Viquipèdia

Premi James Dyson

El Premi James Dyson és un premi de disseny a estudiants internacionals que anima els joves a, "dissenyar alguna cosa que solucioni algun problema". La competició és oberta a estudiants de nivell universitari (o recentment llicenciats) en els camps del disseny del producte, l'enginyeria i el disseny industrial.[1] El premi és atorgat per la Fundació James Dyson, una entitat benèfica de James Dyson, com a part de la seva missió d¡aconseguir que els joves s'entusiasmin en l'enginyeria del disseny.

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi James Dyson
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
EpònimJames Dyson Modifica el valor a Wikidata
Vigència2007 Modifica el valor a Wikidata - 
Lloc webjamesdysonaward.org Modifica el valor a Wikidata

Els estudiants premiats han d'haver estudiat a: Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Xina, França, Alemanya, Irlanda, India, Itàlia, Japó, Corea, Malàisia, Netherlands, Nova Zelanda, Rússia, Singapur, Espanya, Suècia, Suïssa, Taiwan, Regne Unit o els Estats Units.[1]

S'escolleixen un guanyador nacional i quatre finalistes de cada país. James Dyson selecciona el guanyador internacional del premi global.

Guanyadors modifica

Guanyadors internacionals
  • 2007 Maxi Pantel (Alemanya) per Senjo, un dispositiu electrònic perquè els sords es comuniquin amb l'oïda.[2][3]
  • 2008 Michael Chen (Anglaterra) per Reactiv, una jaqueta de seguretat feta amb LEDs activada pel moviment pels ciclistes.[4]
  • 2009 Yusuf Muhammad i Paul Thomas (Anglaterra) per Automist, una sistema d'aixeta de cuina aspersora que controla els incendis domèstics.[5][6][7]
  • 2010 Samuel Adeloju (Austràlia) per Longreach, un dispositiu que sura que serveix per salvar víctimes a l'aigua.[8][9][10]
  • 2011 Edward Linacre (Austràlia) per Airdrop, un dispositiu que extreu aigua de l'aire i l'entrega directament a les arrels d eles plantes a través de xarxes de canonades subterrànies.[11][12][13][14][15]
  • 2012 Dan Watson (Anglaterra) per SafetyNet, una nova xarxa de pesca que permet fugir als peixos més petits, no deitjats.[16][17][18]
  • 2013 Equip de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units) per Titan Arm, un braç biònic. El braç va ser desenvolupat per a la competició Cornell Cup USA 2013, en què van guanyar el primer lloc. Premi: 45,000$ + 16,000$ a la Universitat.[19][20][21]
  • 2014 James Roberts (Universitat de Loughborough, Anglaterra) per MAMA, una incubadora inflable portàtil. Premi: 45,000$ + 5,000$ a la Universitat.[22][23]
  • 2015 Equip de la Universitat de Waterloo (Canadà) pel Voltera V-One, una impressora de circuits impresos de la mida d'un ordinador portàtil. Premi: 45,000$ + 7,500$ a la Universitat.[24]
  • 2016 Isis Shiffer (Institut Pratt, Estats Units) per l'EcoHelmet, un casc de bicicleta fet de paper.[25] Premi: 45,000$.[26]
  • 2017 Michael Takla, Rotimi Bhavsar, Prateek Mathur (McMaster Universitat) per The sKan, un dispositiu que detecta melanomes utilitzant mapes tèrmics de la pell.[27][28]
  • 2018 Nicolas Orellana, Yaseen Noorani (Universitat de Lancaster) per l'O-Wind Turbine.[29][30]
  • 2019 Lucy Hughes (Regne Unit) per MarinaTex, un plàstic biodegradable fet amb trossos de peix.[31][32]
  • 2020 Judit Giró (Universitat de Barcelona i Universitat de Califòrnia, Irvine) per la Blue Box, un dispositiu biomèdic per a la detecció del càncer de mama indolora, sense radiació, de baix cost i des de casa.[33][34]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «James Dyson Award homepage». James Dyson Award. Arxivat de l'original el 1 febrer 2014. [Consulta: 17 novembre 2016].
  2. ↑ «Effortless communication». Irish Times, 11-06-2007. Arxivat de l'original el 12 maig 2014. [Consulta: 8 novembre 2013].
  3. ↑ «James Dyson Design Award 2007» (en italià). professionearchitetto.it, 30-05-2007. [Consulta: 8 novembre 2013].
  4. ↑ Amy-Mae Elliott. «Reactiv cycle jacket wins Dyson award». Pocket Lint, 10-04-2008. [Consulta: 8 novembre 2013].
  5. ↑ Cliff Kuang. «The Automist Wins 2009 James Dyson Award». Fast Company, 09-09-2009. [Consulta: 8 novembre 2012].
  6. ↑ Helen Walters. «And the James Dyson Award goes to... Automist, from RCA London graduates». BusinessWeek, 09-09-2009. Arxivat de l'original el 30 novembre 2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  7. ↑ Richard Tyler. «Sir James Dyson backs kitchen taps to save lives and launches 2010 competition». The Daily Telegraph, 10-05-2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  8. ↑ Charlie Sorrel. «'Longreach' Lifebuoy-Firing Bazooka Wins James Dyson Award». Wired magazine, 05-10-2010. [Consulta: 8 novembre 2012].
  9. ↑ James Hurley. «"Buoyancy bazooka" wins James Dyson award». The Daily Telegraph, 05-10-2010. [Consulta: 8 novembre 2012].
  10. ↑ Chris Shiny. «Longreach's livesaving buoyancy aid wins James Dyson innovation award». Tech Digest, 05-10-2010. [Consulta: 8 novembre 2012].
  11. ↑ Clay Dillow. «Airdrop, Which Harvests Moisture Directly From Desert Air, Wins James Dyson Award». Popular Science, 08-11-2011. [Consulta: 8 novembre 2012].
  12. ↑ My Green Australia. «Aussie wins the James Dyson Award with AIRDROP». International Business Times, 16-11-2011. Arxivat de l'original el 26 gener 2013. [Consulta: 8 novembre 2012].
  13. ↑ James Hurley. «Dyson's pick of inventors take on the world». The Daily Telegraph, 27-07-2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  14. ↑ Ian Tucker. «Edward Linacre: it's possible to get water from thin air». The Guardian, 19-11-2011. [Consulta: 8 novembre 2012].
  15. ↑ Katie Scott. «Airdrop water harvester wins 2011 James Dyson Award». Wired magazine, 08-11-2011. [Consulta: 8 novembre 2012].
  16. ↑ Rebecca Smithers. «'Humane' fishing net wins Dyson award». The Guardian, 08-11-2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  17. ↑ Bob Yirka. «High-Tech fishing net finalist for Dyson Award». Phys.org, 31-08-2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  18. ↑ Liat Clark. «Fish-saving SafetyNet design wins the UK James Dyson award». Wired magazine, 30-08-2012. Arxivat de l'original el 2 octubre 2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  19. ↑ «Titan Arm website». [Consulta: 8 novembre 2013].
  20. ↑ Devin Coldewey. «'Titan Arm' exoskeleton empowers heavy lifters and disabled alike». NBC News, 06-11-2013. [Consulta: 8 novembre 2013].
  21. ↑ Kyle VanHemert. «An Exoskeleton That Boosts Biceps Wins James Dyson's $45,000 Prize». Wired, 07-11-2013. [Consulta: 8 novembre 2013].
  22. ↑ Ben Coxworth. «2014 James Dyson Award international winners announced». Gizmag, 06-11-2014. [Consulta: 10 desembre 2015].
  23. ↑ «MOM Wins 2014 James Dyson Award». jamesdysonaward.org. Arxivat de l'original el 26 de març 2016. [Consulta: 10 desembre 2015].
  24. ↑ «Voltera V-One wins 2015 James Dyson Award». jamesdysonaward.org. Arxivat de l'original el 26 de març 2016. [Consulta: 10 desembre 2015].
  25. ↑ Nicola Davis. «Folding bike helmet wins James Dyson design award». The Guardian, 17-11-2016. [Consulta: 17 novembre 2016].
  26. ↑ «EcoHelmet wins James Dyson Award 2016». James Dyson Award. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2016. [Consulta: 17 novembre 2016].
  27. ↑ «The sKan» (en anglès). James Dyson Award. [Consulta: 21 maig 2019].
  28. ↑ «Low-cost device to diagnose skin cancer wins international Dyson award» (en anglès). the Guardian, 09-11-2017.
  29. ↑ «O-Wind Turbine» (en anglès). James Dyson Award. [Consulta: 21 maig 2019].
  30. ↑ «O-Wind Turbine takes 2018 international Dyson Award» (en anglès). The Engineer, 15-11-2018. [Consulta: 21 maig 2019].
  31. ↑ «Marine bioplastic nets UK National James Dyson Award 2019». jamesdysonaward.org, 14-11-2019. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2019. [Consulta: 15 novembre 2019].
  32. ↑ Rebecca Smithers. «Plastic substitute from fish waste hauls in Dyson award for UK designer». The Guardian, 14-11-2019. [Consulta: 15 novembre 2019].
  33. ↑ Wakefield, Jane. «Home-testing kit for breast cancer wins Dyson prize». BBC, 19-11-2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
  34. ↑ «Breast cancer home screening device wins James Dyson Award». METRO, 19-11-2020. [Consulta: 20 novembre 2020].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_James_Dyson&oldid=32153157»