Obre el menú principal


El President del Consell de la Unió Europea és el títol amb el qual es denomina el president rotatiu del Consell de la Unió Europea.

Infotaula de càrrec políticPresident del Consell de la Unió Europea
Tipus presidential term Tradueix
Titular President del Consell de la Unió Europea
Jurisdicció Unió Europea
Mandat 0,5 anys
Creació 1958
Lloc web http://www.consilium.europa.eu/en/council-eu/presidency-council-eu/
Modifica les dades a Wikidata

La seva principal responsabilitat és la d'organitzar i presidir totes les reunions del Consell de la Unió Europea, i és de vital importància a l'hora de resoldre les dificultats polítiques de negociació entre els estats membres.

La presidència d'aquest consell ha tingut un caràcter rotatori des dels inicis del procés d'integració l'any 1952 amb l'entrada en vigor del Tractat de París. El càrrec de President del Consell de la Unió Europea recau en el Ministre d'Afers Exteriors de cada estat membre. De forma separada existeix també el Consell Europeu, que es reuneix en cimeres europees al voltant de quatre vegades l'any. La tasca com a President de l'assemblea del Consell Europeu és realitzada pel cap de govern o cap d'Estat de l'Estat membre que exerceixi la Presidència. El President és el principal responsable de preparar i presidir les reunions del Consell, i no té poders executius.

Presidències rotatòriesModifica

1958 a 2006Modifica

El Consell de la Unió Europea és presidida per un període de sis mesos per cada estat membre de la Unió Europea (UE), al seu torn, d'acord amb una llista preestablerta tret que el Consell prengui una nova decisió.

Anys Semestre Estat membre
de la Presidència
Ministre responsable
1958 gener-juny   Bèlgica Victor Larock
juliol-desembre   Alemanya Siegfried Balke
1959 gener-juny   França Maurice Couve de Murville
juliol-desembre   Itàlia Giuseppe Pella
1960 gener-juny   Luxemburg Eugène Schaus
juliol-desembre   Països Baixos Joseph Luns
1961 gener-juny   Bèlgica Paul-Henri Spaak
juliol-desembre   Alemanya Gerhard Schröder
1962 gener-juny   França Maurice Couve de Murville
juliol-desembre   Itàlia Emilio Colombo
1963 gener-juny   Luxemburg Eugène Schaus
juliol-desembre   Països Baixos Joseph Luns
1964 gener-juny   Bèlgica Hendrik Fayat
juliol-desembre   Alemanya Gerhard Schröder
1965 gener-juny   França Maurice Couve de Murville
juliol-desembre   Itàlia Amintore Fanfani
1966 gener-juny   Luxemburg Pierre Werner
juliol-desembre   Països Baixos Barend Biesheuvel
1967 gener-juny   Bèlgica Renaat Van Elslande
juliol-desembre   Alemanya Willy Brandt
1968 gener-juny   França Maurice Couve de Murville
juliol-desembre   Itàlia Giuseppe Medici
1969 gener-juny   Luxemburg Pierre Grégoire
juliol-desembre   Països Baixos Joseph Luns
1970 gener-juny   Bèlgica Pierre Harmel
juliol-desembre   Alemanya Walter Scheel
1971 gener-juny   França Maurice Schumann
juliol-desembre   Itàlia Aldo Moro
1972 gener-juny   Luxemburg Gaston Thorn
juliol-desembre   Països Baixos Norbert Schmelzer
1973 gener-juny   Bèlgica Pierre Harmel
juliol-desembre   Dinamarca Ivar Nørgaard
1974 gener-juny   Alemanya Walter Scheel
juliol-desembre   França Jean Sauvagnargues
1975 gener-juny   Irlanda Garret FitzGerald
juliol-desembre   Itàlia Mariano Rumor
1976 gener-juny   Luxemburg Gaston Thorn
juliol-desembre   Països Baixos Max van der Stoel
1977 gener-juny   Regne Unit Anthony Crosland
a la seva mort David Owen
juliol-desembre   Bèlgica Henri Simonet
1978 gener-juny   Dinamarca Knud Børge Andersen
juliol-desembre   Alemanya Hans-Dietrich Genscher
1979 gener-juny   França Jean François-Poncet
juliol-desembre   Irlanda Michael O'Kennedy
1980 gener-juny   Itàlia Attilio Ruffini
juliol-desembre   Luxemburg Colette Flesch
1981 gener-juny   Països Baixos Chris van der Klaauw
juliol-desembre   Regne Unit Peter Carington
1982 gener-juny   Bèlgica Léo Tindemans
juliol-desembre   Dinamarca Uffe Ellemann-Jensen
1983 gener-juny   Alemanya Hans-Dietrich Genscher
juliol-desembre   Grècia Grigórios Varfis
1984 gener-juny   França Roland Dumas
juliol-desembre   Irlanda Peter Barry
1985 gener-juny   Itàlia Giulio Andreotti
juliol-desembre   Luxemburg Jacques Poos
1986 gener-juny   Països Baixos Hans van den Broek
juliol-desembre   Regne Unit Geoffrey Howe
1987 gener-juny   Bèlgica Léo Tindemans
juliol-desembre   Dinamarca Uffe Ellemann-Jensen
1988 gener-juny   Alemanya Hans-Dietrich Genscher
juliol-desembre   Grècia Theódoros Pàngalos
1989 gener-juny   Espanya Francisco Fernández Ordóñez
juliol-desembre   França Roland Dumas
1990 gener-juny   Irlanda Gerard Collins
juliol-desembre   Itàlia Gianni De Michelis
1991 gener-juny   Luxemburg Jacques Poos
juliol-desembre   Països Baixos Hans van den Broek
1992 gener-juny   Portugal João de Deus Pinheiro
juliol-desembre   Regne Unit Douglas Hurd
1993 gener-juny   Dinamarca Poul Nyrup Rasmussen
juliol-desembre   Bèlgica Willy Claes
1994 gener-juny   Grècia Károlos Papoúlias
juliol-desembre   Alemanya Klaus Kinkel
1995 gener-juny   França Alain Juppé
juliol-desembre   Espanya Javier Solana
1996 gener-juny   Itàlia Lamberto Dini
juliol-desembre   Irlanda Dick Spring
1997 gener-juny   Països Baixos Hans van Mierlo
juliol-desembre   Luxemburg Jacques Poos
1998 Gener-juny   Regne Unit Robin Cook
juliol-desembre   Àustria Wolfgang Schüssel
1999 gener-juny   Alemanya Joschka Fischer
Juliol-desembre   Finlàndia [1] Tarja Halonen
2000 gener-juny   Portugal Jaime Gama
juliol-desembre   França Hubert Védrine
2001 gener-juny   Suècia Anna Lindh
juliol-desembre   Bèlgica [2] Louis Michel
2002 gener-juny   Espanya Josep Piqué
juliol-desembre   Dinamarca Per Stig Møller
2003 gener-juny   Grècia [3] Georges Papandréou
juliol-desembre   Itàlia Franco Frattini
2004 gener-juny   Irlanda [4] Brian Cowen
juliol-desembre   Països Baixos Ben Bot
2005 gener-juny   Luxemburg [5] [6] Jean Asselborn
juliol-desembre   Regne Unit [7] Jack Straw i Douglas Alexander
2006 gener-juny   Àustria [8] Ursula Plassnik
juliol-desembre   Finlàndia1 [9] Erkki Tuomioja

1Alemanya havia de succeir Àustria en la presidència rotatòria entre juliol-desembre de 2006, però l'adveniment de les eleccions generals en aquest poríode feu que Finlàndia, el següent de la llista, prengués el seu lloc.

A partir de 2006Modifica

Per fer front a l'entrada d'un nombre gran de països en el si de la Unió Europea a partir del semestre gener-juny de 2007 s'utilitza el sistema de "Triple presidència", en la qual els successius presidents han de treballar conjuntament per un període d'un any i mig a partir d'uns objectius comuns.

Tripleta Any Estat membre
de la Presidència
Ministre responsable
T1 2007   Alemanya [10] Frank-Walter Steinmeier
  Portugal [11] Luís Amado
2008   Eslovènia [12] Dimitrij Rupel
T2 2008   França [13] Bernard Kouchner
2009   República Txeca [14] Karel Schwarzenberg (1 de gener-9 de maig)
Jan Kohout (9 de maig-30 de juny)
  Suècia [15] Cecilia Malmström
T3 2010   Espanya [16] Miguel Ángel Moratinos
  Bèlgica [17] Steven Vanackere
2011   Hongria [18] János Martonyi
T4   Polònia [19] Radosław Sikorski
2012   Dinamarca [20] Nicolai Wammen
  Xipre [21] Erato Kozakou-Markoullis
T5 2013   Irlanda [22] Eamon Gilmore
  Lituània [23] Linas Antanas Linkevičius
2014   Grècia [24] Evàngelos Venizelos
T6   Itàlia [25] Federica Mogherini (1 de juliol-31 d'octubre)
Paolo Gentiloni (31 d'octubre-31 de desembre)
2015   Letònia [26] Edgars Rinkēvičs
  Luxemburg [27] Jean Asselborn
T7 2016   Països Baixos [28] Bert Koenders
  Eslovàquia [29] Miroslav Lajčák
2017   Malta [30] George Vella
T8   Estònia [31] Jüri Ratas
2018   Bulgària [32] Boiko Boríssov
  Àustria [33] Sebastian Kurz
T9 2019   Romania
  Finlàndia
2020   Croàcia

Enllaços externsModifica