Presseguer

espècie de planta

El presseguer,[1] bresquiller (País Valencià), albergener, melicotoner (Illes Balears) o mollarerer[2] (Prunus persica (L. Batsch) és un arbre fruiter de fulla caduca, de la categoria de fruita de pinyol (drupa). Al Pla de Lleida, la major part de les varietats floreixen a primers de març, i la collita difereix molt segons les varietats (de juny a octubre). El fruit del presseguer, préssec, bresquilla, alberge, melicotó o mollarer, conté una única i grossa llavor tancada dins una closca dura. Aquesta fruita, de pell envellutada, posseeix una carn groga i blanquinosa, de gust dolç i delicada aroma. Aquests fruits són de curta durada i no admeten llargs períodes de conservació en cambres frigorífiques.[3]

Infotaula d'ésser viuPresseguer
Prunus persica Modifica el valor a Wikidata
Autumn Red peaches.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font depréssec, pinyol de préssec, suc de préssec i oli de préssec Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuAmygdaleae
GènerePrunus
EspèciePrunus persica Modifica el valor a Wikidata
Batsch, 1801
Nomenclatura
BasiònimAmygdalus persica Modifica el valor a Wikidata
Presseguers florits (flor blanca)

OrigenModifica

És un arbre originari de l'Afganistan, la Xina i l'Iran. En particular, va ser a la regió del Nord-oest de la Xina entre la Conca del Tarim i el costat nord de la serralada de Kunlun, on es va cultivar per primer cop.[4] Va ser portat a Occident pels romans que el van prendre com originari de Pèrsia i així el van anomenar "malus persicum" (poma persa).[5][6] Aquesta denominació, «persica» -usada en les seves antigues denominacions genèriques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...) - persisteix en nombrosos noms populars ibèrics -i d'altres països- com, per exemple, Albérchigo (el pèrsic) o bresquilla / fresquilla (per metàtesi de «persquilla»).

TaxonomiaModifica

El gènere fou descrit per Carl von Linné sota la denominació Amygdalus persicus (publicat a Species Plantarum, vol. 1, p. 472 de 1753).[7] Posteriorment fou classificat entre el gènere Prunus per Jonathan S. Stokes (A Botanical Materia Medica vol. 3, p. 100 de 1812).[8]

NectarinesModifica

La nectarina és una variant, per mutació del tipus esport, del presseguer, que no té la pell peluda, però que, tanmateix, pertany a la mateixa espècie.[9] Contràriament a allò que molta gent creu la nectarina no és un encreuament entre préssec i pruna, sinó una varietat espontània de préssec.[10] Sovint, aquesta variant neix del mateix presseguer com un brot mutat que se sol empeltar per crear una nova espècie de conreu. És habitual que els presseguers produeixin de tant en tant alguna nectarina i viceversa. Així com els préssecs, les nectarines poden tenir la carn blanca o groga i adherida al pinyol o solta.

L'època de recol·lecció de la nectarina és durant el mes de maig en l'Hemisferi Nord, encara que es pot trobar als mercats durant tot a l'any ja que es conrea en molts països del món.[11]

La primera referència registrada de les nectarines es remunta al 1616 a Anglaterra, encara que molt probablement ja havien estat cultivades molt anteriorment a l'Àsia Central.[12][13][14]

CultiuModifica

Els presseguers vegeten en una zona força restringida, ja que necessiten unes condicions de fred que les zones subtropicals no satisfan, mentre que, alhora, no són gaire resistents; a l'estiu requereixen temperatures altes perquè la collita maduri. Algunes de les regions productores de préssecs més importants són: Califòrnia, Colorado, Geòrgia dins els Estats Units d'Amèrica i regions limítrofes del Canadà, els països de la conca mediterrània i algunes zones de la Xina.

La majoria dels presseguers que es venen als vivers són varietats cultivades, provinents d'un empelt. Són propensos a una malaltia anomenada enrotllament de la fulla, causada per un fong (Taphrina deformans), que normalment no afecta directament la fruita, encara que redueix la collita, ja que provoca una defoliació parcial de l'arbre. La fruita és molt susceptible a la gomosi, malaltia fúngica causada per la Monilinia fructicola. També existeix el canongí, que es tracta d'una antiga varietat del préssec típica de la localitat de La Canonja, que conté una elevada qualitat gustativa.[15]

PlantacióModifica

 
Préssecs.

L'exposició d'aquesta espècie ha de ser a ple sol i amb bona ventilació. Això permet que l'aire fred circuli durant les nits fredes i mantingui la zona fresca a l'estiu. La millor època per plantar-los és a principis d'hivern, així les arrels tenen temps d'assentar-se per a poder alimentar la brotada primaveral.

RegModifica

Se'ls ha de proporcionar una aportació constant d'aigua, que cal incrementar una mica abans de la collita. Els fruits amb millor gust s'aconsegueixen quan els arbres són regats durant tota l'estació. El reg per degoteig és el mètode més adequat.

FertilitzantModifica

Els presseguers tenen unes altes necessitats de nutrients: requereixen més nitrogen que la majoria dels fruiters. S'hi pot aplicar un adob NPK amb regularitat i una dosi extra de fems a la tardor, després de la recol·lecció.

MalaltiesModifica

El presseguer pateix fàcilment de diverses plagues i malalties. Els paràsits animals més importants són els insectes, els més freqüents dels quals són diversos pugons (àfids), com el pugó marró -Brachycaudus prunicola-, el pugó negre -Brachycaudus persicae-, el pugó verd -Myzus persicae- i el pugó farinós -Hyalopterus amygdali. Dins les cotxinilles (Coccoidea), es troba particularment la cotxinilla blanca (Diaspis pentagona), alguns lepidòpters, com l'arna dels borrons i dels fruits (Anarsia lineatella), l'arna oriental del préssec (Cydia molesta) i els barrinadors del papalló de la fusta. A més, entre els dípters, ataca els préssecs la mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata) i el corc de l'ametller (Scolytus amygdali). Altres adversitats importants són els virus de les plantes (per exemple, el virus de la sharka) i les afeccions pels fongs, els més freqüents dels quals són Taphrina deformans, el corineu, la moniliosi, el xancre de les drupàcies, el mal blanc, el mal del plom parasitari, el marciment del coll per la Phytophthora spp., i el marciment de les arrels per l'Armillaria mellea i la Rosellinia necatrix.

Consells per a una bona collitaModifica

Si es deixen totes les fruites a l'arbre, aquestes seran petites i sense dolçor ni gust. Les fruites s'han d'aclarir quan hagin assolit els 2 cm de diàmetre, normalment dos mesos després de la floració.[16] És important també aportar regs extres en condicions seques.

ReferènciesModifica

  1. Joan Vallès (dir.); Joan Veny; Josep Vigo Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Edicions Universitat Barcelona, 19 setembre 2014, p. 726–. ISBN 978-84-475-3855-3. 
  2. Al Matarranya
  3. Mark Hughlin Haller. Handling, Transportation, Storage, and Marketing of Peaches: A Digest of Recent Contributions to the Knowledge of Physical and Biological Phases of the Subject. U.S. Department of Agriculture, 1952, p. 1–. 
  4. Faust, M.; Timon, B. L.. «Origin and Dissemination of Peach». A: Horticultural Reviews, 2010, p. 331. DOI 10.1002/9780470650585.ch10. ISBN 978-0-470-65058-5. 
  5. Esteban Terreros y Pando (S.I.). Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes y sus correspondientes en las tres lenguas francesa, latina é italiana: Correspondencias. en la imprenta de la Viuda de Ibarra, Hijos y Compañia, 1793, p. 2–. 
  6. Pierre Gibassier; Lucien Guyot Les noms des arbres. (Presses universitaires de France) réédition numérique FeniXX, 1966, p. 50–. ISBN 978-2-7059-0970-3. 
  7. Carl von Linne. Species plantarum exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas ... secundum systema sexuale digestas. Salvius, 1753. 
  8. Jonathan Stokes. A Botanical Materia Medica: Consisting of the Generic and Specific Characters of the Plants Used in Medicine and Diet, with Synonyms, and References to Medical Authors. Johnson, 1812. 
  9. Seelig, R.A.. «Fruit & Vegetable Facts & Pointers: Nectarines.». Oregon State University, 1971. [Consulta: 7 agost 2013]. «The nectarine character was thereby demonstrated to be a simple genetic variant of the peach, and to transmit in the normal manner predicted by Mendelian genetics»
  10. «Nectarina - Información general». [Consulta: 31 març 2021].
  11. «Nectarina - Información general». [Consulta: 31 març 2021].
  12. «¿Qué son las nectarinas? - Significado - Características» (en castellà), 11-02-2021. [Consulta: 31 març 2021].
  13. Christopher Cumo. Encyclopedia of Cultivated Plants: From Acacia to Zinnia [3 volumes]: From Acacia to Zinnia. ABC-CLIO, 25 abril 2013, p. 676–. ISBN 978-1-59884-775-8. 
  14. Mary Choate and Aaron Brachfeld. At Home in Nature, a user's guide. Coastalfields Press, 31 agost 2015, p. 369–. GGKEY:K5213DDZJD2. 
  15. Josep Bultó Vidal. El Morell: un poble, una història. Cossetània Edicions, 2007, p. 29–. ISBN 978-84-9791-306-5. 
  16. Aclareo de árboles frutales.