Obre el menú principal

El programari de propietat,[1][2] altrament conegut com a programari privatiu[3] és qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions, modificades o no modificades. Normalment, el seu codi font no està disponible, o bé n'està sota restriccions. L'oposat al programari de propietat és el programari lliure.

Encara que el codi font pugui fer-se públic, el programari pot ésser de propietat si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest és el cas de la versió comercial de l'SSH o el programa de llicències shared source de Microsoft. La Free Software Foundation s'hi refereix com a tot aquell programari que és no lliure o semi-lliure.[4]

HistoriaModifica

En els anys 1960 els laboratoris Bell van proporcionar el codi font del seu sistema operatiu UNIX, 4 i temps després va començar a existir el que es coneix com a programari de codi tancat. No obstant això cal destacar que, a l'inici de l'era de la informàtica, era comú que agrupacions científiques estiguessin disposades a cedir el seu codi a tercers sense un pagament pel mateix, ja que tampoc hi havia una política que ho reglamentés ia més era un benefici comú conèixer els desenvolupaments aliens a la recerca de la estandarización.5

Passat el temps és el 1979 quan el govern dels Estats Units obliga a IBM a distingir entre programari i maquinari que fins llavors no es distingien clarament, donant lloc als primers intents de tancar el codi dels programes. Encara en aquesta època, es trobava en revistes com Creative Computing i Byte fulles i fulles plenes de codi lliure.

TerminologiaModifica

Si bé els diferents sinònims denoten principalment un mateix tipus de programari, cada terme pot emfatitzar un aspecte concret.

DefensaModifica

Els defensors del programari privatiu acostumen a exposar els següents arguments:

  • El programari privatiu, respecte al lliure, permet la simple retribució dels autors. La creació de programari és un procés costós i llarg, que amb el model lliure no permet rendibilitzar-ne la venda.[6]
  • Garanteix millor la protecció de les innovacions. El programari lliure permet la distribució i còpia de la integritat del codi, sense que hi hagi temps d'obtenir un avantatge competitiu associat al nou mètode o algorisme que s'hi implementa. Per a descobrir-ho, amb el programari privatiu és necessari un temps d'estudi i d'enginyeria inversa, que pot ser llarg i complex.
  • El codi font no és accessible, per tant, les vulnerabilitats de seguretat són menys fàcils de trobar per als pirates informàtics.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programari de propietat