Premi Rómulo Gallegos

Premi Rómulo Gallegos
	10° 30′ 00″ N, 66° 56′ 00″ O / 10.5°N,66.9333°O
Tipus	premi literari
Epònim	Rómulo Gallegos Freire
Vigència	6 agost 1964 -
Interval de temps	1967 -
Localització	Caracas (Veneçuela)
Estat	Veneçuela
Lloc web	celarg.org.ve…

El Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos és un premi literari creat en honor del novel·lista i polític veneçolà Rómulo Gallegos el 6 d'agost de 1964 mitjançant un decret promulgat pel llavors president de Veneçuela, Raúl Leoni. En un principi, el seu objectiu era premiar novel·les llatinoamericanes, però a partir de la dècada de 1990 s'expandí a tot l'àmbit hispanoparlant.

Des d'un principi es va convertir en un del premis més importants a l'àmbit de la narrativa en llengua castellana, en plena coincidència amb el boom llatinoamericà; els primers tres guanyadors, Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes, eren part d'aquest moviment.

És atorgat pel govern de Veneçuela per mitjà del «Centro de Estudios Latinoamericanos Rómulo Gallegos».

Història modifica

L'1 d'agost de 1964 el president de Veneçuela Raúl Leoni va publicar el seu decret Nº 83, amb el que s'establia el Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos amb la finalitat de "perpetuar i honrar l'obra d'un eminent novel·lista i estimular l'activitat creadora dels escriptors de parla castellana". Tres anys després, el 1967, es publicà la primera convocatòria, én la qual van participar disset novel·les jutjades per tretze crítics de tota Amèrica Llatina, els quals van nomenar guanyadora la novel·la La casa verde de Mario Vargas Llosa. En un principi el premi s'atorgava cada cinc anys.

A partir de 1987 es va establir que el guardó seria biennal, d'acord amb el decret Nº 1271 de 1986 del president Jaime Lusinchi. El 1995, el premi es va estendre a tot el conjunt de països hispanoparlants.

Els últims anys, la quantitat de novel·les participants ha estat aclaparant (el 2003 van concursar 246, i el 2005, 208). El 2003 corrien rumors sobre la desaparició del premi. El 2005, el crític i editor de la casa francesa Gallimard, Gustavo Guerrero, va denunciar al diari espanyol El País (15 de juliol de 2005) l'elecció d'un jurat procastrista i prochavista que va afavorir a un escriptor, Isaac Rosa, que donava suport al règim cubà, tot i que qualificava la seva novel·la, El vano ayer, de "brillant".^[1]

Procés de selecció modifica

Després de 40 anys, la convocatòria, la participació dels crítics i el procés de selecció per part del govern han canviat en diverses ocasions. Si en la I edició el jurat va estar format per tretze crítics de tretze països diferents, a la XV (de 2007) va estar format solament per cinc crítics de quatre països (Veneçuela, Cuba, Xile, i Equador). A partir de la II Edició i, amb l'única excepció de la XIV (2005), l'escriptor de l'última novel·la guanyadora ha estat part del jurat.

Poden participar-hi novel·les publicades els dos anys anteriors a l'aparició de la convocatòria, escrites en castellà, per autors de qualsevol nacionalitat. El guanyador és escollit per majoria de vots del jurat i el premi no pot ésser decretat desert. El guardó ha canviat al llarg de la seva història, i, a la més recent edició, consistí d'una medalla d'or, un diploma i un premi en efectiu de 100.000 dòlars.^[2] La cerimònia d'entrega es realitza sempre el 2 d'agost, dia de naixement de Rómulo Gallegos.

Obres guardonades modifica

Edició	Any	Títol	Autor	País
I	1967	La casa verde	Mario Vargas Llosa	Perú
II	1972	Cien años de soledad	Gabriel García Márquez	Colòmbia
III	1977	Terra Nostra	Carlos Fuentes	Mèxic
IV	1982	Palinuro de México	Fernando del Paso	Mèxic
V	1987	Los perros del paraíso	Abel Posse	Argentina
VI	1989	La casa de las dos palmas	Manuel Mejía Vallejo	Colòmbia
VII	1991	La visita en el tiempo	Arturo Uslar Pietri	Veneçuela
VIII	1993	Santo oficio de la memoria	Mempo Giardinelli	Argentina
IX	1995	Mañana en la batalla piensa en mí	Javier Marías	Espanya
X	1997	Mal de amores	Ángeles Mastretta	Mèxic
XI	1999	Los detectives salvajes	Roberto Bolaño	Xile
XII	2001	El viaje vertical	Enrique Vila-Matas	Espanya
XIII	2003	El desbarrancadero	Fernando Vallejo	Colòmbia
XIV	2005	El vano ayer	Isaac Rosa	Espanya
XV	2007	El tren pasa primero	Elena Poniatowska	Mèxic
XVI	2009	El país de la canela	William Ospina	Colòmbia
XVII	2011	Blanco nocturno	Ricardo Piglia	Argentina
XVIII	2013	Simone	Eduardo Lalo	Puerto Rico
XIX	2015	Tríptico de la infamia	Pablo Montoya	Colòmbia
-	2016-18	Suspès per la crisi política a Veneçuela^[3]^[4]
XX	2020	El país del diablo	Perla Suez	Argentina