Obre el menú principal

Primera legislatura de la Catalunya republicana

Història de Catalunya
Història de Catalunya
Formació geològica
Prehistòria
Període iber
Període romà
Període visigòtic
Edat mitjana
Conquesta omeia
Dominació musulmana
Conquesta carolíngia
Comtats catalans
Feudalisme a Catalunya
Corona d'Aragó
Principat de Catalunya
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Guerra civil catalana
Edat moderna
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Guerra dels Segadors
Tractat dels Pirineus
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporània
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
Segona restauració borbònica
Segle XX
Mancomunitat de Catalunya
Govern provisional de Catalunya
Generalitat republicana
Primera legislatura republicana
Fets del sis d'octubre
Guerra civil a Catalunya
Franquisme
Tercera restauració
Govern provisional
Comunitat autònoma
Legislatures: 1a - 2a - 3a - 4a - 5a - 6a -

7a - 8a - 9a - 10a - 11a - 12a

Cronologia de la Història de Catalunya
Història militar de Catalunya
Jaciments arqueològics de Catalunya
Llista de presidents de la Generalitat

La primera legislatura de la Catalunya republicana es va iniciar el 6 de desembre de 1932, data de la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya presidida per Lluís Companys.[1] Va ser l'única legislatura del període republicà, inaugurada després de la creació del parlament per l'Estatut de Catalunya. La cambra constava de 85 escons, però els diputats Francesc Macià i Josep Maria Tallada tenien acta doble, motiu pel qual hi hagué només 83 diputats.[2]

EleccionsModifica

Les eleccions se celebraren el 20 de novembre de 1932, convocades el 25 d'octubre pel govern provisional de la Generalitat, presidit per Francesc Macià.[3] En resultà una cambra amb representació d'Esquerra Republicana (56 escons), la Lliga Regionalista (16), la Unió Socialista de Catalunya (5), el Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines (4), la Unió Catalanista (1), el Partit Republicà Federal (1), Acció Catalana Republicana (1) i Unió Democràtica de Catalunya (1). Esquerra aconseguí, doncs, majoria absoluta.

GovernsModifica

El 14 de desembre de 1932 Francesc Macià fou elegit president de la Generalitat, el 20 es presentà el govern —format només per membres d'Esquerra Republicana— i poc després s'aprovà el pressupost. Amb la mort de Macià el 25 de desembre de 1933, la cambra elegí Lluís Companys com a president, qui el 5 de gener de 1934 presentà un nou govern format per ERC, Unió Socialista, el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i Acció Catalana Republicana.[4]

Acció legislativaModifica

La funció legislativa se centrà en l'elaboració de textos orgànics, dels quals destaquen l'Estatut de Règim Interior i la llei municipal (1933). La seva funció de control polític estigué modulada pel predomini gairebé absolut d'Esquerra Republicana, cosa que afavorí la iniciativa legislativa del Consell Executiu de la Generalitat. Els principals temes tractats pel Parlament foren els de vida local, els pressupostaris i de justícia i, bé que sense capacitat ni legislativa ni d'actuació, els relatius al traspàs de serveis i a les qüestions laborals i socials.[2]

Se celebraren 259 sessions. A partir de l'esclat de la guerra civil espanyola, el 1936, només es reuní en cinc ocasions: la primera, el 18 d’agost de 1937 per a prorrogar la legislatura (s'havien de convocar eleccions aquella tardor, però la guerra ho dificultava). L'última reunió al palau fou l'1 d'octubre de 1938: hi assistiren 41 de 69 diputats i s'hi elegí Josep Irla com a president del Parlament.[4]

ReferènciesModifica

  1. «El Parlament commemora les eleccions del 1932 i ret homenatge a tots els diputats». Parlament de Catalunya, 10-12-2007 [Consulta: 1r octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Parlament de Catalunya». enciclopèdia.cat. [Consulta: 23 novembre 2018].
  3. DOGC de convocatòria d'eleccions.
  4. 4,0 4,1 «Crònica del Parlament». Parlament de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2018].