la cinquena parella de preludis i fugues del primer llibre del El clavecí ben temprat de Johann Sebastian Bach.

Infotaula obra musicalPreludi i fuga en re major, BWV 850
Forma musicalpreludi i fuga Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 850 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióinstrument de teclat Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
El clavecí ben temprat 1
Musicbrainz: 3576bb27-fb36-35c7-887d-acde4adcc85a IMSLP: Prelude_and_Fugue_in_D_major,_BWV_850_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

El preludi, en moviment perpetu, és un estudi desenvolupat per a la mà dreta. La fuga a quatre veus, pren la forma d'una obertura francesa amb ritmes puntejats, i un tema atípic que recorda els de Haendel.


\version "2.18.2"
\header {
  tagline = ##f
}

\score {
  \new Staff \with {

  }
<<
  \relative c'' {
    \key d \major
    \time 4/4

     %% INCIPIT CBT I-5, BWV 850, ré majeur
     r16^\markup{Preludi} d16 e fis a, fis' e d a' d, e fis a, fis' e d \bar ".."
      \skip 8*1
      \override Staff.Clef.extra-offset = #'(-1 . 0)
      \clef bass 
      \partial 1
     r4^\markup{Fuga}  d,,32 e fis g fis e fis d b'8.\mordent b16 a8.\mordent g16 
{ 
 % suppression des warnings :
 #(ly:set-option 'warning-as-error #f)
 #(ly:expect-warning (_ "stem does not fit in beam")) %% <= à traduire éventuellement
 #(ly:expect-warning (_ "beam was started here")) %% <= à traduire éventuellement
  \set stemRightBeamCount = #1
  fis4.*1/4[ s]
}

  }
>>
  \layout {
     \context { \Score \remove "Metronome_mark_engraver" 
     \override SpacingSpanner.common-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2) 
}
  }
  \midi {}
}

Preludi modifica

El preludi, en compàs 4/4 ( ), consta de 35 compassos. El tema és un perpetuum mobile (moviment perpetu) i està concebut com un estudi per a la mà dreta tot treballant la precisió, mentre que el polze i el cinquè dit presenten una separació important. L'atenció se centra sobre la mà dreta, mentre que la mà esquerra bàsicament fa notes dins cada temps del compàs, en pizzicati.

 

Fuga modifica

Caracteristiques
4 voix — 33x33px|4/4, 28 mes.
⋅ fuga pathétique
⋅ 11 entrées du sujet
réponse tonale
⋅ pas de contre-sujet
⋅ 3 divertissements

La fuga a quatre veus, en compàs 4/4 ( ), consta de 29 compassos, amb un tema a l'estil de Händel, de caràcter sumptuós, poderós, amb els seus ritmes majestuosos que evoquen una obertura a la francesa.

El tema és atípic, «llançat per un viu ressort de triples corxeres, però de seguida rassie sobre un prudent ritme despuntat»;[1] tot com aquesta fuga sense contra-tema autèntic, ni strette. En el transcurs de les diversions, la fórmula en duplica-corxeres (manllevat a la mesura 3) no en serà que més posada en valor (compassos 9–10, 17).[2]

 

El ritme despuntat de la tercera mesura ha de realitzar-se com una corxera lligada a una triple La mateixa presentació es troba al Preludi en <i id="mwLg">fa-sostingut</i> major.

 
 

Gènesi modifica

El preludi existia a un estat anterior més curt (22 compassos) al Clavierbüchlein de Wilhelm Friedemann Bach (núm. 17), i a una còpia de Forkel, que correspon a les compassos 1–18 i 27–29 de la versió definitiva.[3]

Posteritat modifica

Théodore Dubois en ha realitzat una versió per a piano a quatre mans,[4] publicada l'any 1914.

Bibliografia modifica

Notes i referències modifica

Enllaços externs modifica