Programa lunar xinès

El programa xinès d'exploració lunar (en xinès simplificat: 中国探月; tradicional: 中國探月; pinyin: Zhōngguó Tànyuè), també conegut com el programa Chang'e (en honor de la deessa), és un programa d'exploració robòtica i missions tripulades a la Lluna de l'Administració Espacial Nacional de la Xina.

Infotaula vol espacialPrograma lunar xinès
CLEP.png
País d'origenRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióCNSA logo 2.png   China National Space Administration Modifica el valor a Wikidata
Propòsitexploració de la Lluna Modifica el valor a Wikidata
EstatEn actiu
Història del programa
Durada2003 Modifica el valor a Wikidata — Present
Primer vol no tripulat24 octubre 2007 (Chang'e-1) Modifica el valor a Wikidata
Últim vol23 novembre 2020 (Chang'e 5) Modifica el valor a Wikidata
Missions
Lloc(s) de llançamentCentre espacial de Xichang Modifica el valor a Wikidata
Informació dels vehicles
Vehicle(s) de llançamentLlarga Marxa Modifica el valor a Wikidata

Per a l'exploració robòtica, emprarà orbitadors lunars, robots lunars i sondes que portin mostres de sòl lunar a la Terra. Per a les missions tripulades, s'espera que utilitzi la nau espacial Shenzhou. Empra per als llançaments una versió adaptada del coet Llarga Marxa 3A. El control de terra de les missions es realitza a través d'una Xarxa de Seguiment d'Espai Profund, composta per antenes de 50 m. de diàmetre a Pequín, i de 40 m. a Kunming, Xangai i Ürümqi. Aquest conjunt forma una Xarxa d'Interferometria de Base Molt Gran de 3.000 km.

La primera sonda del programa, Chang'e 1, és un orbitador lunar no tripulat. Va ser llançat amb èxit el 24 d'octubre de 2007 des del Centre Espacial de Xichang, quan estava inicialment previst per a l'abril del mateix any. Un segon orbitador, Chang'e 2, va ser llançat l'1 d'octubre de 2010.[1][2] Chang'e 3, que inclou un mòdul de descens i un astromòbil, es va llançar l'1 de desembre de 2013 i va aterrar amb èxit a la Lluna el 14 de desembre de 2013. Seguidament, es realitzarà una missió de retorn de mostra, Chang'e 5, programat pel 2019.[3]

Tal com indica la insígnia oficial, la forma cal·ligràfica de la Lluna naixent amb dues empremtes humanes al centre que recorda el caràcter xinès de ″lluna″, l'objectiu final del programa és preparar el camí per a una missió tripulada a la Lluna. Pot haver-hi una missió d'aquest tipus entre 2025–2030.[4] El principal responsable del programa Chang'e és Ouyang Ziyuan.

Estructura del programaModifica

D'acord amb el pla, el programa defineix tres fites en l'exploració automàtica: orbitar al voltant de la Lluna, allunitzar i, finalment, recollir i portar mostres a la Terra, al que seguiria l'allunatge tripulat.

Fase 1: Missions orbitals (Chang'e 1 i 2)Modifica

Chang'e 1 és un orbitador lunar, llançat a l'espai i lloc en òrbita lunar amb èxit. La inserció en òrbita lunar va tenir lloc el 5 de novembre de 2007. La missió de la sonda va durar 16 mesos, fins a l'1 de març de 2009, dia en què es va estavellar amb la Lluna.

La sonda Chang'e 2 es va desenvolupar amb l'objectiu de recaptar dades per l'allunatge en missions posteriors. El llançament es va produir l'1 d'octubre de 2010.[5]

Fase 2: Allunatge (Chang'e 3 i 4)Modifica

La sonda Chang'e 3 es va llançar a l'espai el 2 de desembre de 2013 i va allunar amb èxit el 14 del mateix mes a Sinus Iridum.[6]

Per la seva banda, el llançament de la Chang'e 4 estava inicialment previst per 2015, però posteriorment va ser posposat fins al 2020[7][8][9]

Fase 3: Recollida i trasllat de mostres a la Terra (Chang'e 5 i 6)Modifica

El Chang'e 5-T1 va ser llançat el 23 d'octubre de 2014 per provar la reentrada atmosfèrica d'una càpsula similar a la de la futura missió Chang'e 5.[10][11] El Chang'e 5 fou l'encarregat de realitzar la recopilació de mostres lunars i el seu posterior enviament a la Terra. El seu llançament fou el 24 de novembre del 2020.

El Chang'e 6, de característiques similars a l'anterior, està previst pel 2023 o 2024.[12]

Fase 4: Allunatge tripulatModifica

La quarta fase del programa xinès d'exploració lunar (嫦娥-4 工程), a ser llançat a partir de 2024 emprant coets Llarga Marxa 7 (CZ-7), implica l'enviament d'una missió tripulada i l'establiment de bases permanents (月面驻留).[13]

L'estatunidenc Eugene Cernan de l'Apollo 17 va ser l'últim home a trepitjar la Lluna, a finals de 1972.

S'està construint un nou port espacial més proper a l'equador per disminuir l'energia necessària per al llançament de missions lunars. Concretament, a l'illa de Hainan, la qual cosa serà el quart port espacial.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Stephen Clark «China's second moon probe dispatched from Earth». Spaceflight Now, 01-10-2010 [Consulta: 1r octubre 2010].
  2. «China's 2nd lunar probe Chang'e-2 blasts off». Xinhua, 01-10-2010. [Consulta: 1r octubre 2010].
  3. «Chine Eyes Manned Lunar Landing by 2036». , 09-08-2017 [Consulta: 17 agost 2017].
  4. «China considering manned lunar landing in 2025–2030».
  5. «Xina llança amb èxit la seva segona sonda piga» (en espanyol). El Mundo, 01-10-2010. [Consulta: 14 desembre 2013].
  6. «Xina arriba a la Lluna amb la seva nau Chang'e després de 36 anys sense allunatges» (en espanyol). Abc.es, 14-12-2013. [Consulta: 14 desembre 2013].
  7. «Ouyang Ziyuan portrayed Chang I project follow-up blueprint». Science Times, 09-12-2011. [Consulta: 25 juny 2012].
  8. «Xinesa's Moon rover awake but immobile». Nature Publishing Group, 19-03-2013. [Consulta: 25 març 2014].
  9. «Xina Outlines New Rockets, Space Station and Moon Plans». Space, 17-03-2015. [Consulta: 27 març 2015].
  10. «CLunar mission?craft to conduct re-entry tests before 2015». Xinhuanet, Dec 14, 2013.
  11. «Xinesa's Lunar Probe Tester Ready for Chang'e 5 Mission». CRIEnglish News, Aug 11, 2013.
  12. «“和中国一起,法国真要探月了!”-观察者网». [Consulta: 2 desembre 2020].
  13. «我国将建首个月球天文台». 新浪网, 04-11-2005. [Consulta: 18 juliol 2008].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programa lunar xinès