President d'Alemanya
El President d'Alemanya (en alemany: Bundespräsident) és el cap d'estat d'Alemanya. La Llei Fonamental atorga a la presidència uns poders d'un caràcter fonamentalment representatiu perquè per a prevenir els problemes que es van donar durant la República de Weimar no té capacitat de maniobra en el procés d'elecció del canceller ni pot dictar decrets d'urgència.
Titular | Frank-Walter Steinmeier des del 19 de març de 2017 | ||||
---|---|---|---|---|---|
Tractament | Sr. President i Excel·lència | ||||
Residència | Palau de Bellevue, Berlín | ||||
Jurisdicció | Alemanya i Alemanya Occidental | ||||
Institució | Alemanya | ||||
Estat | Alemanya | ||||
Mandat | 5 anys, renovable un cop | ||||
Creació | 11 de febrer del 1919 (República de Weimar) 12 de setembre de 1949 (República Federal) | ||||
Primer titular | Friedrich Ebert (República de Weimar) Theodor Heuss (República Federal) | ||||
Precedit per | Joachim Gauck | ||||
Suplent | president del Bundesrat | ||||
Lloc web | bundespraesident.de |
Des del 1945, el president és elegit per l'Assemblea federal, un òrgan polític que només es constitueix per a aquest encàrrec.
Poder i funcions
modificaLa Llei Fonamental confereix a la presidència uns poders fonamentalment representatiu per prevenir els problemes que es van donar durant la República de Weimar. Quan s'ha d'escollir el canceller federal, el President pot proposar un candidat, però no és vinculant per al parlament. Qualsevol acte oficial del President requereix el vistiplau del Govern Federal i (a diferència del President del Reich durant la República de Weimar) no pot promulgar decrets d'emergència.
D'acord amb la Llei Fonamental, el President Federal és el representant de tot l'Estat i, per tant, ha de suspendre la seva militància si pertany a algun partit (cosa que ha passat amb tots els Presidents Federals fins a l'actualitat).
El President Federal és l'encarregat de signar les lleis perquè puguin ser publicades en el Bundesgesetzblatt (Butlletí Oficial de l'Estat) i entrin en vigor. Pot negar-se a signar una llei si dubta de la seva constitucionalitat, però, en aquest cas, els altres òrgans constitucionals (Bundestag, Bundesrat i Govern Federal) podrien apel·lar al Tribunal Constitucional perquè es pronunciés en el cas. Si el Tribunal Constitucional decidís la constitucionalitat de la llei, el President Federal hauria de signar o dimitir. Des de 1949, el President Federal només s'ha negat cinc vegades a signar una llei, i en cap d'aquests casos es va apel·lar el Tribunal Constitucional.
Només en algunes situacions concretes d'excepció el President Federal té competències polítiques autèntiques. Pot dissoldre el Parlament Federal (Bundestag) en dos casos:
- Si en l'elecció del Canceller Federal cap candidat aconsegueix la majoria absoluta després de tres votacions, el President Federal pot decidir entre nomenar al candidat més votat perquè formi un govern en minoria, o dissoldre el Bundestag i convocar eleccions noves (art. 63 GG). No obstant això, des de 1949 mai s'ha donat aquest cas.
- Si el Canceller afronta una moció de confiança i la perd (art. 68 GG). Fins a l'actualitat, això ha passat tres vegades (1972, 1983, 2005), sempre provocades pel Govern Federal per forçar intencionadament eleccions anticipades, ja que el sistema parlamentari alemany no preveu cap altra forma per dissoldre el Bundestag.
Llista de presidents d'Alemanya
modificaNo. | President | Títol | Inici | Fi | Partit | |
---|---|---|---|---|---|---|
1. | Friedrich Ebert (1871-1925) |
Reichspräsident | 11 de febrer de 1919 | 28 de febrer de 1925 | SPD | |
- | Hans Luther (Interí) (1879-1962) |
Acting Reichspräsident | 28 de febrer de 1925 | 12 de març de 1925 | DVP | |
- | Walter Simons (Interí) (1861-1937) |
Acting Reichspräsident | 12 de març de 1925 | 12 de maig de 1925 | (cap) | |
2. | Paul von Hindenburg (1847-1934) |
Reichspräsident | 12 de maig de 1925 | 2 d'agost de 1934 | (cap) | |
3. | Adolf Hitler (1889-1945) |
Führer und Reichskanzler | 2 d'agost de 1934 | 30 d'abril de 1945 | NSDAP | |
4. | Karl Dönitz (1891-1980) |
Reichspräsident | 30 d'abril de 1945 | 23 de maig de 1945 | NSDAP |
Caps d'Estat de la República Democràtica Alemanya (1949-1990)
modificaNo. | President | Títol | Inici | Fi | Partit | |
---|---|---|---|---|---|---|
- | Johannes Dieckmann (Interí) (1893-1969) |
President de la Cambra del Poble | 7 d'octubre de 1949 | 11 d'octubre de 1949 | LDPD | |
1. | Wilhelm Pieck (1876-1960) |
President de l'Estat | 11 d'octubre de 1949 | 7 de setembre de 1960 | SED | |
- | Johannes Dieckmann (Interí) (1893-1969) |
President de la Cambra del Poble | 7 de setembre de 1960 | 12 de setembre de 1960 | LDPD | |
2. | Walter Ulbricht (1893-1973) |
President del Consell d'Estat | 12 de setembre de 1960 | 1 d'agost de 1973 | SED | |
- | Friedrich Ebert (Interí) (1894-1979) |
Vicepresident del Consell d'Estat | 1 d'agost de 1973 | 3 d'octubre de 1973 | SED | |
3. | Willi Stoph (1914-1999) |
President del Consell d'Estat | 3 d'octubre de 1973 | 29 d'octubre de 1976 | SED | |
4. | Erich Honecker (1912-1994) |
President del Consell d'Estat | 29 d'octubre de 1976 | 24 d'octubre de 1989 | SED | |
5. | Egon Krenz (*1937) |
President del Consell d'Estat | 24 d'octubre de 1989 | 6 de desembre de 1989 | SED | |
6. | Manfred Gerlach (1928-2011) |
President del Consell d'Estat | 6 de desembre de 1989 | 5 d'abril de 1990 | LDPD | |
7. | Sabine Bergmann-Pohl (*1946) |
Presidenta de la Cambra del Poble | 5 d'abril de 1990 | 2 d'octubre de 1990 | CDU |
Presidents de la República Federal Alemanya (des de 1949)
modificaSímbols
modifica-
Estendard Presidencial 1921-1926
-
Estendard Presidencial 1926-1928
-
Estendard Presidencial 1928-1933
-
Estendard Presidencial 1933-1935
-
Estendard d'Adolf Hitler
-
Estendard del president actual
-
Estendard del President d'Alemanya Oriental
-
Bandera del President del Consell d'Estat d'Alemanya Oriental
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Presentà la dimissió i fou substituït pel president del Bundesrat.
- ↑ Assumí el càrrec de forma interina després de la dimissió de Köhler, ostentarà el càrrec fins que l'Assemblea federal elegeixi un nou president.
- ↑ Assumí el càrrec de forma interina després de la dimissió de Wulff, ostentarà el càrrec fins que l'Assemblea federal elegeixi un nou president.