Premi Nadal de novel·la
premi literari de novel·la en castellà
(S'ha redirigit des de: Premi Nadal)
El Premi Nadal de novel·la en castellà és el premi literari més antic d'Espanya. Es concedeix des de l'any 1945, un any després de la seva institució, per Ediciones Destino. S'entrega anualment la nit del dia de Reis a l'Hotel Ritz de Barcelona. A la mateixa vetllada s'entrega, des de 1968, el Premi Josep Pla de narrativa en català.
|
| ||||
| Tipus | premi literari | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | Barcelona | |||
| Estat | Espanya | |||
| Concedit per | Ediciones Destino | |||
| Xarxes | ||||
| Lloc web | Lloc web oficial | |||
 | ||||
Llista de guanyadorsModifica
- 1944 — Carmen Laforet per Nada
- 1945 — José Félix Tapia per La luna ha entrado en casa
- 1946 — Josep Maria Gironella per Un hombre
- 1947 — Miguel Delibes per La sombra del ciprés es alargada
- 1948 — Sebastià Juan Arbó per Sobre las piedras grises
- 1949 — Jose Suárez Carreño per Las últimas horas
- 1950 — Elena Quiroga per Viento norte
- 1951 — Lluís Romero i Pérez per La noria
- 1952 — Dolores Medio Estrada per Nosotros, los Rivero
- 1953 — Luisa Forrellad per Siempre en capilla
- 1954 — Francisco Alcántara per La muerte sienta bien a Villalobos
- 1955 — Rafael Sánchez Ferlosio per El Jarama
- 1956 — José Luis Martín Descalzo per La frontera de Dios
- 1957 — Carmen Martín Gaite per Entre visillos
- 1958 — José Vidal Cadellans per No era de los nuestros
- 1959 — Ana María Matute per Primera memoria
- 1960 — Ramiro Pinilla per Ciegas hormigas
- 1961 — Juan Antonio Payno per El curso
- 1962 — José María Mendiola per Muerte por fusilamiento
- 1963 — Manuel Mejía Vallejo per El día señalado
- 1964 — Alfonso Martínez Garrido per El miedo y la esperanza
- 1965 — Eduardo Caballero Calderón per El buen salvaje
- 1966 — Vicente Soto per La zancada
- 1967 — Josep María Sanjuán Urmeneta per Réquiem por todos nosotros
- 1968 — Álvaro Cunqueiro per El hombre que se parecía a Orestes
- 1969 — Francisco García Pavón per Las hermanas coloradas
- 1970 — Jesús Fernández Santos per Libro de las memorias de las cosas
- 1971 — José María Requena per El cuajarón
- 1972 — José María Carrascal per Groovy
- 1973 — José Antonio García Blázquez per El rito
- 1974 — Luis Gasulla per Culminación de Montoya
- 1975 — Francisco Umbral per Las ninfas
- 1976 — Raúl Guerra Garrido per Lectura insólita de El Capital
- 1977 — José Asenjo Sedano per Conversación sobre la guerra
- 1978 — Germán Sánchez Espeso per Narciso
- 1979 — Carlos Rojas Vila per El ingenioso hidalgo Federico García Lorca
- 1980 — Juan Ramón Zaragoza per Concerto grosso
- 1981 — Carmen Gómez Ojea per Cantiga de aguero
- 1982 — Fernando Arrabal per La torre herida por un rayo
- 1983 — Salvador García Aguilar per Regocijo en el hombre
- 1984 — José Luis de Tomás García per La otra orilla de la droga
- 1985 — Pau Faner per Flor de sal
- 1986 — Manuel Vicent per Balada de Caín
- 1987 — Juan José Saer per La ocasión
- 1988 — Juan Pedro Aparicio per Retratos de ambigú
- 1990 — Juan José Millás per La soledad era esto
- 1991 — Alfredo Conde Cid per Los otros días
- 1992 — Alejandro Gándara per Ciegas esperanzas
- 1993 — Rafael Argullol per La razón del mal
- 1994 — Rosa Regàs per Azul
- 1995 — Ignacio Carrión Hernández per Cruzar el Danubio
- 1996 — Pedro Maestre per Matando dinosaurios con tirachinas
- 1997 — Carlos Cañeque per Quién
- 1998 — Lucía Etxebarria per Beatriz y los cuerpos celestes
- 1999 — Gustavo Martín Garzo per Las historias de Marta y Fernando
- 2000 — Lorenzo Silva per El alquimista impaciente
- 2001 — Fernando Marías per El niño de los coroneles
- 2002 — Ángela Vallvey per Los estados carenciales
- 2003 — Andrés Trapiello per Los amigos del crimen perfecto
- 2004 — Antonio Soler per El camino de los ingleses
- 2005 — Pedro Zarraluki per Un encargo difícil
- 2006 — Eduardo Lago per Llámame Brooklyn
- 2007 — Felipe Benítez Reyes per Mercado de espejismos
- 2008 — Francisco Casavella per Lo que sé de los vampiros
- 2009 — Maruja Torres per Esperadme en el cielo
- 2010 — Clara Sánchez per Lo que esconde tu nombre[1]
- 2011 — Alicia Giménez Bartlett per Donde nadie te encuentre[2]
- 2012 — Álvaro Pombo per El temblor del héroe[3]
- 2013 — Sergio Vila-Sanjuán per Estaba en el aire[4]
- 2014 — Carmen Amoraga per La vida era eso[5]
- 2015 — José C. Vales per Cabaret Biarritz[6]
- 2016 — Víctor del Árbol, per La víspera de casi todo.
- 2017 — Care Santos, per Media Vida[7]
- 2018 — Alejandro Palomas, per Un amor[8]
- 2019 — Guillermo Martínez, per Los crímenes de Alicia[9]
ReferènciesModifica
- ↑ «Clara Sánchez gana el Premio Nadal con una novela sobre un 'cazanazis'» (en castellà). Radiotelevisión Española, 06-01-2010.
- ↑ «Alicia Giménez Bartlett, premi Nadal». Ara, 06-01-2011.
- ↑ «Álvaro Pombo guanya el Nadal amb una novel·la sobre la indiferència». 324.cat, 06-01-2012.
- ↑ «El periodista Genís Sinca guanya el premi Pla amb 'Una família exemplar'». VilaWeb, 06-01-2013.
- ↑ «Carmen Amoraga guanya el 70è premi Nadal de novel·la». Ara, 07-01-2014.
- ↑ Néspolo, Matías «El traductor José C. Vales gana el Premio Nadal con su novela 'Cabaret Biarritz'». El Mundo, 06-01-2015 [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ Geli, Carles «Care Santos gana el Nadal novelando sobre la culpa y el perdón». El País, 07-01-2017 [Consulta: 7 gener 2017].
- ↑ Ayén, Xavi «Alejandro Palomas gana el premio Nadal». La Vanguardia, 07-01-2018 [Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ «Guillermo Martínez i Marc Artigau, premi Nadal i Josep Pla 2019» (en ca), 07-01-2019. [Consulta: 13 gener 2019].