Obre el menú principal


El President del Consell Reial de Castella va ser la segona màxima autoritat de la corona de Castella, i després d'Espanya, amb la supressió del Consell d'Aragó, després del rei durant l'antic règim. La seva figura va mantenir-se mentre va durar el sistema de consells, el poder dels quals va anar en detriment a partir de la reforma del funcionament del govern amb l'entrada dels Borbons al tron. El consell i la figura del seu president va ser suprimit el 1834.

Infotaula de càrrec políticPresident del Consell de Castella
Jurisdicció Corona de Castella
Modifica les dades a Wikidata

FuncionsModifica

La presidència del consell va ser el càrrec de més rellevància política i administrativa de la monarquia després del mateix monarca,[1] no en va era anomenat el «segon personatge del Regne després del rei». Estava al cas de tots els negocis de la justicia i del govern de la monarquia,[2] i era l'encarregat del vetllar pel bon funcionament dels càrrecs i que s'observessin les lleis del regne.[3] Com a representant immediat del rei, exercia com a Capità General de la Justícia del regne, amb les funcions de magistrat suprem després de la persona del monarca, exercia un poder efectiu en el sistema legal, amb una gran influència tant en l'ordre civil com l'eclesiàstic,[4] capaç de decidir sobre l'execució de sentències, desterraments o empresonaments. D'altra banda, com a màxima autoritat també rebia les notícies directes de tot el que passava a la monarquia, a més d'intervenir-hi; havia d'ésser obeït amb la mateixa puntualitat que el rei;[2] podia manar, a més, a la resta de ministres, alcaldes de casa i cort, cancelleries i audiències.[3] A causa del prestigi i la influència del càrrec, en moltes ocasions es va haver de valer de formes solemnes i misterioses per mantenir el prestigi de la presidència.[2]

A nivell intern, evidentment dirigia el govern ordinari del Consell de Castella, i des de 1707 també el de l'Aragó, com a vicari dels poders del sobirà. A més, havia de vetllar pel bon funcionament de l'organisme, presidia les sessions del consell en Ple o bé en Sales, i el president tenia la facultat per assistir a les sessions de qualsevol sala a la seva conveniència.[3] Era també president de multitud de comissions i juntes integrades per ministres d'altres consells. Des d'allà, el president tenia la facultat de proposar al monarca el que convenia dur a terme i les decisions sobre el nomenament de càrrecs, fossin eclesiàstics o civils, entre altres feines, de les quals depenia el bon funcionament de la institució. Una altra atribució era la publicació dels reials decrets i ordres, remesos a través d'una via reservada del Secretari de Gràcia i Justícia. Finalment, tenia facultat de convocar de forma extraordinària el Ple de la Cambra i qualsevol de la Juntes que presidís en aquell moment.[5]

El president era el ministre del rei més destacat durant la celebració de les Corts, perquè el monarca només assistia als actes solemnes i a la presentació de la proposta règia, al final era le president amb els seus ajudants que s'ocupava de la direcció i conducció de les corts en nom del rei des de la seva convocatòria fins a la seva dissolució, sempre en representació dels interessos de la monarquia: examinava poders dels procuradors, demanava el jurament, resolia qüestions de procediments, dubtes o peticions, a més de tenir capacitat d'imposar sancions disciplinàries, donava llicència als procuradors per les absències; finalment, li corresponia formular a les Corts la proposta règia en segona proposició.[6]

HistòriaModifica

Previ a la formació i estructuració del Consell de Castella, hi va haver una etapa que alguns consideren una primera fase del consell. En aquells moments, era el monarca mateix qui presidia el consell, de fet una mena de cambra consultiva a la corona. L'acta fundacional del consell es data amb l'establiment de les Ordenances de les Corts de Valladolid de 1385, durant el regnat de Joan I de Castella, quan es va formalitzar la creació d'un consell reial que tenia competències i atribucions pròpies. Al cap d'uns anys, aquest nou òrgan va tenir com a figura preeminent al bisbe de Segòvia, Juan de Serrano, si bé encara no ostentava el títol de president.[7][8]

El primer president que figura amb aquest nom és Diego de Anaya y Maldonado el 1402. No obstant això, ordenances posteriors encara no s'estableix definitivament, perquè la presidència és exercida per tot el consell amb el monarca com a president formal, si bé qui exercia com a tal, però sense el nom, era Álvaro de Luna.[8]

Tanmateix, la presidència del consell va suposar una lluita entre els nobles i els clergues i, a més, hi hauria la possibilitat que es realitzessin torns en la presidència segons el grau de poder social i econòmic. El 1480 els Reis Catòlics estableixen unes noves ordenances, convertint el consell en una institució tècnica, deixant de banda les ambicions de la noblesa i el clergat; és a partir d'aquest moment quan els monarques s'arroguen la capacitat de nomenar i revocar aquest càrrec, si bé, òbviament, la presidència va continuar ocupada per personalitats dels estaments privilegiats.[8]

Els Àustries hispànics van servir-se de poder nomenar i revocar, i van reforçar els poders del consell, sempre nomenant una persona de màxima confiança en la seva presidència, sobretot durant els regnats de Carles I i Felip II, a causa de les nombroses absències del regne. Aquesta situació canvia amb els anomenats Àustries menors, durant els regnats dels quals la figura política executora va ser el valido, que van controlar la presidència del consell a lliure albir. Tot i que el president recupera la seva preeminència amb la caiguda del valido de Felip IV, l'aparició de la figura del primer ministre durant el regnat de Carles II va fer que tornés a minvar la seva importància, si bé va arribar-se a un punt en què ambdós càrrecs van unir-se de facto.[8]

La nova dinastia va transformar l'estructura administrativa que va suposar situar al consell de Castella al capdavant de tot el territori peninsular espanyol en suprimir-se el consell d'Aragó. No obstant això, el consell i el seu president tindran cada vegada menys importància en establir-se el govern a través de les secretaries de despatx i la figura del secretari d'Estat. Aquesta situació serà irreversible quan Manuel Godoy assumeixi tots els poders i, sobretot, amb la guerra d'independència que estableix el sistema de juntes. La tornada l'absolutisme amb Ferran VII ja no retorna el seu poder al consell, que es va mantenir fins a 1834, que va ser definitivament suprimit.[9]

Llista de presidentsModifica

Presidents des de la instauració del càrrec:[10][11]

Nom Període Nota
Diego de Anaya y Maldonado 1402 - 1437
Sancho Fernández de Córdoba y Rojas c.1431
Íñigo Manrique de Lara 1476 - 1479
Diego Hurtado de Mendoza y Quiñones 1483 - 1487
Juan de Castilla y Enríquez c.1497
Álvaro de Bragança 1499/1500 - 1503
Juan Rodríguez Daza 1503/1506
Alonso Suárez de Fuente del Salce ?
Juan de Silva 1507 - 1512
Antonio de Rojas Manrique 1514 - 1524
Juan Pardo de Tavera 1524 - 1539
Fernando Niño 1547 - 1552
Antonio de Fonseca 1553 - 1557
Juan de Vega y Enríquez 1557 - 1558
Luis Hurtado de Mendoza 1559-1565
Juan Rodríguez de Figueroa 1565
Diego de Espinosa y Arévalo 1566-1572
Diego de Covarrubias y Leyva 1572 - 1577
Antonio Mauriño de Pazos 1577 - 1586
Francisco Zapata y Cisneros 1583 - 1591
Rodrigo Vázquez de Arce 1591 - 1599
Juan de Zúñiga y Avellaneda 1600 - 1608
Juan Bautista de Acevedo 1608
Pedro Manso de Zúñiga y Sola 1608 - 1610
Juan de Acuña 1610 - 1615
Fernando de Acevedo 1616 - 1621
Francisco de Contreras y Ribera 1621 - 1627
Gabriel Trejo Paniagua 1627 - 1629
Miguel de los Santos de San Pedro 1629 - 1633
Fernando Valdés y Llano 1633 - 1639
Juan Chavés y Mendoza 1640 Interí
Diego de Castejón y Fonseca 1640 - 1643
Juan Chumacero Carrillo y Sotomayor 1643 - 1648
Diego de Arce y Reinoso 1648 Interí
Diego de Riaño y Gamboa 1648 - 1661
García de Haro y Sotomayor 1662 - 1668
Diego Riquelme de Quirós 1668
Diego Sarmiento de Valladares 1668 - 1669
Pedro Núñez de Guzmán 1669 - 1677
Francisco Ramos del Manzano 1677
Juan de la Puente Guevara 1677 -1680
Juan Asensio 1680 - 1684
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal 1684 - 1690
Antonio Ibáñez de la Riva 1690 - 1692
Manuel Arias y Porres 1692 - 1696 Primer cop
Antonio de Argüelles y Valdés 1696 - 1698
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal 1684 - 1690 Segon cop
Manuel Arias y Porres 1699 - 1703 Segon cop
José de Solís y Valderrábano 1703 - 1705
Francisco Ronquillo Briceño 1706 - 1713
Un decret de 10 de novembre de 1713, ideat per Melchor Rafael de Macanaz i Jean Orry, va intentar disminuir la influència de l'organisme i sotmetre al seu control el consell. El decret remodelava l'estructura del vell consell i l'hi atorgava ara cinc presidents, amb igual autoritat:[12]La impossibilitat d'assimilació de la reforma, amb oposició d'alguns consellers, i les intrigues de palau amb l'arribada de la reina Isabel Farnese i el cardenal Giudice, van provocar la destitució dels reformistes i d'acord amb el caos que regnava al consell, es va desfer la nova planta.[13]
Felipe Gil de Taboada 1715
Juan Ramírez de Baquedano 1715 - 1716 Interí
Luis de Mirabal y Espínola 1716 - 1724
Juan de Herrera y Soba 1724 - 1726
Pascual de Villacampa 1725 - 1727
Andrés de Orbe y Larreátegui 1727 - 1733
Gaspar de Molina y Oviedo 1733 - 1744
Nicolás Manrique de Lara 1744 - 1746 Interí
Gaspar Vázquez de Tablada 1746 - 1749
Nicolás Manrique de Lara 1749 Interí per segon cop
Francisco Díaz Santos Bullón 1749 - 1751
Diego de Rojas y Contreras 1751 - 1766
Cristóbal Monsoriu 1759 Interí per absència
Pedro Pablo Abarca de Bolea 1766 - 1783
Manuel Ventura de Figueroa 1783
Miguel María de Nava y Carreño 1783 Interí
Pedro Rodríguez de Campomanes 1783, 1789 - 1791 Interí el 1783
Juan de Silva Pacheco Meneses y Rabata 1791 - 1792
Juan Rico Acedo 1792 - 1795
Felipe Antonio Fernández Vallejo 1795 - 1797
José de Ezpeleta y Veira de Galdeano 1797 - 1798
Gregorio García de la Cuesta 1798 - 1801
José Eustaquio Moreno 1801 - 1803
Juan Francisco de los Heros 1803 - 1805
Arias Antonio Mon y Velarde 1805 Interí
Miguel de Mendinueta y Muzquiz 1805 - 1806 Interí
Juan Manuel de la Isla 1806 - 1807 Interí
Arias Mon y Velarde 1807 - 1808
Pedro Alcántara Álvarez de Toledo 1808 - 1809 Primer cop
Fusió de consells el 1809 per la Junta Suprema Central
El 1810 es restableix la vella planta
José Joaquín Colón de Larreátegui 1810 - 1812
Supressió del Consell el 1812 amb la promulgació de la Constitució de Cadis
Restitució dels consells per Ferran VII
Pedro Alcántara Álvarez de Toledo 1814 - 1823 Segon cop
Ignacio Martínez de Villela 1816 - 1827
Bernardo de Riega y Solaner 1827 - 1830
José María Puig Samper 1830 - 1832
Francisco Javier Castaños 1832 - 1834
Francisco Fernández del Pino 1834
Juan Antonio Inguanzo 1834
Supressió del Consell el 24 de març de 1834.

ReferènciesModifica

  1. Granda, 2011, p. 29.
  2. 2,0 2,1 2,2 Granda, 2011, p. 31.
  3. 3,0 3,1 3,2 Granda, 2011, p. 32.
  4. Granda, 2011, p. 29-30.
  5. Granda, 2011, p. 33.
  6. Granda, 2011, p. 35.
  7. Pérez Garzón, 2014, p. 424.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Pérez Garzón, 2014, p. 425.
  9. Pérez Garzón, 2014, p. 426.
  10. López Gómez, Ángela «Los presidentes y gobernadores del Consejo Supremo de Castilla» (en castellà). Hidalguía, 36, 1988, pàg. 673-704.
  11. Molas Ribalta, Pedro. Institucions i grups socials a l'Edat Moderna (en castellà). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2012, p. 138-139. ISBN 978-84-475-3590-3. 
  12. Fernández Giménez, 1999, p. 549.
  13. Fernández Giménez, 1999, p. 565.

BibliografiaModifica