Presó permanent revisable

La presó permanent revisable és la màxima pena privativa de llibertat del Codi Penal espanyol. Aquest tipus de condemna va aparèixer en la legislació l'any 2015 a causa de l'alarma social que van ocasionar diversos fets en la societat espanyola. Va ser aprovada al Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015, com a part de la Llei de Seguretat Ciutadana, amb l'únic suport del Partit Popular i en el context del Pacte antigihadista. Va entrar en vigor el dia 31 del mateix mes.[1]

DescripcióModifica

Es un tipus de mesura excepcional caracteritzada per la seva duració i la revisió que es realitza en transcórrer un període de la condemna. Segons la llei orgànica 1/2015,[2] de 30 de març aquesta mesura privativa de llibertat es podrà aplicar en els supòsits que presentin una extrema gravetat, com són:

  • Assassinats especialment greus.
  • Víctimes menors de 16 anys o una persona que presenti vulnerabilitat.
  • Actes contra la llibertat sexual.
  • Homicidi del cap de l'estat o l'hereu.
  • Homicidi de caps d'estat estrangers.
  • Genocidi o crims de lesa humanitat.

Revisió de la condemnaModifica

Han de concórrer una sèrie de condicions per a la realització de la revisió, com són: haver complert 25 anys de condemna o entre 28 i 35 en casos de terrorisme o organització criminal, estar en tercer grau de règim penitenciari i presentar un pronòstic positiu de reinserció social.

Aquesta revisió serà realitzada per un jutge i conclourà amb una de les dues següents possibilitats.

  1. Suspensió de la condemna, concedint un període de llibertat vigilada
  2. No suspensió de la condemna, en aquest cas el penat continuarà en el centre penitenciari fins a la propera revisió al cap de 2 anys com màxim.

Però en el cas de terrorisme s'han de complir unes característiques complementaries, aquestes es troben en l'article 92 del Codi Penal:[3] Mostrar signes d'abandonament de les activitats terroristes, col·laboració activa amb les autoritats per impedir la comissió de delictes per part de la banda u organització i l'acreditació mitjançant informes d'abandonament de l'organització i de l'acció.

CritiquesModifica

Indeterminació de la condemnaModifica

Aquesta indeterminació va lligada amb la vulneració del principi de legalitat, ja que no s'estableix un període fix de condemna. Però en l'àmbit tant espanyol com europeu es legal aquest tipus de condemnes degut al caràcter revisable, com estableix el Tribunal Europeu de Drets Humans en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea amb l'aplicació del article 3.1 " Tota persona te dret a la seva integritat física i psíquica"[4] i l'ideal del dret a l'esperança.

Afectació a la dignitat humanaModifica

Aquesta critica s'enfoca en que l'objectiu d'aquest tipus de penes no es la rehabilitació del subjecte, vulnerant l'article 25.2 de la Constitució Espanyola.

"Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condemnat a pena de presó que estigues complint la mateixa gaudirà dels drets fonamentals d'aquest Capítol, a excepció dels que es trobin expressament limitats pel contingut del pronunciament condemnatori, el sentit de la pena i la llei penitenciaria. En tot cas, tindrà dret a un treball remunerat i als beneficis corresponents de la Seguretat Social, així com l'accés a la cultura i el desenvolupament integral de la seva personalitat".[5]

Suport socialModifica

Miró Llinares (maig-juny 2019) argumentà que la suposada demanda social era fàcilment manipulable en els instruments de mesuratge i que a més no hi ha evidències científiques rigoroses que donen suport que hi hagi realment un posicionament majoritari de la societat a favor. Així, posava en dubte els estudis d'opinió fets.[6]

Situació actualModifica

L'octubre de 2017 en un Ple del Congrés dels Diputats es feren els primers passos, amb suport de PNB, el PSOE i Unidos Podemos, com d'altres partits minoritaris com Compromís o Bildu, per tal de derogar la presó permanent revisable.[7][8]

El març de 2018 el PP tornà a portar el debat de la presó permanent revisable al Congrés dels Diputats[9] per ampliar el catàleg de delictes als que es pugui aplicar aquesta condemna i evitar també la seva derogació, essent tombada aquesta proposta i mantenint el procés iniciat per part de l'oposició.

ReferènciesModifica

  1. «El Congreso aprueba la prisión permanente revisable con el único apoyo del Partido Popular - RTVE.es» (en castellà). RTVE.es, 26-03-2015.
  2. «Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo». Boletín Oficial del Estado, 31-03-2015.
  3. «BOE.es - Documento consolidado BOE-A-1995-25444», 23-05-1996. [Consulta: 2 maig 2018].
  4. «CARTA DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES DE LA UNIÓN EUROPEA (Estrasburgo, 12 de diciembre de 2007) - Fundación ACCIÓN PRO DERECHOS HUMANOS (www.derechoshumanos.net)». [Consulta: 2 maig 2018].
  5. «BOE.es - Documento consolidado BOE-A-1978-31229» (en castellà). [Consulta: 2 maig 2018].
  6. Miró Llinares, Fernando «La demanda social de la prisión permanente revisable: ¿Premisa fundada? ¿Argumento irrelevante? ¿Razón suficiente? (1)». LA LEY Penal, 138, maig-juny 2019. ISSN: 2254-903X.
  7. «Campaña para que no se derogue la prisión permanente revisable». telecinco.
  8. «El Congreso suprime la prisión permanente revisable» (en castellà). ELMUNDO.
  9. Alberola, Miquel «El PP devuelve al Congreso el debate sobre la prisión permanente revisable» (en castellà). EL PAÍS, 11-01-2018.

Vegeu tambéModifica