Viquipèdia

Producte del mar

espècies aquàtiques comestibles com peixos, mariscs, algues i altres

Producte del mar és qualsevol forma de vida marina considerada com a aliment pels éssers humans, incloent de manera destacada el peix i el marisc.[1][2] Es pot considerar els peixos i mariscs com l'aliment més important de la humanitat després dels cereals, i proporcionen al voltant del 15% de la ingesta de proteïnes de la població mundial.[3][4][5]

Producte del mar és qualsevol forma d'aliment que es prengui del mar.

Beneficis per a la salut modifica

Hi ha un ampli consens científic que l'àcid docosahexaenoic (DHA) i l'àcid eicosapentaenoic (EPA) que es troben en el marisc són beneficiosos per al neurodesenvolupament i la cognició, especialment en edats joves.[6][7] L'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació de les Nacions Unides ha descrit el peix com «el superaliment de la natura".»[8] El consum de marisc s'associa amb un desenvolupament neurològic millorat durant l'embaràs[9][10] i els primers any d'infantesa[11] i més tènuement relacionat amb la reducció de la mortalitat per malaltia coronaria.[12]

El consum de peix s'ha associat amb una disminució del risc de demència, càncer de pulmó i ictus.[13][14][15] Una supervisió de revisions del 2020 va concloure que el consum de peix redueix la mortalitat per totes les causes, el càncer, les malalties cardiovasculars, l'ictus i altres conseqüències. La revisió va suggerir que de dues a quatre porcions per setmana són segures en general.[16] No obstant això, altres dues revisions recents no han trobat cap associació estadísticament significativa entre el consum de peix i els riscos de càncer i han advertit els investigadors a l'hora d'interpretar les associacions informades entre el consum de peix i els riscos de càncer perquè la qualitat de l'evidència és molt baixa.[17][18]

Les parts del peix que contenen greixos i micronutrients essencials, sovint citades com a beneficis primaris per a la salut per menjar marisc, es descarten amb freqüència al món desenvolupat.[19] Els micronutrients, com ara calci, potassi, seleni, zinc i iode, es troben en les seves concentracions més altes al cap, intestins, ossos i escates.[20]

Riscos per a la salut modifica

Vegeu també: Presència de mercuri en els peixos
 
Els compostos orgànics i inorgànics com el metilmercuri, els microplàstics i els bifenils policloratss (PCB) poden bioacumular-se a nivells perillosos en depredadors àpex com el peix espasa i el marlí.

Hi ha nombrosos factors a tenir en compte a l'hora d'avaluar els perills per a la salut del marisc. Aquestes preocupacions inclouen toxines marines, microbis, toxiinfecció alimentària, contaminació per radionúclids i contaminants artificials.[19] El marisc es troba entre els al·lèrgens alimentaris més importants.[21] La majoria d'aquests perills es poden mitigar o evitar amb un coneixement precís de quan i on es captura el marisc. Tanmateix, els consumidors tenen un accés limitat a la informació rellevant i accionable en aquest sentit i els problemes sistèmics de la indústria pesquera amb l'etiquetatge erroni fan que les decisions sobre què és segur siguin encara més difícils.[22]

La intoxicació per ciguatera és una malaltia resultant del consum de toxines produïdes per dinoflagel·lats que s'acumulen al fetge, els ous, el cap i els intestins dels peixos de corall.[23] És la malaltia més comuna associada al consum de marisc i suposa el major risc per als consumidors.[19] La població de plàncton que produeix aquestes toxines varia significativament amb el temps i la ubicació, com es pot veure a marees vermelles. L'avaluació del risc de ciguatera en un peix determinat requereix un coneixement específic del seu origen i història vital, informació que sovint és inexacta o no està disponible.[24] Tot i que la ciguatera està relativament estesa en comparació amb altres perills per a la salut relacionats amb el marisc (fins a 50.000 persones pateixen de ciguatera cada any), la mortalitat és molt baixa.[25]

Els peixos i els mariscs tenen una tendència natural a concentrar toxines i contaminants inorgànics i orgànics al seu cos, inclòs el metilmercuri, un compost orgànic altament tòxic de mercuri, bifenils policlorats (PCB) i microplàstics. Les espècies de peixos que es troben a la part alta de la cadena alimentària, com ara el tauró, el peix espasa, el verat real, la tonyina blanca i els malacàntids contenen concentracions més elevades d'aquests bioacumulats. Això es deu al fet que els bioacumulats s'emmagatzemen als teixits musculars dels peixos i, quan un peix depredador menja un altre peix, assumeix tota la càrrega corporal de bioacumulació en el peix consumit. Així, les espècies que es troben a la part alta de la cadena alimentària acumulen càrregues corporals de bioacumulades que poden ser deu vegades més grans que les espècies que consumeixen. Aquest procés s'anomena biomagnificació.[26]

Els desastres provocats per l'home poden causar perills localitzats en els mariscs que es poden estendre àmpliament a través de les cadenes alimentàries dels peixos. La primera intoxicació per mercuri generalitzada en humans es va produir d'aquesta manera a la dècada de 1950 a Minamata, al Japó. Les aigües residuals d'una fàbrica química propera van alliberar metilmercuri que s'acumulava en els peixos consumits pels humans. L'enverinament greu per mercuri ara es coneix com a malaltia de Minamata.[27][19]

Un estudi àmpliament citat a JAMA que sintetitzava informes governamentals i MEDLINE, i metaanàlisis per avaluar els riscos del metilmercuri, les dioxines i els bifenils policlorats per a la salut cardiovascular i els vincles entre el consum de peix i els resultats neurològics van concloure que:

« (anglès) "The benefits of modest fish consumption (1-2 servings/wk) outweigh the risks among adults and, excepting a few selected fish species, among women of childbearing age. Avoidance of modest fish consumption due to confusion regarding risks and benefits could result in thousands of excess CHD [congenital heart disease] deaths annually and suboptimal neurodevelopment in children."[12] (català) Els beneficis d'un consum modest de peix (1-2 racions/setmana) superen els riscos entre els adults i, excepte algunes espècies de peixos seleccionades, entre les dones en edat fèrtil. Evitar el consum modest de peix a causa de la confusió sobre els riscos i els beneficis podria provocar milers de morts anuals per CHD [malaltia cardíaca congènita] i un desenvolupament neurològic subòptim en els nens. »

Sostenibilitat modifica

Vegeu també: Sobrepesca

La investigació sobre les tendències de la població de diverses espècies de marisc apunta a un col·lapse global d'espècies de marisc l'any 2048. Aquest col·lapse es produiria a causa de la contaminació i la sobrepesca, amenaçant els ecosistemes oceànics, segons alguns investigadors.[28]

Un estudi científic internacional important publicat el novembre de 2006 a la revista Science va trobar que aproximadament un terç de totes les poblacions de pesca a tot el món s'han enfonsat (s'ha definit un col·lapse com una disminució a menys superior al 10% de la seva abundància màxima observada), i que si les tendències actuals continuaven, totes les poblacions de peixos del món col·lapsarien en cinquanta anys.[29] El juliol de 2009, Boris Worm de Dalhousie University, l'autor de l'estudi de novembre de 2006 a Science, va ser coautor d'una actualització sobre l'estat de la pesca del món amb un dels crítics de l'estudi original, Ray Hilborn de la Universitat de Washington a Seattle. El nou estudi va trobar que mitjançant bones tècniques de gestió de la pesca, fins i tot les poblacions de peixos esgotades es poden reviure i tornar a ser comercialment viables.[30] Una anàlisi publicada l'agost de 2020 indica que els productes del mar podrien augmentar teòricament de manera sostenible entre un 36 i un 74% l'any 2050 en comparació amb els rendiments actuals i que si es realitzen o no aquests potencials de producció sostenibles depèn d'una sèrie de factors «com ara les reformes polítiques, la innovació tecnològica i l'abast dels futurs canvis en la demanda».[31][32]

Referències modifica

  1. ↑ Nutricionistas, Equipo de Dietistas-. «Els productes del mar (III): el peix», 19-01-2012. [Consulta: 31 agost 2021].
  2. ↑ Nutricionistas, Equipo de Dietistas-. «Els productes del mar (II): El Marisc», 01-12-2011. [Consulta: 31 agost 2021].
  3. ↑ «Productes del mar | Xarxa Productes de la Terra». Arxivat de l'original el 2021-06-19. [Consulta: 22 març 2021].
  4. ↑ «Seafood | food» (en anglès). [Consulta: 22 març 2021].
  5. ↑ «Fish and Seafood Vocabulary | Vocabulary | EnglishClub». [Consulta: 22 març 2021].
  6. ↑ Harris, W S; Baack, M L «Beyond building better brains: bridging the docosahexaenoic acid (DHA) gap of prematurity». Journal of Perinatology, 35, 1, 30-10-2014, pàg. 1–7. DOI: 10.1038/jp.2014.195. ISSN: 0743-8346. PMC: 4281288. PMID: 25357095.
  7. ↑ Hüppi, Petra S «Nutrition for the Brain: Commentary on the article by Isaacs et al. on page 308». Pediatric Research, 63, 3, 01-03-2008, pàg. 229–231. DOI: 10.1203/pdr.0b013e318168c6d1. ISSN: 0031-3998. PMID: 18287959.
  8. ↑ Food and Agriculture Organization of the United Nations. 2016b. The State of World Fisheries and Aquaculture: Contributing to Food Security and Nutrition for AIL Rome: FAO.
  9. ↑ Hibbeln, Joseph R; Davis, John M; Steer, Colin; Emmett, Pauline; Rogers, Imogen; Williams, Cathy; Golding, Jean «Maternal seafood consumption in pregnancy and neurodevelopmental outcomes in childhood (ALSPAC study): an observational cohort study». The Lancet, 369, 9561, febrer 2007, pàg. 578–585. DOI: 10.1016/s0140-6736(07)60277-3. ISSN: 0140-6736. PMID: 17307104.
  10. ↑ Fewtrell, Mary S; Abbott, Rebecca A; Kennedy, Kathy; Singhal, Atul; Morley, Ruth; Caine, Eleanor; Jamieson, Cherry; Cockburn, Forrester; Lucas, Alan «Randomized, double-blind trial of long-chain polyunsaturated fatty acid supplementation with fish oil and borage oil in preterm infants». The Journal of Pediatrics, 144, 4, abril 2004, pàg. 471–479. DOI: 10.1016/j.jpeds.2004.01.034. ISSN: 0022-3476. PMID: 15069395.
  11. ↑ Daniels, Julie L.; Longnecker, Matthew P.; Rowland, Andrew S.; Golding, Jean «Fish Intake During Pregnancy and Early Cognitive Development of Offspring». Epidemiology, 15, 4, juliol 2004, pàg. 394–402. DOI: 10.1097/01.ede.0000129514.46451.ce. ISSN: 1044-3983. PMID: 15232398.
  12. ↑ 12,0 12,1 Mozaffarian, Dariush; Rimm, Eric B. «Fish Intake, Contaminants, and Human Health». JAMA, 296, 15, 18-10-2006, pàg. 1885–99. DOI: 10.1001/jama.296.15.1885. ISSN: 0098-7484. PMID: 17047219.
  13. ↑ Song, Jian; Hong, Su; Wang, Bao-long; Zhou, Yang-yang; Guo, Liang-Liang «Fish Consumption and Lung Cancer Risk: Systematic Review and Meta-Analysis». Nutrition and Cancer, 66, 44, 2014, pàg. 539–549. DOI: 10.1080/01635581.2014.894102. PMID: 24707954.
  14. ↑ Bakre AT, Chen R, Khutan R, Wei L, Smith T, Qin G, Danat IM, Zhou W, Schofield P, Clifford A, Wang J, Verma A, Zhang C, Ni J «Association between fish consumption and risk of dementia: a new study from China and a systematic literature review and meta-analysis». Public Health Nutrition, 21, 10, 2018, pàg. 1921–1932. DOI: 10.1017/S136898001800037X. PMID: 29551101.
  15. ↑ Zhao, Wei; Tang, Hui; Xiaodong, Yang; Xiaoquan, Luo; Wang, Xiaoya; Shao, Chuan; He, Jiaquan «Fish Consumption and Stroke Risk: A Meta-Analysis of Prospective Cohort Studies». Journal of Stroke & Cerebrovascular Diseases, 28, 3, 2019, pàg. 604–611. DOI: 10.1016/j.jstrokecerebrovasdis.2018.10.036. PMID: 30470619.
  16. ↑ Li, Ni; Wu, Xiaoting; Zhuang, Wen; Xia, Lin; Chen, Yi; Wu, Chuncheng; Rao, Zhiyong; Du, Liang; Zhao, Rui; Yi, Mengshi; Wan, Qianyi; Zhou, Yong «Fish consumption and multiple health outcomes: Umbrella review». Trends in Food Science and Technology, 99, 2020, pàg. 273–283. DOI: 10.1016/j.tifs.2020.02.033.
  17. ↑ Jayedi, Ahmad; Shab-Bidar, Sakineh «Fish Consumption and the Risk of Chronic Disease: An Umbrella Review of Meta-Analyses of Prospective Cohort Studies». Advances in Nutrition, 11, 5, 2020, pàg. 1123–1133. DOI: 10.1093/advances/nmaa029. PMC: 7490170. PMID: 32207773.
  18. ↑ Keum Hwa Lee, Hyo Jin Seong, Gaeun Kim, Gwang Hun Jeong, Jong Yeob Kim, Hyunbong Park, Eunyoung Jung, Andreas Kronbichler, Michael Eisenhut, Brendon Stubbs, Marco Solmi, Ai Koyanagi, Sung Hwi Hong, Elena Dragioti, Leandro Fórnias Machado de Rezende, Louis Jacob, NaNa Keum, Hans J van der Vliet, Eunyoung Cho, Nicola Veronese, Giuseppe Grosso, Shuji Ogino, Mingyang Song, Joaquim Radua, Sun Jae Jung, Trevor Thompson, Sarah E Jackson, Lee Smith, Lin Yang, Hans Oh, Eun Kyoung Choi, Jae Il Shin, Edward L Giovannucci, Gabriele Gamerith «Consumption of Fish and ω-3 Fatty Acids and Cancer Risk: An Umbrella Review of Meta-Analyses of Observational Studies». Advances in Nutrition, 11, 5, 2020, pàg. 1134–1149. DOI: 10.1093/advances/nmaa055. PMC: 7490175. PMID: 32488249.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Hamada, Shingo; Wilk, Richard. Seafood: Ocean to the Plate. Nova York: Routledge, 2019, p. 2, 8, 5–7, 9, 5, 9, 115 (in order of parenthetical appearance). ISBN 9781138191860. 
  20. ↑ «Report of the Joint FAO/WHO Expert Consultation on the Risks and Benefits of Fish Consumption». FAO Fisheries and Aquaculture Report, 978, gener 2010, pàg. 25–29.
  21. ↑ «Common Food Allergens». Food Allergy & Anaphylaxis Network. Arxivat de l'original el 13 juny 2007. [Consulta: 24 juny 2007].
  22. ↑ Landrigan, Philip J.; Raps, Hervé; Cropper, Maureen; Bald, Caroline; Brunner, Manuel; Canonizado, Elvia Maya; Charles, Dominic; Chiles, Thomas C.; Donohue, Mary J. «The Minderoo-Monaco Commission on Plastics and Human Health». Annals of Global Health, 89, 1, pàg. 23. DOI: 10.5334/aogh.4056. ISSN: 2214-9996. PMID: 36969097.
  23. ↑ Ansdell, Vernon. Seafood Poisoning. Elsevier, 2019, p. 449–456. DOI 10.1016/b978-0-323-54696-6.00049-5. ISBN 978-0-323-54696-6. 
  24. ↑ Brand, Larry E.; Campbell, Lisa; Bresnan, Eileen «Karenia: The biology and ecology of a toxic genus». Harmful Algae, 14, febrer 2012, pàg. 156–178. DOI: 10.1016/j.hal.2011.10.020. ISSN: 1568-9883. PMC: 9891709. PMID: 36733478.
  25. ↑ «Ciguatera Fish Poisoning—New York City, 2010-2011». JAMA, 309, 11, 20-03-2013, pàg. 1102. DOI: 10.1001/jama.2013.1523. ISSN: 0098-7484.
  26. ↑ Smith, Madeleine; Love, David C.; Rochman, Chelsea M.; Neff, Roni A. «Microplastics in Seafood and the Implications for Human Health». Current Environmental Health Reports, 5, 3, 2018, pàg. 375–386. DOI: 10.1007/s40572-018-0206-z. ISSN: 2196-5412. PMC: 6132564. PMID: 30116998.
  27. ↑ Osiander, A. «Minamata: Pollution and the Struggle for Democracy in Postwar Japan, by Timothy S. George. Cambridge, MA and London». Social Science Japan Journal. Harvard University Press, 5, 2, 01-10-2002, pàg. 273–275. DOI: 10.1093/ssjj/05.2.273. ISSN: 1369-1465.
  28. ↑ «World Seafood Supply Could Run Out by 2048 Researchers Warn» (en anglès). boston.com. Arxivat de l'original el 3 desembre 2006. [Consulta: 1r juliol 2023].
  29. ↑ «Only 50 years left' for sea fish» (en anglès). BBC News, 02-11-2006. [Consulta: 1r juliol 2023].
  30. ↑ Dean, Cordelia. «Study Finds Hope in Saving Saltwater Fish» (en anglès). The New York Times, 30-07-2009. [Consulta: 1r juliol 2023].
  31. ↑ «Food from the sea: Sustainably managed fisheries and the future» (en anglès). phys.org [Consulta: 6 setembre 2020].
  32. ↑ Costello, Christopher; Cao, Ling; Gelcich, Stefan; Cisneros-Mata, Miguel Á; Free, Christopher M.; Froehlich, Halley E.; Golden, Christopher D.; Ishimura, Gakushi; Maier, Jason «The future of food from the sea» (en anglès). Nature, 588, 7836, 19-08-2020, pàg. 95–100. Bibcode: 2020Natur.588...95C. DOI: 10.1038/s41586-020-2616-y. ISSN: 1476-4687. PMID: 32814903.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Producte del mar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Producte_del_mar&oldid=33067227»