Premis Oscar de 1952
Els Premis Oscar de 1952 (en anglès: 25th Academy Awards) foren presentats el 19 de març de 1953 en una cerimònia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles i al NBC International Theatre de Nova York.
| ||||
| Tipus | cerimònia dels Oscars  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 19 març 1953 | |||
| Número d'edició | 25 (1952 ) | |||
← 1951
1953 → | ||||
| Localització | Pantages Theatre (Califòrnia) Majestic Theatre (Nova York) | |||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
| Presentador | Bob Hope Conrad Nagel Fredric March | |||
| Transmès per | ||||
| Lloc web | oscars.org… | |||
 | ||||
La cerimònia fou presentada per l'actor Bob Hope (Los Angeles) i Fredric March (Nova York) amb Conrad Nagel com a mestre de cerimònies. Hi foren presents 2800 convidats, entre ells el governador Earl Warren i l'alcalde Fletcher Bowron.[1]
Curiositats modifica
Aquesta fou la primera cerimònia dels Premis Oscar que fou televisada completament, i la primera a tenir dues celebracions simultànies, una a Los Angeles i una altra a Nova York.[2]
La pel·lícula amb més nominacions de la nit foren Sol davant el perill de Fred Zinnemann, Moulin Rouge de John Huston i The Quiet Man de John Ford, amb 7 nominacions cada una. Ara bé, cap d'elles guanyà el premi de Millor pel·lícula, que recaigué en L'espectacle més gran del món de Cecil B. DeMille, considerada una de les pitjors pel·lícules en rebre aquest guardó.[3][4] John Ford aconseguí el guardó de millor director, el quart, convertint-lo amb el director amb més premis.
La victòria de Shirley Booth com a millor actriu la converteix en l'última actriu nascuda al segle xix en aconseguir aquest guardó, un guardó que acceptà des de Nova York. El pintor català Antoni Clavé rebé dues nominacions pel disseny dels decorats i vestuari d'El fabulós Andersen, convertint-se aen el primer català a rebre una nominació als Oscar.
The Bad and the Beautiful de Vincente Minnelli aconseguí cinc guardons, convertint-se en la pel·lícula més premiada de la història sense aconseguir la nominació a millor pel·lícula, i comparteix el rècord de més premis sense estar nominada a millor pel·lícula en una nit juntament amb El lladre de Bagdad (1940), que aquella nit aconseguí 3 guardons.
Des de la introducció dels premis a millor actor i actriu secundària l'any 1936, els guardons de millor pel·lícula, director i les quatre categories d'actors anaren a parar a sis pel·lícules diferents, un fet que només ha passat tres vegades més les edicions de 1956, 2005 i 2012.
Premis modifica
.jpg)
Oscar Honorífic modifica
- Harold Lloyd - per ser un mestre comediant i bon ciutadà. [estatueta]
- Merian C. Cooper - per les seves nombroses innovacions i contribucions a l'art del cinema. [estatueta]
- Bob Hope - per la seva contribució a la rialla del món, el seu servei a la indústria cinematogràfica, i la seva dedicació a la premissa d'Amèrica. [estatueta]
- George Alfred Mitchell - pel disseny i el desenvolupament de la càmera que porta el seu nom i per la seva presència dominant en el camp de la cinematografia. [estatueta]
- Joseph M. Schenck - per molts i distingits serveis a la indústria cinematogràfica. [estatueta]
- Jocs prohibits de René Clement (França) - votat per la Junta de Governadors com la pel·lícula en llengua estrangera més destacada als Estats Units el 1952. [estatueta. Premi Especial]
Premi Irving G. Thalberg modifica
Presentadors modifica
| Nom | Paper |
|---|---|
| Ronald Reagan | Presentador del 25è Aniversari dels Premis |
| Charles Brackett (president AMPAS) | Benvinguda |
| Ginger Rogers | millor vestuari |
| Jean Hersholt | millor documentals |
| Frank Capra | millor muntatge |
| Joan Fontaine James Stewart |
millor direcció artística |
| Claire Trevor | millor so |
| Ray Milland Jane Wyman |
millor curtmetratges |
| Teresa Wright | millor fotografia |
| Walt Disney | millor música i cançó |
| Charles Brackett Olivia de Havilland |
millor director |
| Dore Schary | millor guió original, adaptat i història |
| Greer Garson | millor actor secundari |
| Edmund Gwenn | millor actriu secundària |
| Janet Gaynor | millor actor |
| Fredric March | millor actriu |
| Mary Pickford | millor pel·lícula |
| Luise Rainer | Premi Honorífic a la millor pel·lícula de parla no anglesa |
| Loretta Young | millors efectes especials |
| Anne Baxter | Premis Científics i Tècnics |
Actuacions modifica
| Nom | Paper | |
|---|---|---|
| Adolph Deutsch | Arranjador musical Conductor |
orquestra |
| Celeste Holm | cantant | "Thumbelina" de El fabulós Andersen |
| Billy Daniels | cantant | "Because You're Mine" de Because You're Mine |
| Peggy Lee Johnny Mercer |
cantants | "Zing a Little Zong" de Just for You |
| Tex Ritter | cantant | "Do Not Forsake Me, Oh My Darlin'" de Sol davant el perill |
| Bob Hope Marilyn Maxwell |
cantants | "Am I in Love?" de Son of Paleface |
Múltiples nominacions i premis modifica
|
Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:
|
Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:
|
Notes modifica
- ↑ Movie 'Oscar' won by 'GREATEST SHOW'
- ↑ Bacon, James «TV Will Carry Film Awards Show Tonight». The Fresno Bee. Associated Press, 19-03-1953.
- ↑ «'Chicago' and 'Oliver!' Among "Worst" Oscar Winners». Imdb.com. Arxivat de l'original el 2017-05-23. [Consulta: 28 juliol 2012].
- ↑ «The worst Oscar winners! - Rediff.com movies». In.rediff.com, 01-03-2005. [Consulta: 28 juliol 2012].
Enllaços externs modifica
- (anglès) Academy Awards Database
- (anglès) IMDB