Concurs Sonzogno
El Concurs Sonzogno va ser creat l'any 1983 per l'editorial musical Sonzogno Editore per premiar una òpera d'un sol acte, obert a tots els joves compositors italians que encara no havien fet representar una de les seves obres. Les tres millors produccions eren seleccionades per un jurat compost per cinc importants músics i crítics italians.[1] El concurs va comptar amb quatre convocatòries fetes els anys 1893, 1889, 1892 i 1903.[2][3][4]
| Tipus | Concurs  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 1883 - 1903 | ||
| Tema | òpera | ||
| Localització | Milà (Itàlia) | ||
| Estat | Itàlia | ||
Sens dubte és l'edició de 1889 la que va atraure més atenció. És l'any en què el concurs va passar a la història per la clara victòria de Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni i el descobriment d'un nou talent de l'òpera[4] amb el que començava el Verisme.[5] En aquella edició es van examinar setanta-tres treballs (en el sisè lloc es va classificar Umberto Giordano amb Marina) i després de Cavalleria es van classificar el drama líric Labilia de Nicola Spinelli i Rudello, un altre drama compost per Vincenzo Ferroni. Les dues obres van aconseguir un cert èxit en els anys immediats i posteriors, però després van acabar en l'oblit sense que hi hagués gens d'interès real.
En l'edició de 1892 va guanyar Festa a Marina de Gellio Benvenuto Coronaro.[2]
El 1903 es va fer la quarta convocatòria del concurs presidit per Engelbert Humperdinck i dotat amb 50.000 lliures,[6] que es va atorgar per unanimitat a La cabrera de Gabriel Dupont.[7] Els altres guanyadors varen ser Franco da Venezia amb Il Domino Azurro i Lorenzo Filiasi amb Manuel Menéndez.[8]
Referències modifica
- ↑ «Cavalleria Rusticana». Note di Classica. Arxivat de l'original el 30 de juny 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Padoan, Maurizio. Affetti musicali: studi in onore di Sergio Martinotti. Vita e Pensiero, 2005, p. 346–. ISBN 978-88-343-1216-2.
- ↑ «Giuseppe Verdi. Concorso Sonzogno». Vissidartepuccini. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2019. [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ 4,0 4,1 Ricci, Simone. «Sonzogno 1889: Labilia e Rudello, le opere surclassate da Mascagni». Operalibera. Arxivat de l'original el 8 de maig 2016. [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ «Història de Sonzogno». Sonzogno. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ «Crònica des de Roma». La Correspondencia de España. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Morini, Mario; Nandi Ostali; Piero Ostali. Casa musicale Sonzogno: cronologie, saggi, testimonianze. Casa musicale Sonzogno, 1995.
- ↑ Musica E Musicisti. Ricordi., 1904.