Lliga espanyola de futbol femenina

La Lliga espanyola de futbol femenina, anomenada per motius de patrocini Lliga Femenina Iberdrola des de la temporada 2016-17,[1] és una competició esportiva de clubs de futbol femenins espanyols, creada la temporada 1988-89 i organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol. la màxima competició per a clubs femenins que es disputa a Espanya. Fundada com Lliga Nacional Femenina, fins a la temporada 1995-1996. La següent temporada va canviar el nom per Divisió d'Honor Femenina sovint dividida en grups territorials i amb una fase final per decidir el campió, fins a la temporada 2001-02 en què es crea la Superlliga Femenina en un grup únic, i el 2008-09 en tres grups, fins al 2011-12, en què es reanomena a Primera Divisió de Futbol Femenina, de nou amb un sol grup.[2]

Infotaula de lliga esportivaLliga Femenina Iberdrola
Primera Iberdrola logo.png
Temporada actual2020-2021
EsportFutbol
Fundació1988
Nombre d'equips16 Modifica el valor a Wikidata
Tria principiants18
PaísEspanya Espanya
ContinentUEFA Europa
Campió actualFutbol Club Barcelona
Més campionatsAthletic Club de Bilbao i Futbol Club Barcelona (5)
Descens aSegona Divisió
Soci de TVbeIN Sports
Gol T
Lloc web oficialLiga Femenina Iberdrola

És considerada com una de les lligues més importants a nivell europeu segons la Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA), màxim òrgan futbolístic a nivell continental, essent la cinquena competició amb millor coeficient.[3]

Hi ha hagut 12 equips campions de lliga on hi destaquen l'Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona amb 5 títols.

HistòriaModifica

Primeres edicions sota l'empara de la Federació Espanyola

La Lliga Nacional Femenina va ser creada per la Reial Federació Espanyola de Futbol a la temporada 1988-89. En la primera edició de la competició, considerada amateur o semi-professional per regulació, va estar formada per un únic grup en el que van formar part nou clubs de la geografia espanyola:[4] l'Olímpico Fortuna i el Fútbol Femenino Parque Alcobendas de Madrid, el Club Deportivo Puente Castro Femenino de Lleó, el Club Deportivo Atlético Santa María del Camí de les Illes Balears, i els catalans Vallés Occidental Aluvall, Real Club Deportivo Espanyol Inreplast, Club Femení Barcelona, Centre d'Esports Sabadell Futbol Club i Penya Barcelonista Barcilona Deco Parquet, qui en va proclamar com a primer campió de la competició.[5]

L'alta xifra d'equips catalans va ser degut a l'auge i repercussió de la disciplina perquè des d'inicis dels anys 70 amb el suport d'alguns clubs professionals masculins i de la Federació Catalana de Futbol, organitzava la Copa Pernod que va desembocar en el primer Campionat Regional de Catalunya.[6]

Tot i les pèrdues econòmiques que suposava pels clubs, es va anar consolidant i creixent, pel que després de la vuitena edició es va decidir ampliar la xifra de clubs inscrits i fer una primera gran reestructuració. Fins aquella data, un total de cinc clubs van aconseguir proclamar-se guanyadores: la ja mencionada P. B. Barcilona, l'Atlético Villa de Madrid, el Oiartzun Kirol Elkartea, el Club Deportivo Oroquieta Villaverde, y el més laureado con tres títulos Sociedad Cultural y Deportiva Añorga.

Les reestructuracions prèvies al format definitiu

A partir de la temporada 1996-97 es va denominar Divisió d'Honor Femenina, repartint als clubs participants en quatre grups segons criteris de proximitat geogràfica. Aquesta fase regular en la que els equips jugaven tots contra tots a doble partit, va tenir una inscripció històrica de 42 participants, on els quatre campions de cada grup van avançar a una fase final eliminatòria. L'anomenada Lliga de campions va donar com vencedor al Sant Vicent València Club de Fútbol Femenino després d'imposar-se a l'Añorga.

El nou format va donar un gran impuls a la competició i va veure com s'augmentava la xifra de participants fins als 54. Malgrat això, la gran diferència de nivell entre els diferents clubs va fer necessària una nova reestructuració a semblança de l'anterior Lliga Nacional, tal como es disputava amb gran èxit en categoria masculina. Onze va ser la xifra d'equips a mantenir, els millors del panorama nacional.

Això va comportar un canvi de nom per l'edició 2001-02. La Superlliga Femenina, novament formada per un grup únic, va establir també que el campió obtingués la classificació per a la recent creada Copa de la UEFA Femenina —màxima competició europea de clubs femenins a Europa—. El Llevant va representar la lliga espanyola en la primera edició del torneig continental al proclamar-se guanyador del campionat de 2001, i fer-ho en el primer any de la Superlliga al 2002.

La temporada 2008-09 el campionat s'amplia de 14 a 16 equips participants.

La temporada 2009-10 la RFEF, tot i l'oposició de la majoria dels clubs i de les jugadores, es va dur a terme una important remodelació de la competició, passant de 16 a 24 participants. L'objectiu era intentar donar entrada als principals clubs de la Lliga masculina, encara que finalment tan sols dos clubs de la Primera Divisió es van sumar al projecte: el Sevilla FC i el Real Valladolid. Amb l'ampliació de la Superlliga es va recuperar el format de diversos grups, dispuntant-se el campionat en dues fases i amb una eliminatòria final a doble partit per determinar el campió.

El nou format només es va mantenir dues temporades, posteriorment es va recuperar el grup únic, amb 16 equips participants, sota la nova denominació de Primera Divisió Femenina.[7]

Clubs participantsModifica

A la temporada 2019-20, hi participen 16 equips a la Lliga Femenina lbedrola:[8]

Sistema de competicióModifica

La competició la disputen anualment 16 equips que juguen en un únic grup jugant tots contra tots a doble partit (un partit en camp propi i l'altre en camp contrari), segons un calendari prèviament establert per sorteig.

Els equips puntuen en funció dels seus resultats: tres punts per partit guanyat, un per empatar i cap per les derrotes. El club que suma més punts al finalitzar el campionat es proclama campió de lliga i obté una plaça per a la següent edició de la Lliga de Campions, com també fa el segon classificat. Així mateix, els vuit primers classificats disputen la Copa de la Reina al finalitzar la lliga. Els dos darrers classificats baixen a Segona Divisió i pugen recíprocament dos equips.

HistorialModifica

Al llarg de la seva història dotze clubs han estat campions, l'Athletic Club i el FC Barcelona són els més laurejats amb cinc campionats. Tres equips de Catalunya (PB Barcilona Deco Parquet, RCD Espanyol, FC Barcelona) i un equip del País Valencià (Llevant UE) han estat almenys una vegada campions de la competició. L'actual campió de lliga és el FC Barcelona.

En negreta = Equip guanyador
(1) = Nombre de títols
(p.) = Penaltis
Nota: Noms dels equips segons l'època.

Edició Temporada Campió Resultat Subcampió refs
I 1988-89   PB Barcilona Deco Parquet (1) lligueta   FF Parque Alcobendas
II 1989-90   Atlético Villa de Madrid (1)   PB Barcilona Deco Parquet
III 1990-91   Oiartzun KE (1)   Atlético Villa de Madrid
IV 1991-92   Añorga KKE (1)   CF Barcelona
V 1992-93   CD Oroquieta Villaverde (1)   Añorga KKE
VI 1993-94   CD Oroquieta Villaverde (2)   Añorga KKE
VII 1994-95   Añorga KKE (2)   CD Oroquieta Villaverde
VIII 1995-96   Añorga KKE (3)   CD Oroquieta Villaverde
IX 1996-97   Sant Vicent València CFF (1)   Añorga KKE [Nota 1]
X 1997-98   CA Málaga (1) 2-0   Sant Vicent València CFF [Nota 1]
XI 1998-99   CD Oroquieta Villaverde (3) 4-1   CFF Irex Puebla [Nota 1]
XII 1999-00   CFF Irex Puebla (1) 0-0 (p.)   AD Torrejón CF [Nota 1]
XIII 2000-01   Llevant UE (2) 4-0   Eibartarrak FT [Nota 1]
XIV 2001-02   Llevant UE (3) lligueta   CFF Irex Puebla
XV 2002-03   Athletic Club (1)   Llevant UE
XVI 2003-04   Athletic Club (2)   CE Sabadell FC
XVII 2004-05   Athletic Club (3)   Llevant UE
XVIII 2005-06   RCD Espanyol (1)   CD Híspalis
XIX 2006-07   Athletic Club (4)   RCD Espanyol
XX 2007-08   Llevant UE (4)   Rayo Vallecano
XXI 2008-09   Rayo Vallecano (1)   Llevant UE
XXII 2009-10   Rayo Vallecano (2) 1-0 / 1-1   RCD Espanyol [Nota 2]
XXIII 2010-11   Rayo Vallecano (3) 2-1 / 2-2   RCD Espanyol [Nota 2]
XXIV 2011-12   FC Barcelona (1) lligueta   Athletic Club
XXV 2012-13   FC Barcelona (2)   Athletic Club
XXVI 2013-14   FC Barcelona (3)   Athletic Club
XXVII 2014-15   FC Barcelona (4)   Atlético de Madrid
XXVIII 2015-16   Athletic Club (5)   FC Barcelona
XXIX 2016-17   Atlético de Madrid (2)   FC Barcelona
XXX 2017-18   Atlético de Madrid (3)   FC Barcelona
XXXI 2018-19   Atlético de Madrid (4)   FC Barcelona
XXXII 2019-20   FC Barcelona (5) [Nota 3]   Atlético de Madrid [9]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sistema de grups amb eliminatòria final entre els quatre campions de cada grup.
  2. 2,0 2,1 Play-off pel títol entre els dos primers classificats de la lliga regular.
  3. Degut a la finalització de la Lliga pel risc públic de contagi del COVID-19, la Reial Federació Espanyola de Futbol va proclamar campió el FC Barcelona.

PalmarèsModifica

Equip Campió Subcampió Anys campió Anys subcampió
  Futbol Club Barcelona 5 5 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2019-20 1991-92, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19
  Athletic Club de Bilbao 5 3 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2006-07, 2015-16 2011-12, 2012-13, 2013-14
  Llevant Unió Esportiva 4 4 1996-97, 2000-01, 2001-02, 2007-08 1997-98, 2002-03, 2004-05, 2008-09
  Club Atlético de Madrid 4 3 1989-90, 2016-17, 2017-18, 2018-19 1990-91, 2014-15, 2019-20
  Añorga Kirol eta Kultur Elkartea 3 3 1991-92, 1994-95, 1995-96 1992-93, 1993-94, 1996-97
  Oroquieta Villaverde 3 2 1992-93, 1993-94, 1998-99 1994-95, 1995-96
  Rayo Vallecano 3 1 2008-09, 2009-10, 2010-11 2007-08
  Reial Club Deportiu Espanyol 1 3 2005-06 2006-07, 2009-10, 2010-11
  Club de Futbol Puebla 1 2 1999-00 1998-99, 2001-02
  Penya Barcelonista Barcilona 1 1 1988-89 1989-90
  Oiartzun Kirol Elkartea 1 0 1990-91
  Málaga Club de Fútbol 1 0 1997-98
  CF Parque Alcobendas 0 1 1988-89
  AD Torrejón CF 0 1 1999-00
  Eibar Kirol Elkartea 0 1 2000-01
  Centre d'Esports Sabadell 0 1 2003-04
  Sevilla Futbol Club 0 1 2005-06

Trofeus en propietat

La copa de la Lliga s'entrega al club campió, que el conserva durant un any per després cedir-lo al campió de la següent edició. Després de tornar-lo, els clubs només poden exhibir a les seves vitrines una còpia a escala reduïda de l'original. Encara que, l'equip que aconsegueix guanyar en cinc ocasions alternes o tres consecuitves, se'l queda en propietat. També s'entrega en propietat, quan s'estrena un nou format de competició, al primer guanyador del mateix.

Athletic Club: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2003, 2004 i 2005.
Rayo Vallecano: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2009, 2010 i 2011.
FC Barcelona: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2012, 2013 i 2014 i haver guanyat el primer campionat amb la denominació de Primera Divisió Femenina de futbol.
Llevant UE: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la primera Superlliga disputada. Atlético de Madrid: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2017, 2018 i 2019.

Llista de màximes golejadores per temporadaModifica

Temporada Jugadora Club Gols
2001–02
2002–03
2003–04
2004–05 Marta Cubí RCD Espanyol 32
2005–06Auxiliadora Jiménez Sevilla FC 29
2006–07
2007–08 Natalia Pablos Rayo Vallecano 24
2008–09 Erika Vázquez Athletic Club 32
2009–10
2010–11
2011–12 Sonia Bermúdez FC Barcelona 38
2012–13 Sonia Bermúdez FC Barcelona 27
Natalia Pablos Rayo Vallecano
2013–14 Sonia Bermúdez FC Barcelona 28
2014–15 Sonia Bermúdez FC Barcelona 22
Adriana Martín Llevant UD
2015–16 Jennifer Hermoso FC Barcelona 24
2016–17 Jennifer Hermoso FC Barcelona 35
2017–18 Charlyn Corral Llevant UD 24
2018–19 Jennifer Hermoso Atlético de Madrid 24
2019–20 Jennifer Hermoso FC Barcelona 23

ReferènciesModifica

  1. «Iberdrola patrocinará la Primera División Femenina» (en castellà). La Liga, 22-08-2016. [Consulta: 27 juny 2018].
  2. «La liga femenina se reinventa a la espera de la televisión» (en castellà). As, 01-09-2011. [Consulta: 10 juny 2012].
  3. «[https://www.uefa.com/MultimediaFiles/Download/competitions/General/02/43/21/51/2432151_DOWNLOAD.pdf UEFA WOMEN'S CHAMPIONS LEAGUE ASSOCIATION COEFFICIENT RANKINGS]» (en anglès). UEFA.COM. [Consulta: 26 juny 2018].
  4. «Desde 1988 hasta la actualidad: la evolución del fútbol femenino en España». Portal digital DameBola. [Consulta: 7 desembre 2016].
  5. «Fútbol femenino - La liga habló catalán». Mundo Deportivo. [Consulta: 26 juny 2018].
  6. «Los primeros pasos del fútbol femenino en España». CIHEFE - Cuadernos de Fútbol. [Consulta: 26 juny 2018].
  7. «Adiós Superliga, hola Primera».>
  8. «Primera Iberdrola - Temporada 2019/2020» (en castellà). RFEF. [Consulta: 23 octubre 2019].
  9. Guim, Sebas. «El Barça és proclamat de forma oficial campió de la Lliga femenina». Esports3, 08-05-2020. [Consulta: 8 maig 2020].

Enllaços externsModifica