Premi Femení de Ficció

Premi literari a l'escriptora de la millor novel·la anglesa publicada a la Gran Bretanya

El Premi Femení de Ficció (conegut també pel nom d'anteriors patrocinadors com el Premi Orange de Ficció (1996–2006 i 2009–12), Premi Orange banda ampla de Ficció (2007–08) o Premi Femení Baileys de Ficció (2014–2017)) és un dels premis literaris més prestigiosos del Regne Unit.[1][2][3] És atorgat anualment a una escriptora de qualsevol nacionalitat per la millor novel·la original escrita en anglès i publicada al Regne Unit durant l'any anterior.[4]

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Femení de Ficció
Map
 54° 36′ N, 2° 00′ O / 54.6°N,2°O / 54.6; -2
Nom en la llengua original(en) Women's Prize for Fiction Modifica el valor a Wikidata
Tipuspremi literari Modifica el valor a Wikidata
Vigència1996 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióRegne Unit (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
ImpulsorOrange
Baileys Irish Cream Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwomensprizeforfiction.co.uk Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El premi va ser establert per reconèixer la consecució literària de dones escriptores.[5][6] La idea que va inspirar el Premi Baileys va ser el Premi Booker de 1991, quan cap del sis llires finalistes seleccionats havien estat escrits per una dona, malgrat el 60% de novel·les publicades durant l'any eren d'autores dones.

Un grup de dones i homes treballadors de la industria: editors, agents, llibreters, bibliotecaris, periodistes, etc. es van reunir per investigar el fet. Les conclusions de la recerca va mostrar que les fites literàries de les dones sovint no eren reconegudes per la majoria de premis literaris importants.

La guanyadora del premi rep 30,000£, juntament amb una escultura de bronze anomenada Bessie creada per l'artista Grizel Niven, germana de l'actor i escriptor David Niven.[7]

Habitualment, una llista llarga de llibres seleccionats s'anuncia al mes de març de cada any, seguida d'una selecció més curta al mes de juny. La guanyadora es seleccionada per un jurat compost per "cinc dones influents" que varia anualment.[8]

El mes de juny de 2017, el premi va anunciar que canviaria el seu nom a "Premi Femení de Ficció" a partir de 2018, i tindrà el suport de diversos patrocinadors.[9]

Guanyadores modifica

La guanyadora del Premi Femení de Ficció s'anuncia anualment al principi del mes de juny. La llista sencera de guanyadores es publica al lloc web oficial del Premi.[10]

#Thisbook modifica

Al maig de 2014, el Premi Baileys Femení de ficció va llançar la campanya #ThisBook per esbrinar quins llibres, escrits per dones, van tenir el major impacte en els lectors. Es van triar "dinou dones inspiradores" per llançar la campanya i després milers de persones del públic en general van presentar les seves idees a través de Twitter. Els 20 guanyadors van ser anunciats el 29 de juliol de 2014. Els organitzadors van assenyalar que més de la meitat dels llibres guanyadors van ser publicats abans de 1960.

  1. Matar un rossinyol, Harper Lee
  2. El conte de la criada, Margaret Atwood
  3. Jane Eyre, Charlotte Bronte
  4. Harry Potter, J. K. Rowling
  5. Cims borrascosos, Emily Bronte
  6. Orgull i Prejudici, Jane Austen
  7. Rebecca, Daphne Du Maurier
  8. Donetes, Louisa May Alcott
  9. La Història Secreta, Donna Tartt
  10. I Capture The Castle, Dodie Smith
  11. The Bell Jar, Sylvia Plath
  12. Beloved, Toni Morrison
  13. Allò que el vent s'endugué, Margaret Mitchell
  14. We Need to Talk About Kevin, Lionel Shriver
  15. The Time Traveller's Wife, Audrey Niffenegger
  16. Middlemarch, George Eliot
  17. I Know Why The Caged Bird Sings, Maya Angelou
  18. La Llibreta Daurada, Doris Lessing
  19. El Color Porpra, Alice Walker
  20. The Women's Room, Marilyn French

Crítica modifica

El fet que el premi exclou els escriptors homes va provocar queixes.[15] Després de la fundació del premi, Auberon Waugh li va posar el sobrenom de "Premi Llimona" mentre Germaine Greer va dir que aviat hi hi hauria un premi per "escriptors pelrojos".[16] A. S. Byatt, qui va guanyar el Premi Booker, va dir que era un "premi sexista", argumentant que "mai va caldre tal premi" i va rebutjar la seva nominació.[17]

Referències modifica

  1. «Life after Orange Prize success». BBC News [Consulta: 7 juny 2009].
  2. «Small Island voted best Orange prize winner of past decade». [Consulta: 7 juny 2009].
  3. «Stranger than fiction». [Consulta: 7 juny 2009].
  4. «Rules for entry». Orange prize for Fiction. Arxivat de l'original el 2012-06-14. [Consulta: 1r juny 2012].
  5. «Orange Prize FAQs». Orange prize for Fiction. Arxivat de l'original el 2012-05-11. [Consulta: 1r juny 2012].
  6. .
  7. «About the Prize». Orange prize for Fiction. Arxivat de l'original el 2012-06-14. [Consulta: 1r juny 2012].
  8. «How the Prize is judged». Orange prize for Fiction. Arxivat de l'original el 2012-06-02. [Consulta: 1r juny 2012].
  9. «Women's Prize for Fiction Announces New Sponsorship Model for 2018», 01-06-2017. [Consulta: 1r juny 2017].
  10. «Women's Prize for Fiction». [Consulta: 25 maig 2019].
  11. «Sobre la bellesa». Llibres.cat. [Consulta: 25 maig 2019].
  12. «Com ser-ho alhora». Llegir en català. Associació d'Editors Independents.
  13. «Maggie O'Farrell reivindica a “Hamnet”, al fill i la dona de William Shakespeare». L'illa dels llibres, 22-03-2021. [Consulta: 15 octubre 2021].
  14. Gazdagi, Orsolya. «Piranesi: Una presó de misteri i solitud». Núvol, 14-09-2021. [Consulta: 15 octubre 2021].
  15. Pressley, James. «Robinson, Feldman Make Final Round in Orange Prize for Fiction». Bloomberg, 21-04-2009. [Consulta: 7 juny 2009].
  16. Bedell «Textual politics». The Guardian, 06-03-2005 [Consulta: 7 juny 2009].
  17. Alberge «A. S. Byatt denounces 'sexist' Orange prize». The Times, 18-03-2008 [Consulta: 7 juny 2009].

Enllaços externs modifica