Presa de Squillace

una de les batalles de la Guerra de Sicília

La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília

Infotaula de conflicte militarPresa de Squillace
Guerra de Sicília
Presa de Squillace (Mediterrani central)
Presa de Squillace
Presa de Squillace
Presa de Squillace
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
DataJuliol a setembre de 1297
Coordenades38° 47′ 00″ N, 16° 31′ 00″ E / 38.78333°N,16.51667°E / 38.78333; 16.51667
LlocSquillace
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria siciliana
Bàndols
Regne de Nàpols Regne de Nàpols Regne de Sicília Regne de Sicília
Comandants
Regne de Nàpols Giovanni Monforte Regne de Sicília Roger de Llúria
Regne de Sicília Blasco d'Alagó el vell

Antecedents modifica

El 1295 la pau d'Anagni entre el Regne de França, els Valois, el Regne de Nàpols i la Corona d'Aragó va posar fi provisional a la lluita, renunciant a Sicília i Calàbria i el retorn del regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca, mentre que Carles I de Valois ratificava la seva renúncia a la investidura Papal dels regnes catalans i el Papa com a desgreuge cedia la investidura de les illes de Còrsega i Sardenya, sota domini efectiu de les repúbliques de Gènova i Pisa però de les que el Papa tenia l'alta senyoria feudal al rei català.

A l'illa de Sicília el retorn als angevins va ser molt mal vist i es van preparar per oposar-se. Ischia va ser el primer territori que els catalans van retornar. El Parlament sicilià es va reunir a Catania el 15 de gener de 1296 i va rebutjar el lliurament del país a Carles II d'Anjou; el rei Jaume II fou declarat sense dret al regne i en virtut del testament del seu pare que l'obligava a cedir-lo a son germà, que fou proclamat Frederic II de Sicília el 25 de març de 1296, coronat a Palerm.

Carles va reaccionar a la coronació de Frederic, que va donar el càrrec de virrei i de capità general Guillem Galceran de Cartellà i declarant-li la guerra a i preparant una invasió de Sicília amb el suport de Jaume el Just. A continuació, els sicilians van envair territori napolità, assetjant Siracusa, que va resistir, però van conquerir Catania, Messina i Reggio

La presa de Squillace modifica

Després de dos mesos de setge[1] Giovanni Monforte, el comte de Squillace va poder fugir, i el castell fou pres.

Conseqüències modifica

Les disensions entre Guillem Galceran de Cartellà i Roger de Llúria es van fer insalvables i Roger va passar a Calàbria, i els castells que Roger de Llúria posseïa a l'illa,[2] encerclats i vençuts. Roger de Llúria intentà aixecar Calàbria contra Frederic però va fracassar en ser derrotat pel governador Blasco d'Alagó el vell a la batalla de Catanzaro.

Referències modifica

  1. (italià) Guido Rhodio, Squillace e il comprensorio dagli svevi al tracollo della feudalità: Spigolature storiche [1] Arxivat 2014-03-18 a Wayback Machine.
  2. Guillem Galceran de Cartellà (1230-1306). El comte "desperta ferro" [2] Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.